oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: new year

El meu 2017

Reading time: 23 – 38 minutes

Comencem parlant de temes personals i de l’entorn

Aquesta ja és la quarta edició d’aquest resum anual, el que va començar com un recurs per canviar el meu gust de boca quan acaba l’any s’ha convertit en una de les tasques de creixement personal que em serveixen per passar pàgina entre un any i l’altre.

Doncs aquest any només puc començar d’una manera i és començar parlant del Nil, que si tot va bé serà entre nosaltres el proper mes de Febrer. El nou germanet del Roc es portarà quasi dos anys amb ell i si no hi ha més imprevistos amb ell completarem la família. De moment l’embaràs està anant molt bé i entre això i el Roc aquestes festes de Nadal estan sent molt animades.

En l’última part de l’any hem tingut a casa a la germana de l’Estefania que ha trobat plaça de professora a Sant Quintí i cal dir també que entre la seva ajuda i la nova persona de fer feines a casa han estat vitals per manegar el dia a dia. Perquè el Roc aquest últim any no ha parat de creixer i la seva exigència energètica amb les persones que el cuidem ha augmentat moltíssim. És un nano increible, sempre riu i viu tot el que l’envolta com a coses fantàstiques i meravelloses.

No oblidem que amb tot plegat aquest any els de la meva quinta ja n’hem fet 40, cosa que va permetre retrobar-me amb moltíssims amics amb l’excusa de l’aniversari del Benja que varem celebrar a l’hermita de Vinaròs. Poques setmanes després va arribar el moment de reunir els mussols per cel·lebrar els meus quaranta. Em va fer il·lusió fer-ho estrenant la nova barbacoa que m’havia montat el Xavi al jardí. Així que ens varem reunir una bona colla després de molt de temps. Va ser un dia tan gran que fins hi tot la Jur no s’ho va voler perdre, gràcies per portar-la Jordi.

Pel que fa al meu re-naixement aquest any ja n’he fet 14 d’anys. És interessant perquè hi ha coses que et passen a la vida que per temps que passi les tens enregistrades d’una forma que fa que apareixin en la memòria una i una altre vegada. Sé que em direu que això és obvi, però a mi em crida l’atenció de la forma en que apareix una i una altre vegada la mort del meu pare, l’accident d’ara fa 14 anys, la mort del Pol i algunes altres petites coses. Cada cop que apareixen em recorden un missatge d’agraïment i humiltat, recordant-me que no sóc ningú i que he d’estar infinitament agraït a tot el que m’ofereix la vida.

Tornant al tema dels cotxes i d’augmentar la família, per aquest any que ve em vist que amb l’Opel Astra ja no hi cabem tots, entre cotxets, maletes i caixes de taronges el viatge mensual a València és inviable. Així doncs, tot i que encara no el podem disfrutar ens hem comprat un Hyundai Santa Fe. Aprofitant els models de financiació que busquen fidelitzar clients hem decidit que els propers quatre anys, almenys, tindrem aquest cotxe i ja posats i per la diferència de preu hem agafat la versió Style que porta tots els extres. Ara només queda esperar uns dies més a veure si arriba finalment i el podem disfrutar.

Aquest 2017 també ha estat un any de casaments, els nostres amics no són massa de casar-se, per tant, un any amb tres casaments per nosaltres ha estat tota una excepció. Primer el de Sandra i Ivan, per terres valencianes; seguit del David i la Tania enmig de les vinyes del Penedès; finalment el del Gabri i la Kyoko el casament més internacional al que he assistit mai. Cal dir que tots tres van ser fantàstics i els varem disfrutar moltíssim, fins hi tot el Roc s’ho va passar súper bé. Per aquest proper any també en tenim un a la llista, un que fa molta il·lusió; els “cunyis” finalment es casen.

Abans de tancar aquest capítol de temes personals i socials, vull afegir mencions als atempatats que hi van haver a Barcelona i Cambrils. Van ser uns dies on feia respecte sortir al carrer i més després de saber que un dels terroristes va ser abatut a Sant Sadurní d’Anoia no massa lluny d’on jugo a tenis. Personalment penso que al final es descobrirà que no només va ser un acte de terrorismes islàmic, perquè les dates en que va passar eren tan properes a dates assenyales pel procés independentista que costa de creure que fos fruit de l’atzar.

De nou l’11 de setembre va ser una demostració de força i varem tornar a vibrar en una manifestació multitudinaria, cosa que per desgracia hem hagut de repetir alguns altres dies després de les reaccions del govern. Un dia que no oblidaré mai és l’1 d’octubre (1O), aquest dia els catalans em van demostrar fins a quin punt pot arribar a ser valent aquest poble. Mai m’hagués imaginat que una reacció així era possible, no tinc paraules per expressar tot el que vaig arribar a sentir i viure aquest dia. Com tots ells jo també hi vaig aportar el meu granet de sorra i va ser un plaer fer-ho.

Al final de l’any aquesta història ens ha deixat fets molt clars; com unes noves eleccions el 21D, algú em pot explicar perquè van ser tan ràpides? bé tan fa, l’important és que hem deixat clar un cop més què vol el poble. El que no entendré mai és com es pot permetre que hi hagi encara quatre presos polítics a les presons espanyoles, i després diuen que som europeus; des de fa molts anys tinc clar que Europa acaba als Pirineus i fets tan tristos com aquest m’ho demostren un cop més. Jordis, Quim i Oriol tot el meu recolzament.

i la feina, què tal?

No ús passa que quan ús fan aquesta pregunta penseu, contesta un bé, perquè si entro en detalls la pregunta de compromís acabarà convertint-se en una tortura. És evident que és una pregunta social que no espera resposta i per això té tota la seva colla de tòpics llestos per ser oferts com a resposta però això no em deixa massa satisfet, així que en el meu resum anual contestaré la pregunta com toca.

Primer de tot diré que per desgràcia no puc compartir res d’un projecte amb una forta vocació d’ajuda als discapacitats, és un tema que esta molt verd i que és fora de Nexiona. Hi he dedicat poc temps però amb uns resultats esperançadors. A veure si en el proper resum anual puc explicar més.

Encara abans d’entrar a Nexiona una altre novetat, després de moltíssims anys sent autònom aquest passat mes de març em vaig donar de baixa i vaig deixar de cotitzar doble a la seguretat social. Així que ara ja només sóc un assalariat com qualsevol altre. Quina sensació més extranya, la veritat.

Ara ja si dins de Nexiona vull destacar que una de les millors coses que hem fet ha estat deixar SCRUM per passar-nos a Kanban. Realment estic al·lucinat en les millores que això ha suposat per l’equip i en la qualitat de la feina que treu, a més de la velocitat i el control que dona. Realment Kanban és una d’aquelles coses que esta infra-coneguda i que en conseqüència no se li treu el partit que és capaç de donar. De fet, si Toyota el va fer famós no és perquè si.

Amb la incorporació del Gabri a l’equip hem pogut completar la certificació de l’empresa a la ISO 27.001, la de la seguretat de la informació. Aquest any hi hagut molts moviments en el departament però el millor de tot és que hem consolidat un grandíssim equip. Realment els tinc una estima molt gran a cada un dels membres. Després d’invertir durant tot l’any uns esforços brutals per treure el nou MIIMETIQ ARCHITECT i amb això tancar el projecte Horizon 2020; va arribar el moment d’agraïr a l’equip l’esforç i apendre una mica de tot plegat. Per això ens varem retirar a Puigcerdà durant un parell de dies on varem treballar en el nou format de les nostres trobades presencials, varem definir quina és la cultura de l’equip, es va acordar un nou “delegation board”, també es van oferir una serie d’eines per la resolució de conflictes i es va definir l’estil de management. Dins del marc d’aquest últim punt també vaig demanar als companys que em valoressin com a manager i crec que això va donar peu a una experiència molt interessant i que m’esta ajudant molt a creixer.

Realment hi hagut moments on l’activitat a l’empresa ha estat frenètica i això m’ha posat al límit de la meva capacitat de suportar estrés. Per tal de cuidar-me una miqueta més fins hi tot m’he agafat una plaça de parking per reduir el temps de desplaçament fins a l’oficina. Entre el treball remot i havent reduint els temps de desplaçament al mínim he de dir que m’ha ajudat a guanyar algunes hores molt valuoses que he pogut invertir en hores dedicades a creixement personal.

Abans de tancar aquest capítol de feina, afegir que també he estat treballant en definir processos de com la informació ha d’entrar al departament de desnvolupament treballant amb el Jeff amb el product management board, definint com s’han d’organitzar els diferents tipus de comissions i aplicant molts coneixements que he anat adquirint de temes com el design thinking, o el “customer value proposition”. Tot plegat combinat amb idees que venen del món “agile”, “lean” i del “management 3.0”; un exemple, podria ser el “inception deck”. Sense oblidar que fer divulgació de coneixement dins de l’empresa és fonamental he seguit fent els meus videos pels companys, a més d’haver iniciat un treball de camp per entendre i coneixer què són i com funcionen les aplicacions MES en casos reals.

No oblidem el meu esperit G33k

Com cada any el blog segueix acumulant història, aquest cop toca sumar fins a 17. No esta malament, aviat serà major d’edat hi tot. Pel que he vist en l’experiència que he acumulat fins ara sembla que l’atenció que li prenc no canviarà massa perquè el poc temps lliure que em queda té altres prioritats. Això si, tinc claríssim que vull mantenir-lo i qui sap si d’aquí un temps la cosa es pot reconduir. De fet, pel que m’han dit amb l’arribada del Nil la cosa encara es posarà més difícil i ja no m’en quedarà gens de temps per mi. Així que això tindrà un impacte al blog de ben segur, a veure si serà tan fort com m’han dit. Per altre banda, el mes de març també em van fer una entrevista a radio Vilafranca relativa al blog, per si en teniu curiositat l’entrevista esta disponible a: entrevista a radio Vilafranca sobre el meu blog.

De moment volia destacar-vos alguns articles que trobo rellevants dels que he escrit aquest any. Com sempre, tots ells estan molt lligats a tasques que he anat fent per temes personals o professionals. El primer que vull destacar és un relacionat amb temes de creixement personal que s’inspira en un video del Robin Sharma; el títol és: Rituales para acercarse a tu éxito. La resta que destaco són de temàtica més tecnològica. N’hi ha un de molt senzill i curtet que és simplement la referència a una eina que es diu Cryptomator; realment crec que és una eina molt recomanable. Personalment l’uso per guardar la informació sensible que porto a sobre. A més al ser multiplataforma hi puc accedir des de qualsevol sistema.

Aquest any vaig tenir una incidència amb una SD que tenia instal·lada a una Raspberry PI; com que l’equip no ha d’accedir amb permisos d’escriptura al sistema de fitxers vaig decidir fer una instal·lació de només lectura i en aquest article ús explico com ho vaig fer: Raspberry PI using read-only filesystem.

Com que una part molt important del meu temps me la passo treballant remotament i al final el cable dels cascos acaba sent una molèstia ja fa temps que sóc usuari de cascos sense fils. Fins ara usava uns Logitech amb tecnologia inal·làmbrica propietaria, degut a la mala experiència que vaig tenir amb uns Sony que eren Bluetooth 3 i la qualitat del perfil de mans lliures era lamentable. A més al fet de treballar des de Windows, o Linux, encara l’empitjorava perquè la pila Bluetooth no anava tan bé com la d’alguns mòbils. Doncs bé, ha tocat renovar els cascos i la cosa s’ha convertit en un periple fins que n’he trobat uns que m’anaven bé aquí teniu els que he provat i amb quins m’he quedat: Three headphones until I sucess.

Cada cop enregistro més videos perquè ho considero la millor manera de compartir certs coneixements, o experiències que he adquirit o viscut. Així doncs, al meu youtube puc destacar-vos:

També vull afegir que aquest any vaig donar un curs a l’escola d’enginyers de Barcelona relatiu a la Industria 4.0; va ser una experiència molt gratificant llàstima que no i hagi hagut més alumnes per repetir-lo. Pel que fa xerrades, aquest any només m’han demanat una i va ser als Jesuïtes del clot, realment una xerrada molt enriquidora pel públic tan diferent que tenia i per haver-me enfocat a uns continugts complicats com són la tecnologia i les emocions.

No sé si algú de les persones que llegirà això era usuari de Delicious però finalment aquest any el servei ha deixat de funcionar i he hagut de migrar a Pinboard. Tot i ser molt menys atractiu visualment funciona molt bé i estic molt content del canvi. A més la importació va ser ràpida i sense cap incidència cosa que és molt d’agraïr. Això si, ara em toca pagar el manteniment tot i que és molt assequible i és el millor sistema de “bookmarks” que coneixo.

Continuem fent millores a l’Smart Home

A finals d’any he posat en marxa la versió estable del nou sistema de radiadors basats en ESP8266 que vaig començar l’any passat amb l’ajuda del Dani. Ara ja estan funcionant connectats per MQTT a un Node RED que controla si han de posar-se, o no, en marxa i a més gràcies a Grafana mostren el seu estat d’una forma molt xula i útil; finalment el control ja el tinc integrat amb Home Assistant. Només un parell de funcions menors estan encara pendents, una és relativa al calendari de Google i l’altre als perfils de funcionament editables via la fulla de càlcul del Google Suite.

Un altre punt que ja esta en marxa de forma estable són les noves càmares de videovigilància. La cosa no ha estat menor, al Xavi i a mi, ens ha costat uns quants dies acabar-ho tot. Però ara mateix totes les camares estan enregistrant amb qualitat de 1080p i tinc tota la superficie de la casa i el terreny completament vigilada per evitar que tornin a entrar-nos a robar.

Finalment vull parlar d’un punt que encara està molt verd; podriem dir que només ha començat. Però em fa moltíssima il·lusió, estic parlant de la renovació de tot el CPD. De moment he començat, amb l’ajuda del Xavi a montar un parell de racks petitons basats en un moble de l’Ikea, realment hem disfrutat com dos nens montant-ho i la cosa promet moltíssim. Poc a poc, ja aniré explicant els avanços sobre el nou CPD que controla la casa.

No paro mai d’apendre i estudiar

A part de NodeRED i Grafana que els tinc molt per la mà degut a tot el que he estat montant. També m’he estat formant amb moltes altres tecnologies. Per exemple en protocols m’he posat intensament amb; CAN bus, OBD, J1939 i NMEA 2000. Cosa que m’ha permès saber com connectar-me a cotxes, camions, maquinaria industrial; com plataformes elevadores i fins hi tot vaixells. Per altre banda, també he seguit aprenent sobre PLCs malgrat no ser un expert en la materia he reforçat els meus coneixements en OPC i OPC UA. A més també he après Codesys que al seguir l’estàndard IEC 61131-3 permet programar fins a 500 tipus diferents de PLCs.

Sense comptar l’autoformació he fet cursos de: resolució de conflictes, un curs d’IoT al MIT i un altre de data scientist també al MIT. Presencialment també vaig fer un curs de Design Thinking a la Salle que va ser realment enriquidor.

Segueixo treballant moltíssim en temes de creixement personal

Les meves rutines diaries les segueixo madurant, refinant i perfeccionant perquè m’ajudin a disfrutar del meu punt d’equilibri. A més al relacionar-me amb el món miro de mostrar el millor de mi mateix. Cosa que porta a fets curiosos com ara que mencionin una de les meves frases en un llibre. Gràcies de nou al Dario per considerar que algo del que dic és digne de ser escrit en un llibre.

Degut a la meva auto-exigència i sobretot a meitat de l’any em costava moltíssim trobar la motivació, em notava cansat i amb poques ganes de fer res. Així doncs, per descobrir les claus que em permetessin millorar vaig buscar a una coach que m’ha ajudat molt a completar la meva feina. L’Elena Trilla és la persona que m’ha fet aquest treball de preguntes que m’ha permès trobar les meves respostes. Amb ben poca estona parlant amb ella ja vaig ser capaç d’adonar-me que hi havia un dels valors més importants per mi que no estava contemplant; en aquest cas parlo de l’autonomia. Ser autònom i no tenir dependències en els temes vitals de la vida per mi és fonamental i això explica moltes de les decisions que prenc a diari. Per altre banda, una altre de les claus és que necessitava més energia per afrontar els canvis i les millores que volia introduir en la meva vida. La paciència i la positivitat només les puc mantenir si estic alt energèticament.

Com que de temps no se’n pot tenir més, sempre hi ha 24h al dia i el que cal és disposar d’energia fresca per poder-les disfrutar al màxim. Per tant, des de fa una colla de mesos m’aixeco a les 5 del matí. He canviat quasi al 100% la meva alimentació, ara evito moltíssimes combinacions de menjar i faig el possible per menjar només coses saludables. Tot plegat combinat amb les dosis d’esport que ja venia fent. O sigui, tenis i electro-fitness; afegint a la llista hipopressius que m’estan permetent canviar la meva estructura física i anar canviant el meu cos cap a quelcom més saludable.

Aprofitant que a la feina hem migrat a Kanban també he convertit la pissarra del meu despatx en un gran tauler Kanban per donar-me visibilitat a tots els temes personals que tinc oberts i que vull portar fins a l’estat de completat sense oblidar-los com em passa moltes vegades. Una experiència que recomano moltíssim. També com a part del procés de coaching he començat a utilitzar una eina interessant que es diu Tag Spaces i que m’ha permès organitzar el material que tinc pendent de revisar. D’uns llistats d’uns quants centenars de links pendents de revisar he acabat quedant-me en una cinquantena cosa que ho fa molt més assequible i que permet baixar-me la presió.

Parlant de coaching és important mencionar que quasi sense voler vaig començar un segon procés de coaching d’una forma curiosa. Per youtube vaig trobar a un coach canadenc anomenat Evan Carmichael que té una quantitat de material brutal, sense pensar que podia ser una persona relativament coneguda li vaig enviar un correu personal després de fer una recerca important i aconseguir el seu email. Al cap d’una estona em vaig adonar que era conegut i vaig pensar que mai em contestaria, doncs bé, al cap d’unes setmanes una companya seva la Lily Ma em va contactar arrel del meu correu. I una cosa va portar l’altre de forma que m’han escollit per un programa de coaching en el que ara mateix estem treballant perquè aquest any 2018 doni una xerrada TED. Encara queda molta feina per fer i cal veure si ho aconseguiré però de moment ho estic passant molt bé i aprenent molt.

Sense deixar el tema dels coach canadencs volia parlar-vos sobre el Robin Sharma, com segurament heu notat fa molt de temps que el segueixo i em considero fan seu. Obviament de tothom es pot apendre però el que m’aporta molt del Robin és que deconstrueix moltes de les coses que jo faig. Això em permet entendre i millorar molts dels hàbits que ja practico, i fins hi tot, introduir-ne algún de nou. Per exemple, aquest any he incorporat l’hàbit de fer-me un massatge relaxant cada setmana. Cosa que m’esta anant molt i molt bé per començar els caps de setmana relaxat.

A més durant aquest any he intentat posar-me en contacte amb el Robin, cosa que m’ha portat per tot una serie contactes que de moment no han estat tan fructifers com m’esperava. Això si, com a curiositat puc dir-vos que he aconseguit contactar amb l’ex-manager del Robin que també és canadenc però esta casat amb una penedesenca i que aquest senyor és representant d’una bodega que tenim a Torrelavit. Què petit és el món, eh!? tot això ho vaig començar a lligar gràcies a aquest video del Robin: 7 key reasons to journal on en el minut 8 parla del restaurant Can Xim situat a Sant Pau d’Ordal i on gràcies a la Martina vaig aconseguir començar a lligar connexions.

Dins de l’apartat de creixement personal encara vull compartir un parell de xerrades més a les que vaig assistir. La primera és la del Víctor Küppers el qual és realment entrenyable i que té un missatge que arriba i s’enten molt fàcilment, ja fa temps que el vaig descobrir i fins hi tot em va inspirar una entrada al blog: Yo quiero ser así. Però l’anècdota esta en que vaig anar a veure una xerrada seva gràcies al Carles, la Raquel i al Carl. Doncs sense coneixer-lo de res al acabar l’event i encara des de dalt l’escenari em va demanar que no marxés. Quan se’m va acostar em va dir;

Com tu saps jo sempre dic que les persones som bombilles unes van apagades i d’altres il·luminen el que els envolta, doncs bé, tu ets una central nuclear. No et coneixo de res però només de mirar-te ja ho he notat. 

Com podeu imaginar-vos em va fer moltíssima il·lusió que em digués això. La qüestió esta en que durant tota la conferència haviem establert un contacte visual i haviem mantingut una conversa amb la mirada. Aquesta mirada de complicitat i connexió imagino que el van portar a donar-me aquest missatge al acabar. Aquest tipus de coses et carreguen les piles. Gràcies Víctor.

La última conferència que vull mencionar aquí és la del Xevi Verdaguer i el seu contingut és relatiu a com l’alimentació esta intimament lligada a les emocions. Realment va ser súper interessant i no vaig poder-me estar de comprar-me el seu llibre que de ben segur acabarà sent una font d’informació inesgotable. Per si a algú l’interessa el llibre és: Transforma la teva salut.

A cuidar-se que ja tinc una edat

Fa molts anys que jugo a tenis i per ganes seguiré jugant molt de temps, tot i que l’any passat em vaig haver d’infiltrar el colze i la munyeca. Aquest any m’he tornat a recentir del dolor tot i que de moment és força suportable. En qualsevol cas he passat grandíssimes crisis de joc i els dies on he pogut disfrutar han estat quasi excepcions. Més d’un cop i de dos he pensat en deixar-ho, però he persistit perquè ara mateix és l’únic esport que em permet cremar adrenalina. Llàstima que sigui tan poc sostenible pel meu cos. Un altre lloc d’on acostumo a patir degut al tenis són les cames sobretot els genolls, per sort aquest tema ha millorat molt. Em vaig marcar com a objectiu pesar 80kg a final d’any i no he arribat, però m’he quedat a 82kg. El millor és que no he fet cap dieta, i he menjat moltíssim. El que si he fet és canviar tota la meva alimentació com a fruit del procés de coaching que comentava abans. Només amb aquests canvis el físic m’ha millorat moltíssim i en només en un mes ja vaig notar diferència, després de 5 mesos la cosa ja la noto moltíssim.

Els altres exercicis que practico; tan electro-fitness com hipopressius no em permeten cremar l’adrenalina del tenis, però tenen grandíssimes avantatges. La primera és conservar la musculatura de forma adequada i la segona moldejar el meu cos per fer-lo més equilibrat. Fruit d’aquest treball i gràcies a l’Òscar que em vaig fer un estudi muscular i de grasses al cos i estic molt millor del que em pensava. De fet, en aquell dia em sobrava un quilo i avui ja estaria dins del rang del meu pes recomanat per l’altura. A més a nivell muscular estic molt bé, el que em cal és mantenir i no deixar que el sedenterisme de les meves passions m’acabi atrofiant el cos.

Una de les formes que té el cos d’indicar-me que no vaig bé és a través dels herpes labials, el que de forma comuna coneixem com pances. Doncs bé, aquest any he patit de dos a tres herpes en total, cal dir que tots ells han estat molt fluixos i els he passat molt ràpidament. Això suposa un cert empitjorament respecte als anys passats on no n’havia tingut cap, o un herpes a l’any. Per tant, aquí tinc un gran espai de millora i he de tornar a enfocar les meves meditacions a respectar els meus ritmes vitals. Desijto saber-me mantenir amb prou equilibri com perquè aquesta somatització de l’estrés no es torni a posar de manifest.

Finalment un petit repàs als viatges i escapades de l’any

Com sempre cal distingir els viatges de plaer i els de negocis, tot i que viatjar sempre té un component educatiu important i sobretot una oportunitat per descobrir noves coses d’altres cultures. L’any 2017 va començar a Cuba on encara guardo amistat amb el guia que just avui he vist que m’havia felicitat les festes. Té pinta que serà l’últim gran viatge en força temps perquè tal com pinta la família el que tocarà ara és invertir en la casa i en d’altres llocs que no siguin viatjar; almenys tan lluny.

La resta de l’any amb la família hem disfrutat d’unes quantes escapades molt xules. A les falles on feia temps que no hi anavem i el Roc no les havia vist mai. A l’hotel Asia Gardens, realment un paradís asiàtic al Mediterrani, molt recomanable; això si, estalvieu que mica. Una escapa en família a Montanejos on varem disfrutar banyant-nos al riu, realment un racó molt xulo. A l’estiu varem disfrutar d’unes vacances de resort a Fuerteventura; molt recomanable l’hotel Barceló Castillo Beach que a més té habitacions tipus apart-hotel, amb pulsereta, piscines i la platja a tocar. Ideal per descansar amb el nen i passar uns dies dels primers mesos de l’embaras del Nil. Inmillorable per poder cuidar d’Estefania i els seus marejos. No oblidem l’escapada a Banyoles amb el Rai i la Claudia, un pont de la puríssima realment necessari i divertit. Molt recomanable la casa rural que varem trobar al mig de la muntanya amb totes les comoditats i apartada de tot. A nivell no professional l’únic que em queda mencionar és l’escapada a la manifesació de Brussel·les que hi vaig anar amb el Jordi, realment un dia marató al que va valdre molt la pena assistir. Tota una experiència fantàstica.

Per temes de feina aquest any he estat a Saragossa, Bilbao, nord d’Itàlia, uns quants cops a Anglaterra diria que almenys quatre cops i de nou he tornat a Tampa (Florida) a la central de Tech Data. Un viatge que va coincidir amb el meu aniversari i que encara que sigui de forma testimonial els companys d’EUA van volen celebrar amb mi. Realment molt emotiu. Finalment vull destacar el “retreat” que varem fer amb els companys durant un parell de dies a l’hotel Golf Puigcerdà; va ser realment molt xulo i varem poder disfrutar molt de la nostra companyia. Sincerament esperava que tantes hores junts hi hagués moments on les coses fossin una mica forçades però crec que varem disfrutar d’un equip molt cohesionat i que va saber aprofitar aquesta aportunitat per coneixer-nos millor i definir com millorar les nostres debilitats.

Tancament del resum de l’any 2017

De nou un any per sentir-me infinitament agraït a la vida, a la família i a les persones que m’envolten. Un any que no ha estat fàcil però que hem aconseguit fer-lo brillar, fer que fos un altre any fantàstic i meravellós. Un nou any on cal no oblidar els que no han tingut tanta sort; recolzant-los a ells i les seves famílies. Però en que cal ser molt agraït per tot el que he pogut viure i disfrutar, a més d’apendre de cada situació, de cada persona i de cada moment.

Moltíssimes GRÀCIES vida, un any més, GRÀCIES.

Tancant el 2016

Reading time: 10 – 16 minutes

Comencem parlant de la família, la casa i el poble…

Aquest any hem donat la benvinguda al 2017 des de Cuba; així doncs, durant aquestes vacances nadalenques envoltades per celebracions familiars la meva interacció amb l’ordinador ha estat pràcticament nula i per si fos poc durant les vacances no vaig connectar a Internet ni amb el mòbil. Sembla impossible, oi? doncs es pot fer i a més es posa molt bé. La veritat és que el mes de desembre va arribar amb una agenda pleníssima plena de compromisos personals i professionals. Tot plegat es va convertir en una cursa que ha acabat amb la tornada a la feina el passat dilluns dia 9. Així doncs tot i que amb retard ara toca fer el tradicional, i tan útil, resum anual.

dav

Com no pot ser d’una altre manera aquest any ha vingut marcat per una notícia meravellosament inqualificalble. Ben a principi d’any, concretament el 17 de febrer el Roc va arribar a les nostres vides i com tothom diu, perquè és ben cert, ens va canviar la vida per sempre. Ja res tornarà a ser igual i totes les prioritats que t’havies marcat amb aquells valors que creies que tenies tan marcats canvien totalment. Potser no és algo que passi realment de cop, almenys jo he anat necessitant el meu temps per anar-me’n adonant i comprovant com això era així però no es pot negar que ara el centre de l’univers és el Roc. És curiós perquè quan més miro el Roc més recordo el Pol, no és algo que m’entristeixi però evidenment hem posa nostàlgic i el trobo a faltar. Per sort, una bona abraçada del Roc ajuda a agafar forces per mirar endavant.

Ara mateix el Roc és a piscina, va a la llar d’infants i ja s’enfila per tot arreu. Amb quasi 11 mesos té unes ganes d’explorar el món increïbles i amb un somriure als llavis que realment et fan tenir ganes de dir-li t’estimo i fer-li mil petons. Algunes de les meves sanes rutines les he hagut de canviar, per exemple, he deixat spinning i ho he canviat per Befit que en menys temps faig un treball més complert pel cos. Per sort continuo poden practicar el tennis i la piscina ha quedat aparcada després d’un inici molt prometedor. Pel que fa al meu tema físic aquest any m’han hagut d’infiltrar el colze i la munyeca del braç dret perquè no podia jugar a tennis del dolor que tenia. Cal dir que des de llavors estic súper bé.

befit

A casa hem continuat fent obres, enrajolant diverses parts del jardí i deixant-ho tot apunt per acabar la zona de la barbacoa. Pel que fa al poble estic veient moltíssimes transformacions i grandíssimes millores, potser la última ha estat el centre d’interpretació de l’aigua. Però activitats com engalanar els carrers per la festa major i moltíssimes cosetes més hem fan notar que Torrelavit es modernitza i s’obre a la gent de fora. Com que els temps actuals no només porten bones coses, durant la nit de Sant Joan i estant de vacances a Sardenya ens varen entrar a robar a casa. Així que durant aquest any també hem hagut d’instal·lar una alarma a casa; mai hagués imaginat que això caldria al meu poble. Un lloc on durant molts anys havia aparcat el cotxe davant la porta de casa i amb les claus posades.

Per cert, pels més geeks que llegiu aquesta entrada, l’alarma que m’he posat és una G90B comprada a Aliexpress. Això si, també he comprat unes quantes càmares de videovigilància noves i un grabador. Diria que al proper que se li acudeixi entrar a casa tindrà un bon reportatge a més d’una bona festa de llum i sorolls quan entri. El millor de tot és que he aconseguit connectar els sitemes que he comprat amb el nou sistema domòtic de la casa.

Una altre taca negativa de la modernització del poble és que s’han registrat tres incèndis ben aprop del nucli del poble. Té tota la pinta que van estar provocats, però això encara no s’ha pogut demostrar lamentablement. Tristament en el darrer dels casos les flames van arribar fins al jardí d’una de les cases del barri. Per sort, tot es va poder resoldre en una mala tarda de diumenge i el millor és que el paissatge no ha quedat gaire malmès. Gràcies bombers.

La feina

Pel que fa a aspectes professionals, la companyia que vaig co-fundar fa uns anys ja no es diu M2M Cloud Factory, ara som “Nexiona, IoT connectocrats“. Aprofitant el MWC’16 el recent estrenat departament de marketing va fer el llençament de la nova marca. Però no només hem estat al MWC; hem tingut presència en altres fires com el METIC, WPC de Microsoft a Toronto, però sobretot on ho hem donat tot ha estat al IoT SWC de Barcelona. Durant l’any hem presentat el nou MIIMETIQ LITE; el MIIMETIQ EDGE que va acompanyat d’un hardware de DELL i fins hi tot hem tret productes no-oficials però que s’han venut a clients interessants com el MIIMETIQ Agent. Però a vegades, hi ha petites coses que acompanyen als productes que et fan tanta o més il·lusió, per exemple, finalment el serveis en els que es basa el sistema ja corren en contenidors de Docker, també disposem d’una interfícia gràfica per gestionar les actualitzacions i llicències del producte, a més d’un mòdul per demanar assistència remota de forma automàtica.

miimetiq-edge-promo

Cal dir també que hi ha algún dels nostres clients que han tret solucions realment interessants basades en els nostres productes. Com a ara Vadecity, que ofereix un servei de lloguer de parking per bicicletes a Barcelona. Alguna altre solució pot ser també el sistema de control d’impresores de gran format de Ricoh; o el més que original sistema de vacunació per pollastres d’Hipra que hem montat conjutament amb IBM. Tot plegat amb tecnologia Nexiona. Però la gran notícia de l’any és l’entrada en l’accionariat de l’empresa per part de Tech Data, un dels proveedors d’informàtica més grans del món. Cal dir que és un èxit que realment fa molta il·lusió.

També he pogut dedicar una estona als meus projectes

El més conegut i de moment el més llarg és el blog, aquest any ja ha fet 16 anys des de la primera entrada que hi vaig fer. Així que malgrat sempre arrossegues el sentiment de que voldries haver-hi compartit moltíssimes més coses cal estar content per haver continuat aquesta feina tenaç.

La infrastructura que tinc a casa i a Internet també ha canviat força, la cosa continua en plè procés de re-estructuració i els canvis es succeixen sense parar però algunes cosetes que puc rescatar podrien ser que he parat definitivament el servidor VMWare ESXi que tenia corrent sobre un HP Proliant ML100. Una de les migracions més difícils ha estat canviar el pfSense virtualitzat que hi tenia, el que he fet ha estat programar serveis equivalents dins del Mikrotik CloudSwitch que tinc. Creant-me fins a sis xarxes locals per separar el tràfic de diferents serveis que tinc a la xarxa local. Per exemple, tinc xarxes pels sistemes de seguretat; pels sitemes domòtics; per la veu sobre IP; pels serveis d’internet (DMZ) o per les persones. Fins hi tot m’he creat una xarxa on poso els equips en proves i que de moment no vull que afectin serveis en producció.

Referent als servidors dedicats que tenia a Internet, i que també eren màquines virtuals corrent en un gran servidor VMWare ESXi, els he migrat tots a VPS d’OVH amb l’objectiu de reduir radicalment els costos i baixar les necessitats de manteniment. Per tant ara amb dos servidors VPS i snapshots que faig periódicament m’asseguro que el pitjor que hem pot passar és haver de restaurar la màquina. També disposo d’un tercer servidor dedicat amb moltíssima més capacitat de disc per fer-hi còpies de seguretat.

Degut a tota aquesta migració durant l’any he publicat alguns articles que diria que cal resaltar:

Pel que fa a l’smart home (sistema domòtic) aquest any m’he centrat en refer el sistema de calefacció que tenia basat en Panstamp. El nou sistema usa ESP8266 a més d’estar montat fora de cada calefacció a diferència del vell, a més la lògica ara esta enmatzemada en el servidor i no en cada radiador; tota la programació de servidor va sobre NodeRED i per tant és molt senzill mantenir-la. Pel que fa a l’interficie d’usuari estic migrant d’OpenHAB a HomeAssistant, el nou sistema es basa en Python 3 i malgrat estar més verd m’hi trobo molt més còmode. Per desgràcia tot això no esta acabat i malgrat la inestimable ajuda del Dani i alguna altre persona el tema encara esta en fase alpha.

Algunes coses curioses, la primera que m’ha passat aquest any és que m’ha explotat la bateria del Macbook Air que ja tenia aparcat i que per cert tinc a la venta. Una altre és que en un viatge en avió vaig esquerdar la pantalla del portàtil Toshiba i hem va tocar canviar-la per una de nova.

Fins hi tot he donat alguna conferència

Aquest any la meva disponibilitat per assistir a events ha estat molt reduida, però encara he pogut donar tres conferències. Per ser més exactes, he participat en dues taules rodones sobre Industria 4.0; la primera al col·legi d’enginyers de Barcelona i l’altre durant el “Catalan Telecommunications day“. Però la que realment hem va fer més il·lusió sobretot perquè és el primer com que hem criden a parlar a un altre país és la que vaig donar a Lviv (Ucraïna) durant l’IT Arena. En aquesta ocasió vaig parlar sobre la meva “Smart Home” i a més vaig dedicar la major part de la xerrada a fer una demostració de com crear un automatísme per casa “low cost”.

IT Arena Oriol' speech

Aquest any també he pogut viatjar

Quan el Roc només tenia dos mesos vaig haver d’anar a Itàlia per temes de feina, així doncs, hem vaig emportar l’Estefania i el Roc i varem poder disfrutar de Cèrvia un petit poble de platja, a més de Bolònia i San Marino. Al cap de dos mesos aprofitant la baixa per maternitat de l’Estefania varem escapar-nos una setmaneta a Sardenya; aquest cop varem viatjar en vaixell, no en avió, les vacances varen estar molt xules tot i que va costar una mica manegar el Roc perquè li van sortir les seves primeres dues dents durant aquella setmana.

També hem fet algunes escapades durant els ponts de l’any a Viella, Puigcerdà i fins hi tot a Menorca on ens hi varem escapar amb el Xavi, la Sabina i les bessones per cel·lebrar el seu aniversari de casament. Però el viatge estrella de l’any ha estat l’escapada a Cuba. Des del 27 de desembre fins el 5 de gener varem poder gaudir de l’hospitalitat cubana. La Havana vieja ens va encantar i el resort turístic del Ocean Varadero “El Patriarca” ens va permetre descansar i disfrutar moltíssim no només del Roc, sinó també de la companyia dels cunyats.

Sense la família a part del viatge a Ucraïna per fer la conferència també he viatjat a Florida, més concretament a St. Petersburg i Clearwater; aprop de Tampa. Tot plegat arrant de la visita als HQ de Tech Data en motiu de la seva entrada a Nexiona. A més de visitar uns quants cops anglaterra per visitar alguns clients, per cert, després de molts anys vaig poder tornar a estar a Oxford realment una ciutat molt interessant.

dav

El meu 2014

Reading time: 8 – 14 minutes

Finalment s’acosta l’hora de tancar aquest 2014. Ha estat un any molt intens amb emocions de tots colors, un any amb grans oportunitats pel creixement com a persona. La vida m’ha posat grans obstacles i ara mateix estic content de poder dir que hem sento amb forces per seguir afrontant els reptes que hem depara el nou any que ja truca a la porta. Des de fa uns dies dedico totes les hores que esgarrapo als events familiars a rellegir totes les notes que he pres durant el dia a dia de l’any que deixem enrera.

Com molts ja sabeu tinc costum d’anotar cada matí després de la meditació quins són els objectius de creixement personal i professional que vull assolir i després a última hora del dia en faig un balanç. Aquesta practica ja fa una colla d’anys que la segueixo i poc a poc he anat refinant la metodologia per portar-la a terme, és a dir, que he anat seleccionant quines eren les preguntes i reflexions que més m’aportaven. No és objecte d’aquest article parlar d’això però si que després de rellegir-me tot el que he escrit durant aquest any volia compartir amb tots vosaltres el resum dels fets més importants que han esdeveningut aquest any. Sempre podria passar que hem deixés algún fet important però en tot cas aquest ha estat el meu 2014.

A principis d’any el Jaume, com a director general, i jo, com a director tècnic, varem començar oficialment l’aventura de posar en marxa M2M Cloud Factory després d’aconseguir una inversió força interessant. Així que a principis de Febrer ja teniem l’equip de programadors en marxa i desenvolupant MIIMETIQ, el primer producte de l’empresa en forma de “framework” per desenvolupar aplicacions per M2M i IoT de forma ràpida i àgil. No ens oblidem que el lideratge del Pau ha estat fonamental per aquest equip.

Al cap de poc l’Àlex em va convidar a participar a un dels events d’alumni de la FIB, on vaig portar a terme una conferència titulada: “Revolució dels mini-PCs: Raspberry PI, Arduin i més“. Gràcies a la conferència coneixo a molta gent nova i em va fer recordar el temps en que havia estat fent força conferències.

Mentre el meu cap començava a estar súper inmers en la creació de MIIMETIQ, un email de la gent de Google em va fer sentir reconeguda la meva carrera després de que m’oferessin feina com a TPM dels SRE i com a SE RSE. Finalment la cosa no va acabar de cuallar i l’event més important de l’any s’acostava.

Gran part de les decisions de l’any venien marcades perquè durant el maig l’Estefania i jo esperavem el nostre primer fill, el Pol. Li varem arreglar una de les habitacions de la casa i fins hi tot varem acondicionar tota la part exterior de la casa perquè quan arribés el Pol es trovés un jardí ben xulo i espaiós perquè hi pogués anar a jugar. Però abans d’acabar les obres el Pol va voler venir a aquest món, concretament el 26 d’Abril. Desgraciadament al cap de tres dies coincidint amb el segon aniversari de casament el Pol va decidir deixar-nos. Varen ser uns dies molt durs i dels que encara ara estem aprenent moltes coses, en el seu moment ho vaig intentar explicar a la història del Pol.

Són en aquests moments de la vida quan realment saps que ets realment afortunat de tenir a grans persones al teu voltant i pel que varem comprovar l’Estefania i jo en tenim de fantàstiques. Durant unes setmanes tot va ser realment confús però events tant calurosos i didactis com: poder assistir a l’event del Thich Nhat Hanh, recordar que fa 11 la vida hem va donar una segona oportunitat, la festa d’aniversari sorpresa que hem van preparar els mussols, fins hi tot l’escapada d’uns dies a l’Ametlla de Mar; tot això i molt més ens va ajudar a anar tornar a enganxar-nos a la vida poc a poc.

Al cap de poc temps i quasi sense pensar-ho en Dario, em va presentar l’Enric el qual després de 4 mesos de treball diari a casa va posar en marxa moltíssims automatistmes que tenia planejats instal·lar jo mateix. Així que com que les meves prioritats personals i professionals no hem deixaven atendre aquest projecte des de feia anys vaig decidir volcar el meu coneixement en aquest noi. Jo el vaig batejar com a projecte de “mentoring”. Així ell podia adquirir coneixements pràctics en la programació d’arduinos i similars i jo posava en marxa el projecte de domotitzar la casa. Obviament el Xavi va donar el suport clau per fer que tot plegat sigués una realitat.

En aquesta primera fase de domotització s’han automatitzat moltíssimes coses: s’ha integrat el sistema de calefacció que vaig montar l’any passat en l’aplicació mòbil de control de la casa, es poden controlar les persianes, el sistema de reg, la font del jardí, hi ha desplegada una xarxa de sensors de presència pel jardí per controlar quan entren gats al terreny i espantar-los activant els espersors, s’ha reinstal·lat el sistema de distribució de la TV per la casa, sistema de control d’obertures de portes del garatge i del jardí a través de comandaments a distància i de l’aplicació mòbil de control de la casa, porter automàtic ja esta apunt per ser integrat amb la resta de la casa, càmares de videovigilància i diria que ja no hem deixo res més. Això si, tot es pot controlar des del mòbil, la tablet o l’ordinador des de qualsevol lloc del món.

El dia 15 de Juliol, gràcies a l’esforç de tot l’equip de MIIMETIQ es va poder presentar la versió 1.0 del producte als inversos. 15 dies abans del previst i amb tot el que havia succeït. La presentació va ser un èxit i ben aviat ens varem posar a montar el primer pilot per Mediapro, de fet la primera setmana de setembre ja s’estava mostrant el primer pilot fet usant el nostre “framework” a dues fires d’Anglaterra.

Just abans de marxar de vacances hem va arribar un nou reconeixement, aquest cop en forma d’entrevista per un blog que es diu “Tu business Coach” on hem van fer una entrevista. Així que a mitjans d’agost l’Estefania i jo contra tot el que haviem planificat per aquest any varem agafar les maletes i ens en varem anar a visitar l’illa de Lanzarote a les Canaries.

A principis de setembre, com ja va passar l’any passat, vaig col·laborar amb Omitsis a posar en marxa el servidor web de la festa major de Barcelona, la Mercè. Cal dir que aquest any el repte va ser força senzill i va acabar sent un èxit com l’any passat. Això si, l’event del mes de setembre va ser el dia 11 amb la diada nacional de Catalunya. Participar en una manifestació d’uns 2 milions de persones posa la pell de gallina. Crec que poder compartir aquests moments de la història no té preu i tinc la sort d’haver-hi pogut participar diverses vegades.

Encara dins del mateix setembre vaig participar a la Python Meetup de Barcelona presentant el sistema de calefacció que tinc montat a casa. Aquesta conferència no hagués tingut res d’especial si no fos perquè ha estat la primera conferència que he fet en anglès. En la meva vida he fet forces reunions en anglès però mai havia tingut l’oporunitat de fer una conferència en anglès. Així que va tenir una motivació especial, algunes persones m’han dit que per ser la primera va estar molt bé i d’altres que perdo molt al no fer-ho amb una llengua que controli al 100%.

Durant els propers mesos encara vaig fer dues conferències més una anomenada: “IoT Low Cost” al Tecnocampus de Mataró; i l’altre una mini-presentació sobre “MIIMETIQ” a la PyConES de Saragossa. De fet, tornant de Saragossa vaig tenir temps d’arribar a la consulta popular sobre la independència de Catalunya el #9N, un altre fet històric pel que molts dels avant passats del meu país van morir. Un moment innoblidable.

A principis de desembre en nom d’M2M Cloud Factory vaig poder participar a una taula rodona dedicada a les plataformes d’IoT dins del marc del IoT forum 2014 organitzat pel BDigital. Gràcies a l’event he conegut persones realment interessants també. Tot i que no he d’oblidar que per divertit l’escapada que varem fer Sarai, Àlex, Estefania i jo a Madrid durant el pont de la puríssima. Una experiència que haurem de repetir. Mira que he anat cops a Madrid però pocs cops ho havia disfrutat tant.

Professionalment tampoc hem puc oblidar del projecte Empowering, el qual gràcies al Xavi i la resta de companys de CIMNE segueix en pas ferm aquest segon any. Aquest any la meva participació en el projecte ha estat més discreta perquè l’arquitectura ja estava molt definida i calia anar fent seguiment de la implantació i ajudant quan es podia. Si tecnològicament hagués de resaltar algunes tecnologies amb les que he treballat diria que ha estat l’any del: Raspberry PI, Arduino, AMQP (RabbitMQ), Docker, Ansible, Vagrant, VirtualBox, Celery, Kombu, Supervisor, Ambari, Hadoop, HBase, HIVE, etc.

A més degut a temes de feina també m’he mogut força: Cardiff (UK), Langen (DE), Saragossa, Sevilla i Madrid. Són alguns dels llocs més llunyans als que m’ha portat la feina aquest any. Però el capítol que realment posa la cirereta a tota la feina ha estat la notícia que varem rebre pocs dies abans de Nadal quan se’ns va comunicar des de la unió europea que hem guanyat l’Horizon 2020 al que ens hem presentat. És a dir, que tenim pressupost assegurat per seguir invertint els dos propers anys a MIIMETIQ.

Hem venen al cap d’altres temes més secundaris però fites igualment importants en l’ambit personal i professional. Com per exemple, que he aconseguit tenir dues sortides a internet més a part de l’ADSL a casa. Gràcies al Santi, al Jordi i al Joan. Entre totes dues rondem els quasi 20Mbps a part de l’ADSL cosa que m’assegura una bona qualitat de servei en un entorn hidílic per seguir treballant i creant.

Si tot va com tenim previst acomiadarem l’any des de Bernui un poblet del Pirineu català, molt aprop de Sort. On amb una companyia excel·lent direm adéu a aquest any que tantes emocions ens ha regalat un any al que li podriem trobar molts adjectius però que al final és un capítol més dins la vida. Un capítol que hem d’acceptar amb la millor cara possible en cada moment i per la que hem d’estar agraïts per tot allò que entenem com a bo i per tot el que ara ens sembla dolent però que amb la intel·ligència del temps segurament entendrem que també tenia el seu missatge constructiu.

Així que un any més acabo l’any tot dient: GRÀCIES!!!

Reflexions de cap d’any des de Shanghai

Reading time: 4 – 7 minutes

Vull aprofitar aquestes últimes hores d’any que encara queden per escriure al blog. Una activitat que certament fa temps de la que no he disfrutat. He escrit diversos articles des de força llocs del món però he de dir que aquest és el primer cop que disposo d’unes vistes tan excepcionals, la veritat és que mai m’hagués imaginat tenir una paret de vidre just davant meu des d’una planta 27 i sense cap obstacle que m’impedeixi la vista des del peu de la perla d’orient fins a la punta de l’antena de la TV de Shanghai. Tot un luxe disfrutar d’aquesta tarda assolellada després d’haver aterrat a la ciutat més moderna de la Xina entre pluja i neu fa només dos dies.

Si en alguna cosa m’està recordant aquesta ciutat és al que poc a poc es va convertint la meva vida. Es podria definir en algo així com deixar que el desordre de les coses flueixi entre uns grans i clars objectius. Sota meu hi ha un carrer amb quatre carrils per banda i periòdicament vas veient com hi ha un cotxe que al mig de la recta decideix fer un canvi de sentit, al fer la maniobra ocupa uns tres carrils, automàticament veus com els cotxes que venien de cara redueixen, altres es devien i alguns simplement piten mentre mantenen la marxa forçant a que la maniobra de canvi de sentit es faci amb la màxima cel·leritat. Possiblement tot plegat ús fa pensar en que hi ha molts accidents però la veritat és que no n’he vist ni un.

Aquest any la meva vida ha canviat molt en alguns aspectes, m’he casat, tot un gran pas per mi. Però la veritat això no ha canviat massa la meva relació de parella. He aprofitat per viatjar aprofitant el viatge de noces (Japó i Maldives), les vacances d’estiu (Menorca) i ara les vacances de cap d’any (Shanghai). Aquestes activitats m’han permès coneixer moltíssimes coses noves, persones, formes de fer i de viure. Però el 2012 també ha estat excepcional en els temes professionals, no només perquè he pogut participar en projectes realment excepcionals, conferències, trobades, reunions, etc. Tot això m’ha permès creixer i compartir els meus dies amb equips de persones fantàstics. A més aquests tres últims mesos he re-obert una nova etapa de la meva vida deixant el projecte de Vision Robotics. De nou torno a pilotar els meus projectes personals, feia temps que no disfrutava d’això.

Sovint els canvis ens fan por, però fa un temps vaig aprendre que la por mai és al desconegut sinó a perdre el conegut. Ens aferrem a les persones i les coses que tenim i quan aquestes ens deixen això ens fa por. Llavors és quan sota el meu punt de vista hem d’obrir el nostre cor i la nostre ment a la fè, per ser més concrets, a la fè en nosaltres mateixos i les nostres capacitats, sobretot en la capacitat de ser flexibles i oberts a les noves possibilitats de les que estem envoltats i que sovint ens neguem a veure.  Estic convensut de que és vital i estratègic saber quina és la passió que ens fa moure a cada un de nosaltres, sovint saber això facilita saber què volem i ajuda a assolir nous objectius. És evident que no podem controlar tot el que ens afecte però si que podem controlar com vivim tot el que ens afecta.

Fa uns quants anys l’Ernest em parlava que fixar totes les forces en un objectiu pot ser contraproduent perquè durant el camí no sóm capaços d’obrir els ulls i la ment al que ens envolta. Això ens pot portar a ignorar noves i millors possibilitats per nosaltres mateixos. Interioritzar aquesta idea no és senzill i menys quan ets una persona a la que li agrada tan el que fa com jo, perquè això fa que tinguis tendència a ignorar tot el que no forma part del que t’agrada. O el que és pitjor, a fugir de certes etiquetes simplement perquè ens disgusten les seves connotacions. Tots sabem que les etiquetes són injustes i incertes però en canvi sovint necessitem etiquetar les coses tan per dir que ens agraden com que no ens agraden. No seré jo qui digui que estic per sobre d’aquesta costum però adonar-se de que tinc aquest comportament m’ajuda a obviar-lo i obrir-me a noves propostes que fins ara hagués refusat.

Afegir també que hem sento afortunat per tantes i tantes raons que no hi hauria prou temps per enumerar-les totes, per tant vull dir GRÀCIES. Gràices a tot i a tothom, als que m’estimen i als que m’odien, o fins hi tot gràcies als que m’ignoren. Perquè tots ells són grans mestres que em donen lliçons cada dia, lliçons per identificar el que vull tenir aprop i del que vull tenir lluny. La vida és una experiència fantàstica que si sabem mantenir una actitut oberta el fluir del dia a dia ens pot portar per rius d’experiències cada cop més caudalosos per això jo només intento aportar-hi tota la bondat i amor que tinc. A cada interacció que tinc amb la vida, ja sigui dins o fora de mi. Només sembro el millor que puc oferir en cada instant, no cal esperar res a canvi. Tot i que a aquestes altures de la meva vida ús puc dir que ja he descobert un SECRET, tot acaba tornant.

Així doncs vull acomiadar l’any des de l’orient llunyà dient a tot el món GRÀCIES, ús ESTIMO AMB TOT EL MEU COR I TOTES LES MEVES FORCES.

Fotografies del viatge a NYC

Reading time: 2 – 2 minutes

Per aquest viatge no farem una web descriptiva de tot el que hem visitat tan elavorada com en altres viatges, però si que hem fet un petit llistat de les coses que hem visitat a més de poder-se consultar el document amb les notes de preparació del viatge. Com sempre aquesta informació esta al wiki.

Resumint la info disponible és:

Abans d’acabar aquest article tan esquemàtic, algunes fotografies.

Fot des de l’Empire State Bulding:

Vistes des del Empire State Building

Impressionant la botiga M&M’s:

M&M's

Arbre de nadal del Rockefeler Center:

Arbre de nadal del Rockefeler Center

Patinant sobre gel al Bryant Park:

Patinant sobre gel al Bryant Park

Ja tornem a ser al peu del canó, adéu Punta Cana!

Reading time: 4 – 6 minutes

L’any passat l’Estefania i jo varem canviar l’any a la Riviera Maya i aquest any després de comprovar que fer el canvi d’any amb banyador és tot un plaer ho hem fet a Punta Cana (Republica Dominicana). Així doncs, del dia 29 de desembre fins el 5 de gener hem estat a l’hotel Catalonia Royal Bavaro on ens han tractat com uns senyors. Com sempre el principal atractiu de la zona ha estat la calor, el sol, la platja, la piscina i perquè no dir-ho el tot inclòs que hem disfrutat d’allò més. A continuació ús adjunto algunes fotografies que descriuen una mica el que ha estat aquest viatge.

Primer de tot unes vistes de pel·lícula per descriure la platja de l’hotel:

Punta Cana (Republica Dominicana 2010)

Una gran sort, els bons amics que varem fer al viatge: (per cert, l’hotel estava ple de catalans)

Punta Cana (Republica Dominicana 2010)

L’única escapada que varem fer de l’hotel va ser per anar al centre comercial Iberia (un tipus Carrefur) per fer les compres típiques i el sopar que varem fer a Higüey, concretament al bulevar. Per cert, erem els únics no domincans de la zona i es podia respirar l’ambient dominicà al 100%:

Punta Cana (Republica Dominicana 2010)

Una de les piscines de l’hotel a tocar de la platja:

Punta Cana (Republica Dominicana 2010)

I per tancar el recull una fotografia romantica amb un paissatge de somni:

Punta Cana (Republica Dominicana 2010)

Pels que tingueu curiositat a l’album de fotografies com sempre podeu trobar totes les fotografies del viatge.

Finalment he pujat a youtube un parell de videos, un de l’habitació de l’hotel tal com ja vaig fer l’any passat:

i un altre video, aquest de la discoteca Imagine de Punta Cana, on varem anar a celebrar la festa de cap d’any. Per cert, la discoteca esta dintre d’una cova i té tres sales de diferents estils de música malgrat per cap d’any només hi havia dues sales obertes:

Per fi agafo vacances, a Punta Cana falta gent

Reading time: < 1 minute Demà marxem uns quants dies a Punta Cana (Republica Dominicana), de fet, anem a desconnectar de tot i a disfrutar de la calor, la platja, la piscina i bon menjar. En poques paraules a fer una mica de vegetals. Que l'any que ve ens espera un altre viatge també a la zona caribenya però amb una dosis d'aventura més gran. Esta bé això de fer un viatge sabent quin serà el següent no ho havia fet mai 🙂 Hotel Catalonia Royal Bavaro

Bé doncs, espero que acabeu de passar unes bones festes i si algú ens busca que no ho faci fins el 8 de gener, com a mínim.