Jan 04

Resum del 2018

Reading time: 34 – 56 minutes

Els temes personals

El resum d’aquest any té un protagonista indiscutible, el 12 de Febrer va nàixer el Nil. No hi ha res més meravellós al món que assistir al naixement del teu fill. Les sensacions que recorren el teu cos quan el veus sortir i quan en pocs segons ja comença a plorar i a impregnar tot el que l’envolta d’unes emocions incomparables no es pot explicar. Et deixa sense paraules, el miracle de la vida en estat pur.

Per altre banda i com no podia ser de cap altre forma el Roc esta imparable durant aquest any, així doncs, només 5 dies després del naixement del Nil ja estavem celebrant el segon aniversari del Roc. Un dia realment màgic. Moltes emocions fortes en pocs dies. Són d’aquelles parts de la vida que no oblidaràs mai i que és tot un plaer viure quan van com esta previst.

Els que em coneixeu ja sabeu perquè insisteixo en que les coses vagin bé. Per altre banda, també cal mencionar que quan el Nil no tenia ni un mes de vida ens va donar un ensurt quan el varen haver d’ingressar per una infecció d’orina. Per sort, la cosa no va anar a més i simplement va quedar en un ensurt i en menys d’una setmana ja erem a casa.

Pel que fa a l’àmbit familiar aquests han estat els canvis més rellevants de l’any, que no es poc.

Aquest any n’he fet 41 i vaig decidir fer una cosa força inusual, em refereixo que en comptes d’esperar-me a que em fessin regals vaig decidir invertir una bona estona en fer una llista de material que tenia per casa i que ja no m’aportava res a la meva vida. Així doncs, em vaig decidir a regalar totes aquestes coses. El primer a destacar és que va ser un plaer indescriptible arribar fins aquest punt. Però el millor va ser després quan un munt d’objectes que per mi no tenien sentit trobaven persones arreu per les quals aportaven molt de valor. També vaig sentir un descans immens, com si anés buidant la motxilla i tot plegat peses menys. És curiós, com ens arriben a pesar les coses que anem acumulant i no en som conscient moltes vegades. De fet, aquest tema el vaig decidir aprofundir en aquest article: Vaciar la mochila: el mundo no entiende porqué regalo cosas.

Un altre canvi molt gran que he fet aquest any és el referent a l’aspecte professional. De fet, el canvi és tan gran i tan profund que el poso a l’apartat personal perquè realment és un plantejament holístic sobre la meva persona. Va molt més enllà de la feina en si mateixa. Tothom qui em coneix sap que la meva passió és la tecnologia, des de ben petit he viscut totalment focalitzat en aquest tema i he tingut la sort que aquesta passió m’ha permès viure i anar complint tots els somnis fins a dia d’avui. Per tant, li dec moltíssim. Per això, aquest canvi és tan important.

Cap a mitjans d’any vaig començar a notar que hi havia parts internes meves que no estaven funcionant de forma harmònica amb les meves emocions. Així doncs, a finals d’estiu vaig passar a l’acció i després de parlar amb la direcció de Nexiona vaig sortir de l’empresa que jo mateix havia co-fundat feia uns 5 anys. L’important del canvi és que el meu nou enfoc professional ja no es centra en la tecnologia, sinó en les persones. Òbviament apalancaré el meu coneixement tècnic perquè aquest és el meu valor diferencial però per primer cop a la meva vida no em dedico a desenvolupar cap tecnologia directament, sinó que ara en dedico a acompanyar persones en el seu desenvolupament.

Algunes coses en les que ja estic treballant i que ja tinc clares és que moltes de les persones que m’envolten em veuen com algú inspirador d’una forma o d’una altre. Així doncs, per tal de disseminar aquesta inspiració la primera forma que usaré és a través de les conferències. Una altre forma en la que ja estic plenament immers és a través d’oferir tallers, formacions i d’altres semblants. Possiblement acabi fent també mentoring per algunes persones que m’ho han demanat però no és el meu enfoc principal, ni tampoc el de fer coaching personalitzat. Tot i que per tot hi ha excepcions a la vida.

De fet, una de les primeres persones que vaig trucar per explicar-li la meva nova carrera va ser el Victor Küppers, per tal d’esbrinar què havia de fer per guanyar-me la vida parlant. Amb un cafè en va tenir prou per deixar-me ben clar en què m’havia de centrar si volia arribar a assolir guanyar-me la vida com a speaker. Ràpidament la vida em va acostar dues joies que m’estan ajudant moltíssim en aquest camí l’Aracely i la Mònica; moltes gràcies Xavi per fer-ho possible. Mai hagués imaginat que podia arribar a aprendre tantíssimes coses sobre com cal parlar en públic; i el que em queda.

Per tal de tancar aquesta secció personal encara he d’afegir una altre activitat que ocupa els meus dies darrerament, possiblement ho hauria de posar en altres seccions però de nou és quelcom que m’ha impactat tan i de forma tan positiva que ho afegeixo en aquest apartat. Estic parlant dels meus estudis a l’Escola de Nous Negocis (ENN). Mai li estaré prou agraït a la Neus. Fa només unes setmanes vaig tenir la sort de poder assistir a l’event ENNFOCO11 que es va celebrar a Barcelona dins del programa FOCO que estic cursant a l’ENN. Quan en Miquel em va vendre la idea fa uns mesos no vaig ser capaç d’imaginar ni de lluny quin era el valor més important que acabaria rebent al començar el programa. La comunitat de persones i l’energia que s’arriba a intercanviar en els events presencials és impressionant i de moment he de dir que aquest és el millor valor de l’ENN. Realment es fa un treball impressionant per fer creixer els nostres negocis, però qualsevol adjectiu es queda petit per descriure el creixement que es fa com a persona.

Com a anècdota afegir que en l’ENNFOCO11 es fa entrega del trofeu a l’empresari que més a crescut durant el darrer trimestre, no parlem només de números sinó del salt que ha fet com a persona. Doncs bé, em vaig sentir molt honorat d’haver arribat fins a la final perquè només porto unes setmanes a l’ENN i evidentment no havia tingut l’oportunitat de definir els objectius del trimestre. En qualsevol cas em va fer moltíssima il·lusió. A més aquest no va ser l’únic reconeixement que vaig rebre durant l’event tot i que els altres de moment me’ls guardaré per no destapar el que no toca. En qualsevol cas, vaig sortir d’aquells tres dies tan intensos amb les piles súper carregades i amb una motivació altíssima.

Parlem de feina

Aquest apartat queda una mica desvirtuat perquè de la feina que faig actualment ja ús n’he parlat; per tant, el que faré és explicar-vos una mica quins han estat els quatre fets més importants que han succeït aquest any a Nexiona fins a la meva sortida.

Començant pel fet més important he de dir que sortir de Nexiona en aquest moment de l’empresa és realment complicat d’entendre perquè després de quasi 5 anys picant pedra i fent la travessia del desert del món de l’IoT ara mateix cal dir que el mercat s’està movent i no només això, sinó que a Nexiona s’estan agafant els projectes més rellevants de la Industria 4.0 que estan apareixent. MIIMETIQ s’està contemplant com una oferta diferencial molt sòlida per moltíssims clients. En un mercat on quasi tothom s’ha orientat a vendre serveis al núvol, el fet de vendre un producte que el client es pot instal·lar allà on vulgui i controlar-lo al 100% ofereix tot un seguit d’avantatges que la gran empresa sap posar en valor. Empreses com CELSA, per exemple, han decidit adoptar MIIMETIQ com a cor per la seva transformació digital. Un altre gran exemple és l’acord internacional assolit amb ADVANTECH. A més de tantíssimes altres grans fites aconseguides amb grans clients que ja no tinc ni a la meva memòria.

Evidentment el més dolorós del meu canvi és recordar el grandíssim equip que he deixat a Nexiona. Un equip tècnic que sota el meu punt de vista és molt difícil de superar. Però com no podia ser d’altre forma, un equip amb un component humà incomparable. Des d’aquí només hem queda desitjar el millor a Nexiona i al seu equip, moltíssima sort i molts ànims. Sou inoblidables.

Pels més techies

La majoria de persones que m’envolten continuen valorant-me per la meva part de tecnòleg, així doncs, a continuació ús faig una petita llista a mode de referència de les cosetes que he estat treballant aquest 2018. Encara que el blog no hagi generat massa soroll he de dir que he generat molt contingut i de molta qualitat, potser el més important és que és contingut genuinament meu.

  • Servei de ShortURL, arran de que Google ha anunciat que en els propers mesos tancaria el seu servei de short URL del qual jo n’era un gran usuari em vaig decidir a posar en marxa el meu propi servei. Vaig usar el software d’un tercer però vaig desenvolupar la meva pròpia extensió de Chrome per usar el servei de la forma que a mi m’agrada fer-ho. En el següent artícle podeu trobar-hi tots els detalls a més de vídeos de Youtube mostrant com funciona tot plegat.
  • En el món de l’IoT l’ús d’esquemes sinòptics, gràfics esquemàtics i d’altres representacions gràfiques del sistema que s’està monitoritzant és molt habitual. Tot plegat es representa típicament a través d’uns aplicatius anomenats SCADA. Aquests rarament fan representacions natives en HTML i en temps real d’aquests esquemes i encara menys si han de ser interactius. Sovint també es coneixen aquests interactius com sistemes HMI (Human Machine Interface). Doncs bé, fa molt de temps vaig pensar que usant el format gràfic SVG, el qual emmagatzema un dibuix vectorial en format XML es podia aprofitar el llenguatge JavaScript per modificar des del navegador a temps real els vectors que mostrava el gràfic tot canviant les etiquetes XML. La gràcia és que gràcies al llenguatge JavaScript podem arribar a connectar les dades del servidor a temps real perquè siguin representades amb el gràfic.
  • Relacionat amb el punt anterior he d’insistir en que no perdeu de vista la rapidíssima evolució que esta tenint Grafana. Per mi, una de les eines revelació en la representació gràfica d’informació històrica. Súper senzilla d’usar i cada dia més potent i versàtil. Seguint amb el tema dels SVG afegir que també té un plugin per mostrar imatges SVG com a panells del gràfic i això ens permet integrar els sinòptics dels que parlava anteriorment dins del dashboard d’informació històrica.
  • Una altre cosa que he fet durant l’any relacionada amb Grafana és implementar amb NGINX i LUA un AuthProxy per Grafana que permet usar un sistema d’autenticació extern a Grafana de forma transparent per l’eina, realment un hack súper interessant si el combinem amb un IAM (Identity Access Manager).
  • Si tornem a les HMI, però em refereixo a les físiques no a les gnerades en un navegador HTML. He de dir que he dedicat força hores a treballar amb les Nextion HMI. Unes pantalles tàctils low cost que són realment potents. A més he aconseguit controlar-les des de NodeRED, la qual cosa simplifica moltíssim la programació i personalització dels continguts.
  • Si tot plegat ús sona curiós, o interessant, aquesta any he generat tota una serie de vídeos al respecte que crec que ús pot ser molt útil:
  • Una de les troballes de l’any ha estat el AutoHotKey per Windows. Desconeixia totalment aquest aplicatiu i els automatismes tan potents que ens permet. En el meu cas el que volia era tenir una shell de Linux a un sol click de tecla. Típicament el que faig és assignar l’F1 a una shell de Linux que es desplegui en breus mili-segons. Si voleu més detalls de com ho vaig fer:
  • Seguim amb les troballes, ara toca parlar d’un altre aplicatiu en aquest cas multi-plataforma, fins hi tot disponible per qualsevol telèfon. Des de fa molts anys he treballat amb molts sistemes d’VPN, però el que de lluny més m’ha enamorat i que he adoptat d’una forma més ràpida i universal ha estat el Zerotier. Trobo realment brillant la implementació de les diferents tècniques de NAT-traversal que implementa per tal d’obrir túnels com sigui entre múltiples punts. A més, el tema de la gestió i la distribució de claus queda fantàsticament cobert i centralitzat en una simple interfície web. Com no podia ser d’altre forma tot plegat amb codi obert. Com ja sabeu jo sempre vaig un pas més enllà i la gran evolució és que gràcies al Borja, tinc montat un client de Zerotier dins d’un NEXX WT1520. Estic parlant d’un mini-router que a més de dues boques Ethernet disposa també d’un port USB al que s’hi pot connectar un mòdem 3G/4G. La gràcia com sempre ha estat instal·lar-li el OpenWRT on fins hi tot hi correr la UI (LuCI) per gestionar-lo. Espectacular tot plegat.
  • Encara ús puc reportar una troballa tècnica més, en aquest cas ús parlo del pendrive dels somnis de qualsevol tècnic. Parlo d’un projecte que vaig recolzar a Kickstarter anomenat pISO. Si voleu saber-ne més detalls ús deixo el vídeo que vaig publicar a Youtube, per cert, gràcies Carles per fer-me de càmera.
  • Una altre fita assolida aquest any i que realment em pensava que seria impossible d’assolir mai ha estat el fet de tenir fibra òptica a casa. Gràcies a la gent d’XTA aquest somni s’ha fet realitat, així doncs, no només disposo de fibra sinó també de telefonia mòbil de proximitat ja que ells mateixos em fan d’operador mòbil virtual (OMV). No oblidem que XTA és una empresa que opera només a la zona del Penedès sota marques com WifiPenedès, FibraPenedès, o MobilPenedès. Moltíssimes gràcies Jordi i Joan, sou uns cracs. Aquest tema ha estat tan inspirador que fins hi tot he escrit un article explicant l’evolució de la connectivitat a Torrelavit:
  • Com tots sabeu el meu espai de treball (workspace) va evolucionant amb el temps i aquest any ha patit tres grans canvis, dos dels quals queden reflectits en aquests vídeos que adjunto a continuació però el tercer no l’he documentat i té que veure amb el canvi d’orientació professional. En essència el que he fet és alliberar molt d’espai a l’habitació per poder fer gravacions de vídeo.
  • Ja per tancar aquest apartat afegir que degut al meu nou enfoc professional també m’he canviat el portàtil i després de molt de temps de tenir portàtils per sota de les 13,3″ m’he passat a un portàtil força més gros però molt més potent també. Això si, el pes continua sent espectacular només 1.6Kg envers als 1.3Kg del portàtil que tenia abans. Estic parlant d’un Lenovo Thinkpad X1 Extreme de 15,6″; això si, amb una potència impressionant. Si en voleu saber més detalls en el següent vídeo en faig una petita revisió en castellà:

Ara toca parlar del hobbie, l’SmartHome

Aquí és el punt on noto que he deixat més coses pendents de fer, o gairebé fetes però no tancades i per tant encara pendents de fer. Això si, si faig un repàs exhaustiu de tot el que he incorporat als automatismes de casa la cosa no és menor.

  • Primer de tot comentar que he deixat d’usar la VoIP de VOTIC per passar-me de nou a XTA. Per tant, he re-configurat totalment la PBX basada en Asterisk i a més tot plegat ja esta instal·lat en la seva pròpia vLAN dins de la xarxa local.
  • Respecte al sistema de calefacció he fet una millora substancial canviant els termistors que hi tenia instal·lats per sondes DS18B20 cosa que no és senzilla de fer quan ja tens tota la instal·lació feta; això vol dir la part electrònica i de mecanització. Aquí he d’agrair la col·laboració de l’Àlex que em va permetre fer la instal·lació en un temps rècord.
  • També he canviat el sistema operatiu de la Raspberry PI que controlava les automatitzacions del jardí i he migrat tots els scripts que tenia amb Python a NodeRED. He de dir que instal·lat alguns nous NodeRED a diferents parts de la casa on fins ara només hi tenia scripts de Python bàsicament perquè la mantenibilitat del codi és extremadament més simple.
  • He instal·lat una càmera IP que monitoritza la pantalla del descalcificador d’aigua amb la idea de connectar les imatges a un OCR i introduir les lectures del sistema a la BBDD de telemetria de la casa. Tota aquesta part de software encara la tinc pendent, però almenys la part física ja esta llesta.
  • Després de molts anys usant la UI d’OpenHAB per interactuar amb la casa he migrat a Home Assistant, migració de la que estic molt content perquè hem sento molt més còmode amb una aplicació basada den Python3 que no pas amb una basada en Java. Actualment quasi un 80% dels automatismes de la casa ja tenen interfície gràcies al Home Assistant. La idea de l’arquitectura del sistema és usar MQTT com a broker de missatges amb estat que em serveix per desacoplar la lògica de negoci de la interfície de control.
  • Una altre millora de la casa ha estat canviar l’interacumulador de la placa solar. Portava més de 10 anys instal·lat i degut a un problema amb un vas d’expansió va acabar provocant unes pujades de pressió al serpentí de l’interacumulador que es va trencar i llavors tenia pèrdues. Així doncs, el que havia de ser un simple canvi es va convertir en un drama perquè no es podia canviar sense desmuntar tota la instal·lació de la placa solar i finalment per evitar això es va haver de fer una porta en una paret que donés accés directe a l’espai i així facilitar el canvi. Així doncs he passat de tenir 300l d’aigua calenta solar acumulada a 200l.
  • Ara que parlo de l’aigua calenta és important mencionar també la instal·lació d’un quadre de control industrial fer controlar i coordinar els diferents sistemes d’aigua calenta que té la casa: placa solar, escalfador instantani d’aigua elèctric i el termo d’aigua.
  • Per acabar amb els temes de la placa solar, cal dir que tinc a mig instal·lar una persiana elèctrica que s’ha de baixar, o pujar, per evitar excessos de temperatura en el circuit primari de la placa solar, on hi ha el líquid hidraulic. De fet, esta tot funcionant però no ho he connectat al quadre de control i per tant no esta operatiu i tampoc en tinc documentació gràfica encara.
  • Canviant de tema, continuo explicant que he instal·lat una estació meteorològica a casa arran d’un projecte d’Indiegogo -la plataforma de crowdfunding- que vaig recolzar fa temps. Tot i que esta funcionant al 100% i algunes de les dades de l’estació es guarden a la BBDD de telemetria de la casa la integració amb la resta de sistemes de la casa esta encara pendent.
  • Un altre canvi molt gran que hem fet ha estat canviar totes les finestres de la casa per finestres de tipus PVC amb aïllament tèrmic i vidres ben gruixuts per protegir-nos tan del fred de l’hivern com de la calor de l’estiu. Realment la millora s’ha notat moltíssim i ha estat una grandíssima inversió amb una feina increïble per part del Josep.
  • Hem hagut de canviar el rentaplats, diria que aquest ha arribat ben just als 10 anys. Així que hem passat d’un LG a un BOSCH.
  • També hem condicionat la zona de la BBQ amb un paraigües de sol i una taula amb cadires súper xules que ens han permès disfrutar d’un espai de la casa que teniem molt abandonat.

La llista s’ha fet pesadeta fins hi tot per a mi, així doncs, no tinc massa esperances que ningú se l’acabi llegint sencera però sempre va bé tenir el document per si mai vull recordar quan van passar certes coses. Si em centro en la valoració he de dir que malgrat la poca disponibilitat de temps m’ho he sabut muntar molt bé per treure un altíssim rendiment i fer moltes i molt bones millores a la casa i als automatismes de la mateixa.

Aprendre i estudiar sense parar, per mi és fonamental

Si faig un repàs ràpid als temes tècnics que he acumulat durant aquest any la veritat és que la llista no és tan llarga com en d’altres anys però n’estic molt content perquè en valoro la profunditat i la complexitat dels mateixos.

  • Relatiu al món IoT destacar protocols com OBD, J1939, CANOpen, CAN bus, NMEA 0183, NMEA 2000 i AISQ. Tots plegats molt relacionats al món de la monitorització de vehicles de transport. Ja siguin terrestres o marins. També cal dir que en Jordi i jo varem estar intentant monitoritzar la instrumentació d’un vaixell amb motors Volvo però no varem tenir èxit bàsicament degut al connector propietari de la instrumentació que malgrat treballar amb CAN no varem poder punxar el dia que varem tenir accés a la embarcació. Quin mal gust de boca deixen aquestes coses que a més saps que pots aconseguir hackejar sense problemes si pots resoldre els temes mecànics, en aquest cas un simple connector.
  • Afegir també a la llista l’Ethernet FINS de la gent d’Omron que gràcies al Rai vaig poder experimentar en equips d’aquesta marca. Això si, un protocol molt senzill en comparació als anteriors.
  • Un coneixement derivat de l’anterior ha estat el fet d’enviar tràfic dels ports serie sobre sockets TCP, a més de tot el món de la gestió de ports serie virtuals tan en Linux i Windows. Un exemple d’això es pot veure en aquest vídeo que vaig fer:
  • Sobretot em cal destacar les moltíssimes hores d’estudi i perfeccionament en els meus coneixements relatius al Openstack Keystone com a sistema IAM fora de l’entorn Openstack. Realment una eina molt potent del projecte i que val molt la pena coneixer, amb tonelades d’informació però amb un nivell de complexitat molt elevat que fa que calgui invertir moltes hores abans no et sents còmode usant-lo.
  • Relacionat amb el món de la seguretat també cal dir que m’he comprat un dongle FIDO U2F per usar en sistemes 2FA. Però el millor és que he pogut estudiar a fons com aquesta tecnologia, la U2F s’implementa d’una forma realment transparent per l’usuari i aporta un nivell de seguretat extra que val molt la pena.
  • Aquest any també he invertit força hores a entendre les tecnologies Blockchain i m’he llegit algun llibre al respecte a més de fer un curs de la Linux Fundation. Però sobretot, he invertit moltes hores a entendre a fons IOTA per tal d’entendre que podia aportar aquesta criptomoneda al món de l’IoT.
  • Encara dins de la línia de temes tècnics he de dir que he invertit centenars d’hores a apendre YOCTO, una meta-distribució de Linux enfocada als sistemes enquestats. Concretament he practicat moltíssim amb hardware virtual (QEMU), arquitectures x86, Raspberry PI i amb sistemes IMX6. El millor de tot és que ho he fet provant el sistema OTA de Mender un projecte que també va ser guardonat amb un Horizon 2020 de la Unió Europea igual que MIIMETIQ. Dins d’aquesta línia de coneixements destaco també l’intensiu que vaig fer amb el món de les BIOS UEFI tot un aprenentatge per posar-me al dia en el món de les BIOS. Aprofito per dir que UEFI és mandatory per tot aquell professional que treballi amb hardware PC o enquestat. Sota el meu punt de vista marca un abans i un després den el món del booting dels sistemes.

Com sempre es diu, si realment vols saber d’un tema has de d’ensenyar sobre el mateix. Doncs bé, aquest any he donat dues vegades la mateixa formació pel col·legi d’enginyers dins d’un programa d’Industria 4.0 d’ACCIÓ. M’estic referint al curs de Cloud Computing que en un format de 5 i 4h respectivament he donat durant el 2018. Realment una oportunitat sense preu per compartir els meus coneixements sobre la matèria amb persones que no treballen directament en aquest món dels sistemes.

Malgrat he estat aprenent d’altres temes no relacionats amb la tecnologia aquests els tocaré en el següent apartat el relatiu al creixement personal.

Què he anat afegint a la meva llista d’experiències i aprenentatges de creixement personal

Ja porto més d’un any treballant amb la Lily Ma amb sessions de coaching mensuals. Aquest any hem estat treballant la meva paciència com a tema central, cosa que ens ha portat a tocar temes d’auto-estima i d’excés d’exigència cap a mi mateix que acaben desenvocant en aquesta manca de paciència que s’aprecia des de la superficie.

En un aspecte més superficial però igualment influent en les meves relacions amb les altres persones he contractat els serveis d’Iconic Imagen Personal. Per ser més exactes varem crear un fons d’armari després d’haver fet un estudi d’imatge personal 360º. Realment molt útil tot el material i coneixement generats, m’han ajudat a entendre i coneixer moltíssimes de les coses que transmets als altres a través de la forma de vestir i la comunicació no verbal.

No sé si algun de vosaltres coneix l’Euge Oller, un noi molt interessant. Doncs bé, un dels productes que ofereix online és Flashlibros. Producte que vaig comprar i consumir compulsivament. Cal reconeixer que dona molt de valor pel preu que es paga i vull aprofitar per tornar-lo a recomanar des d’aquí. També adjunto el vídeo que vaig fer amb la meva ressenya del material.

Lamentablement no tinc una llista detallada de tots els llibres que m’he llegit aquest any, diria que són uns 10 llibres aproximadament. Entre ells també cal contar el de l’Arancha Ruiz que s’anomena “El mapa de tu talento“. Aquest llibre no només el vaig llegir sinó que també el vaig treballar molt activament fent tots els exercicis que s’hi detallen. Bàsicament l’interès venia per un parell de productes que li havia contractat a l’Arancha. Malgrat tot he de dir que la meva relació amb ella no va acabar sent gens satisfactòria, com que no tinc ganes de parlar malament de ningú deixaré el tema aquí però si a algú li cal saber més em pot contactar per saber els motius del meu comentari.

En aquest punt també vull fer una nova menció al grandíssim treball que he fet i segueixo fent al costat de l’Aracely i la Mònica, m’estan ensenyant moltíssim sobre com parlar en públic, com preparar un guió per una xerrada i sobretot com deixar marca en el públic. Fins ara jo havia fet moltíssimes xerrades però sobretot parlant de temes tècnics i tirant de la meva intuïció sumada a algunes suggerències i recomanacions rebudes d’aquí i allà. Però quan tens la sort de comptar amb l’assessorament de dues professionals com les que tinc la sort de tenir la diferència es nota des del primer segon. Moltíssimes gràcies.

Dins d’aquesta línia també he d’afegir que a finals d’any vaig donar un taller a un grup de nois amb els que ha estat treballant la Sabina durant tot l’any. Es tracta d’un grup de persones que estava en un programa de l’ajuntament de Vilafranca per ajudar-los a trobar feina i donar-los formació. Doncs bé, el meu taller es va orientar a donar-los tota una serie d’eines basades en la motivació per tal d’afrontar el mercat laboral amb més possibilitats d’èxit. Realment va ser un plaer disfrutar del grup i de l’experiència. Gràcies nois i gràcies Sabina.

La resta de xerrades i intervencions en debats o altres similars les passaré per alt perquè no trobo que aportin massa valor en aquest article.

Salut, esport, alimentació i d’altres relatius a cuidar-se el cos

El primer tema a tocar en aquest punt és que a inicis d’any vaig estar fent-me moltes proves per tal de localitzar uns marejos que no paren d’aparèixer sobretot quan m’ajupo i m’aixeco de cop, o en d’altres situacions encara més cotidianes. Després de mirar-me tots els origens possibles d’aquesta afecció la conclusió va ser que degut a l’estrés i d’altres tensions tot plegat se m’acumula a les vèrtebres del coll i aquesta pressió m’acaba provocant aquests marejos. Per aquest motiu durant l’any he agafat l’hàbit de fer-me un massatge setmanal amb dos objectius treballar la zona i relaxació en general. Cal dir que arran del canvi professional aquesta bona pràctica l’he hagut d’aparcar i la veritat és que ho estic trobant molt a faltar perquè havia eradicat pràcticament els marejos i ara han tornat.

Després de més d’una dècada confiant en la sanitat privada, també motivat pel canvi professional aquest any he decidit donar-me de baixa i tornar a la pública. En tot cas vaig fer números i vaig veure que si havia d’anar pagant a la privada encara em sortia més econòmic que no pas pagar les quotes mensuals. Òbviament això és així perquè per sort l’uso molt poc, però de moment la cosa es quedarà així.

Ara ja fa més d’un any que vaig canviar la meva alimentació, potser alguns sabeu que pràcticament no menjo ni carn ni peix. Aproximadament només els consumeixo un cop a la setmana. Doncs bé, aprofito per informar que estic en procés de canvi progressiu d’aquesta alimentació actual basada essencialment només en fruita i verdura cap a una alimentació anomenada Ketogència. Encara estic a les beceroles del canvi però poc a poc vaig cap allà i en aquest primer trimestre de l’any espero haver pogut canviar totalment cap a aquesta alimentació. La idea és reduir encara més els hidrats de carboni i menjar aliments alts amb greixos sans.

Parlant d’alimentació he de comentar també el repte que vaig marcar-me durant 28 dies. Vaig descobrir una producte anomenat HUEL que en essència és un preparat vegetal que té tot el que fa falta per viure. Típicament aquests productes els prenen astronautes i persones així que no tenen la possibilitat de cuinar-se i els cal una dieta energètica i sana. Doncs bé, si voleu saber més del meu repte vaig dedicar-me a enregistrar un vídeo cada dia explicant com em trobava: El reto HUEL – dejar de comer, resistiré?

A nivell d’esport, he deixat el tennis perquè el meu cos ja no ho resistia i a més el club de tennis S. Sadurní se n’ha anat a norris. En el seu lloc ara practico el rem que és un esport molt més sostenible i més complert que no pas el tennis. Per desgràcia no em permet descarregar l’adrenalina com ho feia el tennis, però en canvi em permet consumir continguts com audiollibres, vídeos de Youtube, etc. El que no he canviat és que segueixo amb l’electro-fitness i els hipo-presius.

Tot i que si he de posar de relleu una cosa és que des de que he fet el canvi professional cada dia surto a caminar una hora. Aquesta simple activitat m’ha canviat la vida fins a un punt que no ús podeu ni imaginar. El fet de permetrem que em toqui el sol, disfrutar de les vistes que tinc al costat de casa amb la calma, i tants altres beneficis que no sé expressar m’han fet veure la vida de forma molt diferent. Aquest canvi ha anat acompanyat de quelcom molt radical, fins ara m’aixecava a les 5 del matí per començar la meva jornada, ara m’aixeco a les 7 i no és fins que els nens entren a l’escola que faig la meva passejada i després començo el dia al voltant de les 10 del matí. Aquest canvi m’ha baixat la productivitat en picat però m’ha pujat el nivell de qualitat de vida de forma exponencial. Ara puc disfrutar de la vida, abans només corria i el pitjor és que encara no sé ni perquè. Evidentment hauré d’anar ajustant aquest tema les properes setmanes però ara tinc clar que per fer grans coses cal generar grans espais de reflexió. Estar ocupat per estar ocupat, no vol dir ser més productiu, això ho he comprovat.

Abans de tancar aquest apartat només una petita menció a les moltíssimes afeccions de salut que he anat patint durant l’any, gràcies a la combinació de dos factors. Per un costat les defenses baixes i per l’altre els combinats de virus que em porten els nens i l’Estefania de la llar. Malgrat això faig una valoració moderadament positiva de la millora de la meva salut. A veure si aquest proper any la puc confirmar.

Viatges i escapades de l’any

Per motius de feina aquest any he viatjat menys que de costum, tot i amb això el balanç no és menor. He estat a Roma, Berlín i fins a quatre vegades a Anglaterra.

Amb la família ens varem escapar per Sant Joan a un Bungalow del càmping de l’Ampolla, al delta de l’Ebre, arran del regal de reis que li vaig fer a l’Estefania. Va ser la primera sortida amb el Nil i el Roc junts. Tota una experiència que diria que va anar molt bé.

La següent sortida va ser per les vacances d’estiu al càmping El Delfín Verde. Cal dir que aquest resort ens va encantar, els Bungalow Barcelona són tot un luxe d’allotjament de 60 metres quadrats on hi ha l’espai ideal per tota la família, a més de totes les comoditats que es poden necessitar. L’entorn és incomparable i totalment pensant perquè els nens s’ho passin súper bé. De fet, només he de dir que ja hem fet la reserva per tornar-hi aquest any.

La última sortida que hem fet amb la família ha estat molt inusual per nosaltres perquè varem llogar una auto-caravana i varem fer una sortida durant tres dies amb dues famílies més del poble. Varem visitar diversos espais al voltant de Banyoles. Realment una experiència molt diferent al que haviem fet fins ara a la nostre vida. Cal dir que degut al mal temps no ho varem poder acabar de disfrutar al màxim i que el Nil era molt petit però és un tema molt interessant aquest del món de les auto-caravanes.

Tot i que no és habitual que parli de restaurants en aquest resum volia fer menció d’un parell de restaurants gurmet que hem provat aquest any i que són molt recomanables.

Primer de tot parlar del Restaurant Casanova de “la Bleda”. Només diré que és una experiència per tots els sentits i que el recomanem moltíssim. Per cert, aquest va ser el regal d’aniversari de l’Estefania pels meu 41 anys.

En segon lloc el regal que li vaig fer jo a l’Estefania pel seu aniversari. Al Restaurant Vertical de València, amb unes vistes espectaculars sobre el museu de les arts i les ciències. Pel que fa al tema menjar al igual que l’anterior tot una experiència pels sentits.

Tancament del resum del 2018

Es fa difícil resumir un any, al repassar les meves notes no paro de recordar temes i temes que crec que hauria d’afegir o almenys mencionar. Parlo de grans moments com el 40 aniversari del Xavi. Un sense fi d’activitats que hem fet amb la família. Petites anècdotes o trobades recurrents amb persones fantàstiques com el Rai i la Claudia que a més han estat pares durant l’any. Però cal tallar en algun moment.

Al fer balanç també aprofito per repassar si he assolit o no els objectius que m’havia marcat a l’inici de l’any. Evidentment no sóc perfecte però si que he de dir que la majoria els he assolit amb escreix. Però el que realment m’anima és que els que no he aconseguit és perquè els he redefinit pel camí, o perquè directament he canviat el rumb dels meus interessos i ja no apliquen. Suposo que la tenacitat, l’esforç i la capacitat de sacrifici són trets que em defineixen i per això no m’acostuma a ser molt complicat anar assolint el que em vaig proposant. Cosa que no vol dir pas que em resulti fàcil assolir les coses. Però sempre és una ajuda molt gran a nivell d’autoestima i de creixement personal saber que allò que em proposo ho vaig assolint.

Doncs bé, només volia agafar aquest punt que acabo d’establir per dir que per una persona com jo el que suposa un gran creixement i una gran superació no és fixar-me fites i assolir-les. Sinó ser capaç de començar un camí totalment nou i desconegut com he fet a finals d’aquest 2018. Un camí tan nou que se’m fa molt difícil establir quines han de ser les fites. Diria que aquest és el meu punt ara mateix. Estar disposat a creixer tan que no sóc capaç ni de dir què he d’aconseguir a nivell d’objectius. Per tant, el meu repte per aquest 2019 és ser capaç de disfrutar del camí i marcar-me fites només a curt plaç. El camí recorregut m’ajudarà a anar definint quines han de ser les següents passes. Ara toca gaudir i aprendre moltíssim.

De nou moltíssimes GRÀCIES VIDA!!! GRÀCIES A TOTS PER SER-HI I ACOMPANYAR-ME.

Nov 03

Google Chrome multiple profiles for productivity

Reading time: < 1 minute Hi everyone, some time ago Eloi gave a very good idea about how to use multiple profiles in Google Chrome for organizing different contents with different nature. And the most important thing, associate default Google accounts to the browser depending on those activities. Next video is a description of how I use that trick.

Jan 17

No tengo tiempo

Reading time: 2 – 4 minutes

Cuantas veces hemos dicho y hemos oido esta frase: “no tengo tiempo”. Si nos paramos a pensar por un segundo sobre la frase rápidamente nos damos cuenta que es imposible no tener el tiempo. En mi opinión el tiempo es un regalo que recibimos al nacer y ninguno de nosotros podemos saber con exactitud cuando va a acabarse, así pues este es nuestro tiempo. Eso si todos sabemos que el tiempo es totalmente lineal y que cuando un espacio de tiempo ha pasado no hay forma de recuperarlo. O sea, que no hay forma de volver atrás en el tiempo.

Sabiendo esto lo único que podemos hacer es decidir en que invertimos nuestro tiempo. Quizá lo que queremos decir al decir “no tengo tiempo” podría ser algo así: “de todas las opciones que me ofrece la vida decido priorizar e invertir mi tiempo en estos temas”. No estoy sugiriendo que cambiemos esta famosa frase, ni mucho menos. Pero si que es importante saber que queremos decir exactamente cuando decimos: “no tengo tiempo”.

Tener claro lo que queremos decir es fundamental, bajo mi punto de vista, porqué el hecho de conocer la estructura profunda que se oculta debajo de esta frase nos permite tomar el control sobre estas opciones de las que hablaba antes. Es decir, si no estamos satisfechos con el contenido que ponemos dentro del tiempo que nos han regalado sólo depende de nosotros cambiarlo. Y si la próxima vez que pensemos “no tengo tiempo”, nos planteamos cuales són las opciones que he escogido en mi vida que me impiden disponer de tiempo para esta nueva opción a la que estoy renunciando, o que estoy posponiendo. Después de este planteamiento quizá nos podamos plantear si nuestro orden de prioridades nos satisface.

No perdamos de vista una cosa, nuestro tiempo es limitado y lo único que podemos escoger es que ponemos dentro del tiempo que nos han regalado. Por lo tanto, debemos saber priorizar constantemente. Es evidente que no es una tarea sencilla y que se ve influida por muchos factores. Algunos factores podrían ser la motivación, la energía vital, la salut, el entorno o muchísimos otros. En mi experiencia una cosa es evidente invertir en formarme constantemente me ha ayudado y me ayuda a saber tomar estas decisiones de priorización y sentirme en paz conmigo.

Podría alargar mucho esta reflexión pero llegados a este punto en mi opinión ya he abierto un espacio de mejora personal, un espacio que sólo nosotros mismos podemos decidir que vamos a hacer con él. Dicho de otra forma nada de lo que leamos o nos cuenten va a cambiar el contenido del tiempo que tiene nuestra vida, sólo como prioricemos las opciones que se nos presentan hará que cuando sigamos repitiendo “no tengo tiempo” lo podamos hacer con una sonrisa, por poder estar orgullosos de las opciones que tienen más prioridad que las que estamos desechando o posponiendo.

Oct 27

Curs de GTD

Reading time: 2 – 2 minutes

El passat cap de setmana es van celebrar les primeres jornades de GTD a Barcelona. Lamentablement no hi vaig poder assistir, tot i que m’hauria encantat. Volia aprofitar per recordar-vos que el Dani Aguayo un ex-company de la carrera i propietari de una dels blogs de GTD més famoses del país DuTudú va ser-hi present. Per si ús ho vareu perdre o voleu ampliar coneixement sobre el tema en Dani donarà un curs de GTD a Mens Venilia.

Adjunto el ‘flyer’ del curs per si a algú li pot interessar, per la meva part ús el recomano:

GTD flyer

Per cert, si algú encara no sap què és GTD (Getting Things Done), recomanar-vos aquesta metodologia de gestió de tasques escencialment orientada a ús personal. Em permeto dir que GTD és una metdologia de gestió dels objectius de la teva vida. Si voleu una definició més formal ús recomano passar per la Wikipedia (english, castellà). Per altre banda, al meu blog fa molt temps que parlo de GTD, si voleu fer una revisió del que he comentat sobre el tema podeu punxar aquí.

Sep 01

Mesos de silenci i meditació

Reading time: 2 – 3 minutes

Mai havia abandonat tan el blog com ha passat aquests darrers mesos, ni tan sols li he dedicat un minut per fer notar que ha complert 11 anys. Així doncs, els temes que no podien deixar d’apareixer al blog s’han acumulat i la cosa es fa cada cop més greu.

Per tal de posar solució a aquesta situació agafo el compromís de publicar els següents articles que tinc al tinter:

Sobre els temes tècnics com sempre em passa el retard ja és tan gran que és intractable, així doncs, si voleu saber quines són les tecnologies que més m’atrauen ara mateix no deixeu de donar un cop d’ull a RabbitMQ, BOS (Bonita Open Solutions) i Erlang. Com ja he dit, hi ha mil temes més amb els que estic embolicat: CMMI, ITIL, Magento i un llarguíssim etc.

Mar 24

Mario Benedetti: la gente que me gusta

Reading time: 2 – 2 minutes

Gràcies a l’Emilio Duró, una poesia que m’encanta rellegir molt sovint:

LA GENTE QUE ME GUSTA

Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace en menos tiempo de lo esperado.

Me gusta la gente con capacidad para medir las consecuencias de sus acciones, la gente que no deja las soluciones al azar.

Me gusta la gente estricta con su gente y consigo misma, pero que no pierda de vista que somos humanos y nos podemos equivocar.

Me gusta la gente que piensa que el trabajo en equipo, entre amigos, produce más que los caóticos esfuerzos individuales.

Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría.

Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos serenos y razonables.

Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza de reconocer que no sabe algo o que se equivocó.

Me gusta la gente que al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.

Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente; a éstos los llamo mis amigos.

Me gusta la gente fiel y persistente, que nofallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.

Me gusta la gente que trabaja por resultados. Con gente como esa, me comprometo a lo que sea, ya que con haber tenido esa gente a mi lado me doy por bien retribuido.

 

Mario Benedetti

Mar 10

Emilio Duró: resum conferència i coses que intento interioritzar

Reading time: 10 – 16 minutes

Després de descobrir fa unes setmanes a l’Emilio Duró arran d’unes conferències que va fer fa temps a Galícia i que estan penjades a Vimeo, ahir vaig tenir la sort de poder assistir a una conferència seva que va durar 4h llargues a la UAB. Doncs bé, com que resumir fil per randa tot el que va dir és realment difícil espero poder extreure una petita llista de les coses més importants que vaig poder retenir, a més també intentaré llistar els coneixements sobre els quals es basava per afirmar certes coses i sobre els que ahir mateix em vaig posar a estudiar per intentar comprendre millor el que ens volia dir.

Abans que res dir que l’Emilio és una d’aquelles persones que quan parla sap empatitzar no només amb una persona, sinó amb una sala plena de gent. Això té l’avantatge que fa que molta gent l’intenti seguir, però per altre banda, és fàcil caure en el parany de pensar que deixa anar una colla d’acudits sense massa sentit. Sota el meu punt de vista per entendre el que diu calen moltes i moltes hores de reflexió i estudi. Ja que no n’hi ha prou en entendre el que diu, cal interioritzar-ho i això no és senzill de fer.

Sobretot cal tenir la ment oberta i disposada a canviar qualsevol de les coses que sabem, creiem o que pensem que són d’una determinada manera. Al fer aquest exercici durant diverses hores i fixar-me en les coses que extreuen altres persones de les seves conferències me n’adono que no tothom esta preparat per entendre el que diu. Potser jo mateix tampoc ho estic, això si, ús asseguro que m’esforço moltíssim per estar-ho.

Bé començant amb la llista:

  • Sovint el fracàs és degut a problemes de cops emocionals, no per problemes de coneixements. L’estabilitat emocional és fonamental pel rendiment laboral i personal.
  • La felicitat es pot copiar, el perquè el podem fonamentar en que escencialment tots som iguals, és a dir, les nostres singularitats no són suficients com per fer-nos diferents.
  • Si assumim que tots som iguals i hi ha persones que són felices i altres no, el que hem de fer és fixar-nos en el que fan les persones felices i intentar fer el mateix.
  • Al fer aquest exercici ens adonarem que les persones felices, són persones optimistes. Així doncs, la clau esta en el coeficient d’optimisme.
  • Si el que volem és millorar, no ens hem de plantejar si sóm optimistes o no, cal que ho preguntem a la resta de persones. Com ens veuen els altres? això és la veritat. Si nosaltres contestem a la pregunta el que farem és negar la realitat.
  • Arribats en aquest punt, ens hem de preguntar: això és genètic o ho podem aprendre?. Sota el meu punt de vista en aquesta frase aprendre és un sinònim d’interioritzar, això ens porta a poder afirmar que és molt difícil aprendre-ho perquè les qüestions referents a l’aprenentatge, especialment aprenentatge d’aptituts és dona majoritariament dels 0 als 3 anys.
  • Així doncs, sabem que ser optimista -o no- depèn de la genètica. Malgrat tot això val la pena intentar-ho, ja que adquirir un nou hàbit sovint és una qüestió de costums, repeticions i disciplina. Finalment aquest hàbit s’interioritza i acaba formant part de nosaltres, es converteix en una conducta.
  • Actualment tenim un problema nou, l’esperança de vida és molt gran i genèticament no estem preparats per viure tants anys. Fa 200 anys ser feliç es podia basar en el plaer, però actualment això no té sentit perquè el nostre cos no pot aguantar tants excessos durant tan de temps.
  • La vida es defineix com la capacitat de reproduir-se i de captar energia. Aquests són els objectius de la genètica que condicionen el nostre cos. Així doncs, hem posat anys a la vida, ara toca posar vida als anys. Cal buscar-li un contingut. La genètica el que vol és que ens reproduim i que morim per deixar lloc a les noves generacions, però nosaltres lluitem contra la naturalesa.
  • La genètica el que busca és la perpetuitat de l’especia, no la felicitat de l’individu. És curiós observar alguns detalls de la lògica genètica:
    • Quan som petits i hem d’aprendre les coses que ens marcaran per la resta de la vida. Els nostres pares són el nostre referent. L’aprenentatge de les aptituts (conductes) es dona dels 0 als 3 anys i s’apren bàsicament per l’entorn i les decisions dels pares.
    • Un cop arribem a la fertilitat i ja podem perpetuar-nos com a espècie no podem ni veure els nostres pares (adolescència). Perquè si seguíssim “enamorats” dels pares l’especie desapareixeria, cal buscar les mutacions genètiques amb altres membres de l’especie amb diferent ADN.
  • Si intentem aplicar alguns dels punts anteriors al món de l’empresa podriem extreure que:
    • Les aptituts personals són vitals en un procés de selecció, més enllà de les habilitats de la persona. Cal buscar les persones optimites per enriquir les nostres empreses. El coeficient d’intel·ligència és menys important que el coeficient d’optimisme o el coeficient emocional. Cal invertir més en el procés de selecció que no en la formació.
    • Quantes més experiències acumula una persona més difícil és que sigui feliç, per això el talent jove acaba sent més preciat que no pas l’experiència. Ja que amb experiència és difícil trobar persones optimistes. Per ser feliç cal tenir mala memòria i bona salut.
    • La curiositat és un tret de les persones intel·ligents. Així doncs, cal valorar les inquietuts que tenen per saber els candidats a un lloc de treball.
    • Una persona feliç ho serà perquè troba la felicitat en el procés d’aconseguir un objectiu, no en el fet d’assolir-lo. Per això, una persona motivada i optimista amb un objectiu clar és fàcil que sigui feliç.
  • Hi ha diverses tècniques per visualitzar el que volem assolir, això ens ajuda a motivar-nos i a aconseguir els objectius que ens proposem. Cal no oblidar que som el que creiem que som.
  • Genèticament tenim una de les dues parts del cervell que domina l’altre, el fet de que sigui la dreta o l’esquerra la que mana diu molts trets de la nostre personalitat. Això condicionarà la forma que tenim de percebre el món, si a això i sumem que, la nostre realitat esta totalment condicionada a les nostres percepcions.
  • Els nostres sentits només estan preparats per percebre allò que coneixen. Hi ha diversos trucs òptics que ho demostren. Així doncs, per molt que ens esforcem mai podrem percebre la realitat sinó una versió de la mateixa condicionada per la genètica, l’experiència i els sentits.
  • Gràcies a aquests fets s’han pogut desenvolupar tests, com per exemple el test de DISC, que ens permeten reconeixer certes conductes de les persones.
  • Tot això ens porta a preguntar-nos: la realitat existeix?
  • Basant-nos en el dit fins ara ja podem deduir que no existeix una sola realitat, a més podem afegir que no podem afirmar que el que estem percebent en aquest moment esta passant ara, ni tan sols que passi. Si a tot això hi sumem que actualment es creu que la realitat esta composta per 11 dimensions, sense les quals no podem explicar els fenòmens que ens envolten en el micro i macro cosmos podem confirmar que: si la realitat existeix no té res a veure amb el que nosaltres entenem com a realitat.
  • No oblidem que els humans som capaços de viure coses que passen al nostre cervell exactament igual que si estiguessin passant, aquest fet ens allunya encara més de la realitat. Ja que no podem distingir entre la imaginació i la realitat filtrada per les nostres experiències, la genètica i els sentits.
  • Un pas més en aquest raonament seria acceptar que no hi ha res que ens pugui afectar, les coses no són bones ni dolentes. Perquè tot el que passa ho creem nosaltres. El fet de que algo existeixi, o no, només depèn de nosaltres mateixos.
  • Arribats en aquest punt hi ha una serie de coneixements que caldria adquirir per entendre amb més profunditat el que l’Emilio ens planteja, per exemple:
  • Segons la teoria de cordes hi ha diversos universos paral·lels que s’estan donant al mateix temps.
  • El temps és continu, però nosaltres el percebem discret. És el que anomenem “temps real” (24fps), entre fotograma i fotograma la hiperincursio suggereix que l’energia viatja entre universos que no estan lligats al concepte de temps, per tant, no podem dir que les coses són part del passat, present o futur. Sabent això una bona suggerència és que tinguem pensaments positius abans d’anar a dormir, ja que la realitat que viurem en el subconscient estarà condicionada per les incursions que facin aquests pensaments en els fets que ens puguin passar en el futur del nostre univers.
  • Entenc que en base a aquestes idees apareix la teoria de la sincronicitat, o causalitat, que defensen totes les grans ments de la nostre època: premis novel, científics prestigiosos, comunicadors brillants, etc. O sigui, tot esta escrit i lligat a un destí. Tot passa per alguna cosa.
  • Fixem-nos que quan un nen suspèn un examen sempre diu: “m’han suspès”. Això ho fa perquè eludeix la seva responsabilitat en el que ha passat. Però quan aprova diu: “he aprovat”. Com aprenem a ser responsables:
  • Dels 0 als 3 anys, els nens donen les culpes de tot als pares perquè els fan ells responsables de tot el que els passa.
  • Després dels 3 als 20 anys, els pares i la vida ensenyen als nens que han de ser responsables amb el que fan. Això vol dir, que responen amb la seva vida de les conseqüències dels seus actes.
  • A partir dels 20 anys, se suposa que un adult ja és responsable dels seus actes. Malgrat això hi ha molta gent que esta perduda a la vall de les excuses, de forma que responsabilitzen al món de tot el que els passa sense voler assumir la seva responsabilitat. Hi ha un 82% de les persones que pensen que la culpa és dels altres, o sigui, que hi ha un 82% de les persones que són reactives, no proactives.
  • Mitjançant el focus de control intens ens ajudarà a entendre que realment tot el que ens passa depèn de nosaltres mateixos. És important sentir que la vida la controlem nosaltres, no ella ens controla a nosaltres.
  • Per cuidar el cos i la ment, l’Emilio ens dona 4 consells:
    • Fer 1h d’esport al dia, ajuda a combatre la falta de liti. Aquesta mancança genera desordre maniaco-depressiu. No podem oblidar que l’èxit mata i que em de lluitar contra tot el que ens va bé. (aquesta part encara no l’he entès, ho confeso)
    • 30min de relaxació diaris, els nervis només ens aporten problemes. S’han d’evitar.
    • Cuidar l’alimentació, no es mala idea anar a un nutricionista perquè ens faci una pla d’alimentació.
    • Prendre complements vitamínics, per tal de compensar les vitamines que el cos no sintetitza.
  • Per tal de posar contingut a la nostra vida, cal que entenguem alguenes coses.
    • La raó la usem per justificar el que sentim. O sigui, que no podem seguir la raó sinó no podrem ser feliços ens hem de deixar guia pel cor, la raó ja justificarà les nostres decisions.
    • Les coses que sentim les aprenem dels 0 als 3 anys, les guardem al cervell límbic.
    • La felicitat la trobarem en l’equilibri.
    • És important que planifiquem la nostre vida física i que treballem en compartir el màxim de coses possibles amb la nostre parella, perquè sinó la nostre vida serà un mal son.
    • És molt important no perdre de vista que morirem, així doncs, cal pensar en fer alguna cosa que valgui la pena. Això ajudarà a donar sentit a la nostre vida. Quan algú té un “perquè” sempre troba el “com”.
  • L’equilibri de la felicitat es troba en l’equilibri de:
    • fer esport, per mantenir la salut física
    • estudiar, aprendre i llegir, per mantenir la salut mental
    • emocions, expresar el que sentim perquè compartir sentimens ens dona vida
    • l’ànima, la serenitat de l’espiritualitat compensa el que escapa de la nostre raó
  • És vital que busquem la resposta a la pregunta: Què espera la vida de mi?
  • Si després actuem de forma responsable i fem el que hem de fer, tindrem un “perquè” i trobarem el “com”.
Jan 23

La consciència plena

Reading time: 5 – 8 minutes

Després de llegir un article en el magazine d’un diari escrit per Isabel S. Larraburu titulat “Consejos de sabio para combatir la tristeza”. He decidit fer-ne un resum aportant petites coses que he anat aprenent. Així que he decidit compartir-lo amb vosaltres:

  • Vivim en un escenari canviant, el nostre dia a dia esta ple de canvis que posen a prova la nostre capacitat d’adaptació: problemes econòmics, amics, parella, etc.
  • El dia a dia ens exigeix: capacitat d’adaptació, rapidesa de reflexes, acceptació de que tot és efimer, capacitat per viure amb la incertesa, tolerància a les frustracions i moltes altres habilitats
  • Les persones que aconsegueixen aplicar les seves habilitats per seguir el dia a dia, els permet ser cada dia més forts i resistents
  • Les altres, segueixen a la resta però cada cop més allunyats de les altres persones això els provoca un sentiment de tristesa que quan es torna patològic acaba desenvocant en depresions
  • El consumisme i el benestar econòmics són elements externs que ens transporten a una falça felicitat que no fa més que agreujar la nostre insatisfacció, això mateix passa també amb l’acohol i les drogues
  • Només el nostre creixement com a persones i el benestar sorgit del nostre interior ens permet millorar les nostres habilitat per encaixar de forma natural en el dia a dia, això és el que ens farà sentir en tot moment que som feliços
  • La transformació de la tristesa en alegria només arriba des de l’interior
  • El benestar que ve de l’exterior pot desapareixer en qualsevol moment, degut a algún dels canvis que es produeixen en el dia a dia
  • La consciència plena:
    • el seu objectiu és erradicar les distraccions de la ment, per obtenir els beneficis de la pau, la tranquilitat i la serentitat per acceptar les coses tal com venen
    • pot ajudar a veure les coses com són realment i no com semblen ser
    • és important viure aquests canvis diaris sense grans agitacions, de forma que després de l’boservació poguem aplicar el sentit comú i la reflexió per decidir una reacció
    • qualsevol activitat ens pot fer sentir la consciència plena, simplement es tracta en concentrar tots els nostres sentits en l’activitat que estiguem fent en aquell moment
    • tres objectius d’una vida conscient: estar en el moment present, observar sense emetre judicis ni reaccionar, no intentar atrapar les coses que observem ni allunyarnos-hi amb aversió
    • la observació amb consciència plena ha ser com una mirada ingenua, sense judicis ni valors. Així es pot aconseguir que la ment es silenci i sereni
    • és vital no perdre de vista el present, gran part de les tristeses, pors i temors provenen del passat i del futur. La felicitat només la podem trobar en el present
  • Les emocions i sentiments:
    • no hem de lluitar contra nosaltres mateixos per refusar la trista en faovr de l’alegria, com a persones hem de poder sentir amdós estats que són parts de la nostre naturalesa
    • de la mateixa manera, tampoc hem de refusar la ràbia, els gelos i l’enveja
    • l’important és esforçar-nos en identificar aquestes emocions
    • no cal oblidar que no sóm només els nostres pensaments, sinó molt més que això
  • Aproximació a la serentitat i la pau mental, segons Zinger V.Segal, J Mark G. Williams i John D. Teasdale. Això ens ha de permetre la gestió de pensaments negatius. Programa compost de 8 sessions
    1. Pilot automàtic, la major part del dia actuem de forma automàtica sense parar-nos a viure el que ens esta passant. Si vivim així és molt difícil evolucionar ja que només serem conseqüència dels fets del passat que ens han fet comportar-nos així. La idea és enfrentar-nos a les situacions amb llibertat i no amb el pilot automàtic. Una bona forma de començar és practicar la focalització de l’atenció del propi cos.
    2. Enfrentar-se als obstacles, reconeixer l’estat de la nostre situació; sense llençar-nos a jutjar-la, ni a resoldre-la o intentar que les coses siguin diferents. Sovint tendim a compadir-nos pensant que això no ens pot estar passant a nosaltres, que no ens ho mereixem, etc.
    3. Consciència plena de la respiració, és necessari entrar en contacte amb la nostre respiració, adonar-nos de com canvia en funció dels nostres estats d’ànim i moviments corporals. No controlar-la ni canviar-la, simplement observar-la i coneixer-la.
    4. Estar present, arribar a ser més consicent de pensaments, emocions i sensacions corporals ens allibera de reaccions automàtiques; així podem respondre als fets de forma més conscient i habilidosa. Les reaccions que tenim sovint ens provoquen malestar emocionals perquè sovint són de tres tipus: evadir-se i pensar en una altre cosa, aferrar-se a les coses sense deixar que marxin i refusar les experiències efadant-nos.
    5. Permetre, deixar ser. Cal acceptar les coses com són, l’acceptació no significa resignació. Aquest és el primer pas per poder respondre, si cal, amb habilitat i amb plena consciència de les dificultats. Cal evitar les respostes basades en reaccions automàtiques.
    6. Els pensaments no són els fets, només són aconteixements mentals. De la mateixa manera nosaltres no sóm els nostres pensaments, sinó molt més.
    7. Cuidar millor d’un mateix, cal respondres a les següents preguntes:
      1. de les coses que faig quines em fan sentir viu, no només que existeixo?
      2. què em desgasta i em fa sentir que només existeixo o alguna cosa pitjor?
      3. al acceptar que hi ha un aspecte en la meva vida que no puc canviar, estic escollint de forma conscient incrementar el temps i l’esforç en activitats positives i disminuir-lo de les negatives?
    8. Una petició de serenitat. Demanem l’habilitat de poder acceptar les coses que no es poden canviar amb serenitat, el valor per canviar les que així s’ha de fer i la sabiduria per poder distingir entre elles. De fet, ja poseïm aquestes habilitats només cal que ens n’adonem a través de la consciència plena del moment present.

Enllaç a l’article original sobre el que he fet el resum: Consejos de sabio para combatir la tristeza

Nov 22

Evolution ‘search folders’

Reading time: 2 – 4 minutes

Aquesta funcionalitat d’Evolution fa molt temps que la vaig veure, però no se m’havia mai acudit com treure-li rendiment amb la meva forma d’usar el correu. Com sabeu de fa molt de temps tinc les carpetes organitzades intentant seguir la idea de GTD. Doncs bé, malgrat això tenia certs problemes per seguir alguns llistes de correu i d’altres informacions que m’arriben al correu però que són de caire més secundari o personal. La solució l’he trobat gràcies a aquestes carpetes tan especials que em permeten agrupar correus en funcionar de paràmetres ben diferents.

Per si això de les search folders ni ús sona, jo ho definiria com carpetes amb continguts virtuals, és a dir, imagineu que teniu configurades diverses comptes de correu, llavors tindreu divers carpetes d’entrada de correu (inbox) si a més cada una de les comptes té diverses carpetes creades això farà que els diversos inbox no capiguen a la pantalla. Llavors sempre haureu d’estar fent scroll per estar al corrent dels nous correus que ús entren en les diverses comptes i diverses carpetes de cada compte.

Llista de carpetes de tipus search folder:

search-folders-001.png

La solució és tan senzilla com la de configurar, per exemple, un general inbox:

search-folders-002.png

Un altre search folder que tinc configurada és una que m’agrupa tots els missatges que tinc marcats com a importants, això ho acostumo a usar moltíssim per varies funcions. Per exemple, contestar correus en llistes de correu, saber tasques importants que esperant que es facin ja, o coses importants que espero que arribin fetes, etc.

search-folders-003.png

A més d’aquests dos exemples que he comentat tinc ues quantes carpetes més d’aquest tipus, com la de missatges no llegits, tasques a fer, tasques en espera, etc. a mi aquesta idea realment m’ha canviat la forma d’usar Evolution.

No oblideu que els missatges realment, no tenen perquè pertanyer a la mateix compte de correu i que la carpeta virtual no és una carpeta real. Així doncs, no s’hi poden arrossegar elements a dintre. De totes formes, si que es poden arrossegar correus de dintre cap a un altre carpeta, no virtual. Així doncs el focus de treball del meu Evolution ha canviat molt i ara treballo sempre amb la vista posada a la part on hi ha aquestes carpetes especials i a sobre tinc obertes totes les carpetes de la compte de correu principal. Així puc anar arrossegant i organitzant les tasques tal com feia abans.