oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: personal

Problema al RSS del WordPress, solucionat!

Reading time: 1 – 2 minutes

Fa uns dies vaig instal·lar el plug-in organize-series al WordPress, doncs bé, des de que vaig fer això havia deixat de funcionar correctament l’RSS. Doncs avui ho he resolt, resulta que el plug-in té un petit error i és que no deixa espai després d’afegir una etiqueta a la capçalera de l’RSS, o sigui, que l’XML es troba amb dues etiquetes que s’ajunten degut a la manca de l’espai i això fa que el validador XML falli.

Pel que he vist a al forum del plug-in ja ho han solucionat. Però jo no he sabut veure una versió estable del codi amb això arreglat, així doncs, he modificat jo mateix el fitxer amb l’error, per si a algú li pot fer falta l’adjunto a continuació:

Fitxer BASE_DIR/wp-content/plugins/organize-series/orgSeries-rss.php a la línia 58, abans:
[php num=58]$ns = ‘xmlns:series=”http://unfoldingneurons.com”‘;[/php]

Amb el canvi:
[php num=58]$ns = ‘xmlns:series=”http://unfoldingneurons.com” ‘.”nt”;[/php]

Doncs bé una tonteria com una casa, però agraeixo al Law i al Javivi, per haver-me informat de l’error sinó no me’n hauria adonat.

Sant Jordi: el dia de Catalunya, el llibre i la rosa

Reading time: 2 – 3 minutes

Doncs bé, com ja ve sent tradició els 23 d’abril aprofito per anar a passejar per Barcelona amb la Filo i mirar molts i molts llibres a més de disfrutar del fantàstic ambient de la festa de Catalunya. Realment és un plaer veure com tothom respira bon rotllo i bones vibracions. Cal reconeixer que com totes les festes del nostre temps es tenyeixen per una part molt comercial. Però és el que toca, de fet, és el millor dia de l’any per comprar llibres ja que a tot arreu et fan bons descomptes.

Doncs bé, jo he aprofitat per comprar quatre llibres, dos per regalar i dos per mi. Els que regalaré de Pura Anarquia, Woody Allenmoment no els comentaré, ja que els receptors/es no ho saben encara que els hi he comprat això, per tant, a callar. Per mi m’he comprat un parell de llibres, com dic. No ho tenia previst però no m’he pogut resistir.

Segur que a hores d’ara no teniu ni idea de la temàtica, ja que rarament no tenen res a veure amb temes tecnològics. Un és del Woody Allen, s’anomena Pura Anarquia. La veritat no tinc ni idea de que va, però només llegint el que posa a la contra-portada ja no m’he pogut resistir:Cocina para dummies

M’alleuja molt saber que l’univers és definitivament inexplicable. Començava a pensar que era culpa meva.

L’altre llibre és més pragmatic i l’¡ntenció és clara: Cocina para dummies. No és pas que de cop i volta m’agradi la cuina o que pretengui impresionar a ningú. Simplement pretenc introduir una mica de varietat en els meus menús, a més de intentar tenir una dieta una mica més sana. Ja que això de viure sol i cuidar-me a mi mateix ja em comença a resultar una mica monóton. Així doncs, crec que l’important és assumir les limitacions i intentar superar-les.

Podcast 1×03: perquè vaig començar el Blog?

Reading time: < 1 minute Un nou podcast, aquest ja és el tercer. He intentat contestar les següents preguntes sobre l'Oriol News Portal:

  • Per què vaig començar el Blog?
  • Per què segueixo?
  • Per què és en català?
  • De què parlo i perquè?
  • Per què només hi escric jo?

[display_podcast]

Espero que ús satisfaci una mica la curiositat 😉

Comentar a nivell tècnic: he intentat posar música de fons, no sé si molestarà gaire o si se sent massa fort. A mi m’ha semblat que no molestava i que acompanyada una mica la veu.

Cercles que es tanquen a la vida

Reading time: 4 – 6 minutes

circle.gif

Ja fa un parell de setmanes que s’ha tancat un cercle a la meva vida. Doncs bé, ara ja enteneu perquè fa tants dies que no escric al blog. Doncs bé, tornem a començar així doncs ara toca re-ordenar la meva vida. Per tant, a veure si trobo un nou ritme de treball i pels hobbies. De fet, malgrat com sempre no paro de tocar i tocar l’ordinador durant hores i hores i de no parar de generar temes i possibles nous artícles al blog estic intentnat trobar un nou equilibri per fer les coses. Degut al cercle que s’ha tancat ja no tinc punt d’equilibri i ara em sobren hores per estar al PC, però diguem que el que fa por ara és no arribar on ja he arribat altres vegades, o sigui, a no desenganxar-me de l’ordinador per res de res. Per tant, des de que s’ha tancat aquest cercle tan important en la meva vida estic intentant no usar l’ordinador per temes de hobbie. Tranquils no és que no ho pensi tornar a fer sinó que no ho tornaré a fer fins que em consideri sentimentalment estable.

Per començar ahir ja em van començar a passar mil idees pel cap. Per exemple, estic en busca i captura del portàtil impossible, algú l’ha vist? què té? doncs, una CPU d’aquelles brutals amb 2 o més cores a 2 o 3GHz; amb 4Gb de RAM i més de 100Gb de disc dur, és clar. Ara ve el difícil és que com sempre la norma bàsica és que pesi al voltant de 1,5Kg. Trànquils estic disposat a pagar el que sigui, obviament lo del wifi, bluetooth 2.0 amb EDR, si tingués HSDPA ja seria l’òstia, posat a somiar amb bateria de 5 o 6h seria ja anar drogat,no? bé total que busco alguna cosa que s’assembli això per poder executar l’VMWare amb calma, ja que m’he acostumat a treballar amb màquines virtuals pels projectes de feina i/o personals que fan que el centrino a 1.2GHz i el 1Gb de RAM que tinc tremolin quan arrenco el windows que tinc a l’altre partició del linux, per exemple.

També m’han començat a passar idees boges pel cap… si si, boges. M’estic plantejant montar una xarxa de servidors virtuals sobre un servidor físic, amb un SAN. Així podria montar el servidor de fitxers, correu, groupware, desenvolupament, autenticació, bases de dades, etc. a més podria crear servidors de forma temporal per investigar i provar nous productes. També m’ha passat pel cap canviar el firewall per una software appliance com ara pfSense o ZeroShell. Així simplificaria el manteniment del servidor i tindria molta més estabilitat. Actualment els problemes amb els discs durs em porten una mica de cap. A més també he pensat en canviar els APs que tinc a la teulada per un PC amb un Mikrotik instal·lat a través d’un parell de mini-PCIs de 2,4GHz i 5GHz així obtinc el mateix resultat que comentava amb el firewall, o sigui, simplicitat de manteniment moltíssima més potència i més estabilitat. A més també volia posar-me un switch a GigaBit i un servidor multimèdia dedicat. Finalment també havia pensat montar un NAS a part per fer backups i servidor de dades vitals: dades personals, fotografies, videos personals, codi font de projectes, etc.

Com veieu com sempre se me’n va l’olla, així que ara només cal que agafi ganes de montar tot plegat i tot això sense obsessionar-me amb el tema, això serà difícil. Com veieu doncs, segueixo vivito i coleando, el problema vital que se’m planteja com ja comentava abans és com podria combinar la meva adicció a aquest món amb una vida personal estable. Mentre tens una parella al costat, per molt ocupada que estigui, saps que en algún moment tornaràs al món real. Però quan només depens dels amics has de ser una mica més actiu no pots esperar que et cuidin com si fossis un nen petit i has de posar una mica de la teva part perquè ells no viuen dintre de casa teva i no pots esperar que tot trobi el seu equilibri només esperant a que soni el telèfon de tan en tan. Per tant, ara mateix la meva vida i els meus sentiments són com una montanya russa cada dia les pujades i baixades treballo perquè siguin més suaus però costa mantenir la constància i l’equlibri que tenia fins ara amb el cap clar.

NOTA: aquest post el vaig escriure aquest cap de setmana mentre anava en tren, malgrat això no vaig tenir temps d’acabar-lo i per això l’he penjat aquest matí.

Avui començo les classes de japonès

Reading time: < 1 minute unagi.gifDoncs resulta que al final encomptes de fer el curs de caligrafia xinesa que ofereix la casa d’assia de Barcelona, faré un curs de 100hores gratuït de japonés. Com us podeu imaginar això són coses que troba la Daphne i com que era gratuït ens hem apuntat tots dos. Així doncs, els dimarts i dijous ja ens teniu a fer classes de japonés. Tot i que avui ella farà la primera campana perquè és a París. Així que estaré ‘solo ante el peligro’. De moment ja he apres una paraula: usagi, que si no m’han mentit vol dir conill. Si voleu saber com s’escriu ho teniu a la part dreta de l’article.

Excursió i festa a Toralla durant aquest pont

Reading time: 1 – 2 minutes

Aprofitnat que teniem festa dissabte, diumenge i dilluns ens hem escapat a Toralla, a la casa que té la Daphne amb una colla d’amics. La idea inicial era anar a esquiar però entre la poca neu, per no dir nula, i les poques ganes que ens van quedar després de la súper-festa que ens varem fotre dissabte a la nit al final ens varem conformar en anar al llac de St. Maurici a dinar i fer unes fotos.

santmaurici.jpg

A part d’afegir que ens ho varem passar súper bé, adjunto el un enllaç cap a les fotos que varem fer. Això si les he hagut de protegir amb usuari/password perquè n’hi ha moltes que millor restrigir-hi l’accés al gran públic. Si algú les vol veure que m’envii un email i l’hi donaré accés.

Per què tothom té ganes de marxar?

Reading time: 3 – 4 minutes


<br

No ús penso fotre una de les meves rallades filosòfiques només, ús volia transmetre això que ja fa temps que estic notant. Ja fa un temps que el Carles va marxar cap a Holanda i després d’una mala experiència se’n va anar a Itàlia, lloc on sembla que les coses li van millor tot i que no sembla que s’hi vulgui pas quedar per sempre, segons em va comentar ell mateix.

Per una altre banda l’Ernest, també m’ha comentat que li agradaria marxar. Com oblidar el Pof i el seu somni que no para de perseguir d’anar a treballar a ‘Silicon Valley’. El Xoli aquests dies és per Europa repartint currículums a veure si troba una oportunitat lluny del seu actual Jefe.

Ús heu adonat que tothom que ens envolta vol marxar?
Si encara ús han semblat pocs els exemples que ús he donat, ús puc explicar les idees de les amigues de la Daphne, de tres bones amigues que té cap té ganes de quedar-se per aquí aprop, si és que ja no ha fet un pas per marxar.

Ahir a la nit vaig veure, la pel·lícula El último beso. En aquella pel·lícula sortien 5 amics, 3 dels quals també van decidir marxar i provar sort lluny de casa. Tot i que la pel·lícula planteja un missatge prou lloable: la verdadera revolución es la normalidad. Cadascú que ho interpreti com vulgui. Si teniu una estona lliure ús la recomano molt, sobre tot per gent que té parella o que en vol tenir, realment fa pensar molt.

Per una altre banda i per aconseguir ser una persona feliç i competitiva dins d’aquesta revolució de la normalitat de la que parlava fa uns moments, avui m’he comprat un llibre que em va recomanar l’Ernest: El Poder del Pleno Compromiso (ISBN: 8496107124). El penso llegir durant el viatge a Xina tot i que avui mentre tornava a casa amb el tren ja he començat a llegir el primer capítol i crec que promet moltíssim.

Per si algú pogués estar interessat en el llibre aquí ús enganxo un petit resum de la temàtica del mateix:

Vivimos a un ritmo vertigionoso, agitado y trepidante. Afrontamos cargas de trabajo demoledoras y tratamos de abarcar lo máximo posible. Estamos en tensión,pero también nos consumimos lentamente.La administración del tiempo ya no es una solución viable. Tal y como se demuestra en este libro revolucionario, administrar la energía y no el tiempo, es la clave para mantener un rendimiento alto y en equilibrio en la salud, la felicidad y la vida. La esencia de este porgrama es el Sistema de Entrenamiento del Atleta Corporativo. Se basa en veinticinco años de experiencia con algunos de los mejores deportistas del mundo para ayudarles a rendir más bajo una gran presión competitiva. Una guía que le cambiará la vida y le permitirá sentirse plenamente comprometido dentro y fuera del trabajo, físicamente revitalizado, emocionalmente conectado y mentalmente concentrado.

Batut energètic

Reading time: 1 – 2 minutes

Aquest segur q no ús la espereu, però en un dia com avui ja no tinc ganes d pensar més en informàtica, més aviat tinc ganes de: UN BATUT ENERGÈTIC!!! hi hi hi! doncs si nois, aquest és un link cap a la ‘Cuina per Solters‘ el programa de TV3 q ensenya a cuinar als negats com jo… no no! no sóc un adicte del programa ni tan sols el veig quasi mai per no dir q només l’he vist un cop, però el cop q el vaig veure feien un programa q parlava d com fer un batut per dies com el d’avui: q entre el canvi d temps i l’esgotament psico-fisic no tens ganes d fotre res després d’una bona dutxa com la meva… ara és l’hora d mirar aquest càpitol del programa i currar-se un batut q no ús deixarà indiferents.

Si voleu la recepta en PDF cliqueu aquí.

Avui faig un any!!!! del meu nou aniversari… ús enrecordeu?

Reading time: < 1 minute

Pos si nois si… per si no tenieu memòria avui fa un any d’aquest
mal son:

Per si algú vol recordar el motiu pel qual el meu aniversari ha deixat
de ser el 9 de maig i ha passat a ser el dia 7. O sigui, avui. Com diria
l’Ernest, useu el trackback: Accident: ja
tinc dos aniversaris el 7 i el 9 d Maig
. Apa noi, potser per molts
això no serà cap data important, però com comprendreu per
mi ho és i molt.

Accident: ja tinc dos aniversaris el 7 i el 9 d Maig

Reading time: 2 – 4 minutes

Bueno com molts ja sabeu i pels q no aquí teniu la versió oficial d l’accident q vaig patir ahir. Abans q res i després de tot dir-vos q estic PERFECTAMENT. No m’he fet res d res d res!!! per molt q costi de creure després d veure les fotos dl cotxe.

Bé doncs després de deixar ben clar q estic perfectament i q encara m’haureu d’aguantar forces dies més. Ús comento q ahir anava a València per temes d feina i plovia moltíssim, però moltíssim no es veia res de res. Quan a l’altura de l’ametlla de mar a la A-2 quan de cop i volta vaig veure molts llums que s’encenien entre la pluja, jo espantat per la manca de temps de frenada q tenia i per evitar menjar-me akells llums vaig frenar i el cotxe es va posar a fer “aqua-planing”…

Així doncs i sense tocar a ningú em vaig dedicar a lliscar per l’autopista xocant contra la mitjana d’aquesta i sortint disparat per la part dreta d la mateixa a uns 100-120km/h. Com ús podeu imaginar l’ostia va ser impresionant i gràcies al cotxe q portava i a q no vaig xocar amb ningú no em vaig fer RES.

Les conseqüències pel cotxe les podeu veure aquí mateix:










Suposo q les imatges parlen soles l’ostia va ser brutal i ara només vull oblidar-me d les coses materials i pensar en la sort q he tingut i en donar les gràcies als no se quants airbags q van sortir i q es van encarregar d no acabar ingresat a l’hospital, com no tb a la carrosseria q va absorvir el cop evitant la deformació del meu habitacle… per tant, nanos realment gastar-se els calers en un BMW serveix per algo, a mi, per salvar la vida ara mateix.
No m’allargo més amb el tema pq tp tinc ganes d seguir recordant aquells moments, ja prou se’m repeteixen al cervell i m’ho recorden les magulladures dl cos, q per sort, no han passat a més. Per tant, TRANQUILS QUE ESTIC BÉ I Q SI ABANS D’AHIR US ESTIMAVA AVUI MÉS!!!!
Ah! i demà m’heu d’estimar a mi, q a sobre seré més vell,
buf!!! 26!!! 😉