oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: travel

Vacances a Lanzarote

Reading time: 8 – 13 minutes

Aquest any m’he agafat un parell de setmanetes de vacances durant el mes d’agost i una d’elles l’hem passat a Lanzarote. La veritat és que no ens hem estressat gens visitant coses però diria que hem sabut trobar l’equilibri entre fer el turista, descansar i fins hi tot fer una mica d’esport.

Mapa de Lanzarote

Dia 1: avió Barcelona – Arrecife

El dia 13 d’agost agafarem un avió que sortia aproximadament a les 9h del vespre de Barcelona entre les 3h30m de vol, 30min de retràs en la sortida, el taxi fins a l’hotel a més del canvi d’hora. Sopavem aproximadament a les 12h de la nit a l’hotel Luabay Lanzarote Beach.

Dia 2: relax a l’hotel i coneixent Costa Teguise

Com que el primer dia sencer a l’illa el varem disfrutar a l’hotel i a la zona del voltant de l’hotel, aprofitaré per dir en aquest punt que ús recomanem moltíssim l’hotel Luabay. El primer que cal destacar és que esta situat en una zona plena de serveis, a la porta de l’hotel hi ha un munt de restaurants i botigues, a més de supermercats i bancs. A menys d’1min hi ha una platja molt gran (playa de las cucharas) i a 2min n’hi ha una altra (playa del jablillo). A més si llogueu un cotxe com nosaltres tampoc ús costarà gaire aparcar ben aprop de l’hotel.

Pel que fa als serveis de l’hotel doncs el més important a destacar és el seu personal. Mai ens haviem trobat persones tan atentes i que es cuidessin tan proactivament del nostre benestar. Realment et senties com en un hotel familiar malgrat el complexe és força gran. Com que anavem amb tot inclòs podiem disfrutar de tres bufets al dia, per esmorzar, dinar i sopar. A més d’un bufet al bar de la piscina que cobria les hores entre menjars. També varem disfrutar de dos sopars a la carta, un al restaurant espanyol i l’altre al restaurant mexicà. Obviament no és un 5 estrelles ni estavem al Carib però la diversitat, qualitat i quantitat del menjar eren més que bones. Pel que fa a l’habitació varem estar de sort perquè ens va tocar una habitació molt gran amb vistes a la piscina, tot l’hotel esta recent remodelat i per tant la decoració i estat dels equipament és excel·lent. Jo resumiria l’hotel amb una excel·lent relació qualitat preu i això li dona la quarta posició del TripAdvisor dels 50 i tants hotels de Costa Teguise.

Dia 3: Museu Lag-o-mar (Nazaret), Platja de Famara i Fundació César Manrique (Tahiche)

A mig matí ja teniem un Nissan Micra que haviem llogat a Plus A Car. La oficina és prop de l’hotel tot i que haviem fet la reserva per internet aquesta oficina no sortia a la web. El preu molt raonable poc més de 100€ per 6 dies. El cotxe malgrat era nou es notava que havia estat usat a fons i sense descans. Però la qüestió és que va ser més que suficient pel que ens calia, el servei de lloguer va ser còmode i ràpid tampoc es pot demanar massa més.

La primera parada que varem fer va ser a Nazaret on hi ha el museu Lag-o-mar. Es tracta d’una casa súper xula incrustrada en una montanya i plena de comoditats i de racons fantàstics. Aquesta casa va pertanyer a un actor prou famós en la seva època l’Omar Sharif tot i que encara és viu. Ús recomanem molt la visita a nosaltres ens va encantar. L’entrada costa uns 5€ per cap.

Després seguirem creuant l’illa fins arribar a la platja de Famara. Allà hi ha una urbanització de Bungalows que pel que ens varen explicar va ser construida als anys 70 i just davant hi ha la famosa platja on els surfers posen a prova les seves habilitats. La platja és inmensa i sempre hi fa molt de vent. Només cal veure com les dunes de sorra es mouen a través de la urbanització. A poc més d’un quilómetre hi ha el poble de Caleta de Famara. On és plè de locals dedicats al surf i d’altres serveis complementaris com restaurants i petites botigues.

De tornada cap a Costa Teguise varem parar a Tahiche on hi ha la fundació César Manrique aquesta fundació esta situada dintre de la que va ser una de les seves cases. Tot i que no ús agradi massa l’art si teniu curiositat la casa també és interessant de visitar. Tot i ser xulo si el que voleu és estalviar són 8€ que podrieu guardar-vos.

Dia 4: Timanfaya, passeig amb camell, El Golfo i Playa Blanca

Una de les visites obligades a l’illa és la zona volcànica del Timanfaya. Quan viatges a Lanzarote una de les primeres coses que has de tenir clar que no veuràs és vegetació, l’origen volcànic de l’illa encara és molt present a cada paissatge i dins del parc nacional del Timanfaya es pot veure l’escència més pura del que ús comento. Una cosa molt important és que si hi aneu a l’agost com nosaltres mireu d’arribar al parc abans de les 10 o 11h del matí perquè sinó es formen unes cues molt importants, de fet, a nosaltres ens va anar de poc que no agafem la cua forta.

Quan arribes al parc has de pagar 9€ per persona i aparcar en un parking d’allà et posen en un autobús i et fan una visita explicada per una gravació. Degut a l’extenció de la visita i que és un espai protegit és l’única forma de visitar-ho. De tornada al punt inicial hi ha un restaurant on es cuinen algunes carns fent servir l’escalfor que encara surt de la terra.

De baixada al costat de la carretera hi ha un munt de camells on es pot fer una petita passejada. És tota una experiència i per 6€ no ho trobo gens car. Sota el nostre punt de vista l’experiència val la pena si no has pujat mai en un camell ja que és molt diferent de montar a cavall o altres animals.

Seguidament varem anar a fer unes fotos a El Golfo, un racó molt xulo per les vistes que té i plè de restaurants on poder dinar. Tot i que nosaltres varem preferir allargar-nos fins a Playa Blanca per dinar on dinarem al Brisa Marina un restaurant a primera línia de mar on casualment varem dinar al costat d’un senyor de Sant Sadurní d’Anoia. A la tarda varem quedar-nos a la petita platja que hi havia davant del restaurant.

Dia 5: mercat de Teguise, casa d’Haría del César Manrique,Mirador del Rio, Cuevas de los Verdes i Jameos del Agua

Un dels mercats amb més renom de l’illa és el de Teguise i allà és on varem passar unes hores durant el matí del diumenge. Cal dir que el mercat és força gran i plè fins al cap de munt de turistes fent compres com a bojos. S’hi pot trobar de tot, però sobretot complements i accessoris per regalar, o per regalar-se.

Després del mercat varem arribar-nos fins a Haría en aquesta petita població del nord hi ha la que va ser durant 20 anys la casa del César Manrique. Cal dir que la casa és molt xula i que malgrat la casa es va quedar a mitges d’una reforma l’any 1992 quan va morir l’artista té un toc modernista barrejat amb tocs classics molt xulo. Jo diria que la part de la piscina és la que més va agradar a l’Estefania.

No massa lluny hi ha el Mirador del Rio al que no varem entrar, però que des del costat varem poder apreciar les boniques vistes sobre l’illa de la Graciosa. Així que en poca estona més varem fer cap a las Cuevas de los Verdes. Potser aquesta és la vistia que més ens va sorprendre i agradar a la vegada de totes les que varem fer. Realment són unes coves molt xules i a diferència de moltes altres que havia vist arreu del món aquesta esta feta per rius de lava que van solidificar en les seves escorces i van acabar generant aquestes cavitats de 8km que van des dels volcans fins al dins del mar. Realment espectacular i una molt bona inversió dels 9€ que val la entrada.

A poc més d’1km hi ha els famosos Jameos del Agua, una altra obra del César Manrique omnipresent per tota l’illa. Cal dir que els Jameos estan construits sobre d’una d’aquestes coves formades per la lava. La vista sota el meu punt de vista és obligada, ja que el lloc és preciós.  A més poder disfrutar d’un concert a l’auditori que hi ha situat dins del mateix recinte ha de ser un plaer. Llàstima que quan hi varem anar estaven acabant una restauració a l’auditori perquè queda com una assignatura pendent poder disfrutar d’aquest lloc durant un cocert en una nova ocasió.

Dies 6 i 7: Kite Surfing a platja de Famara

El dilluns i el dimarts els passarem a la platja de Famara on vaig estar fent els meus primers passos amb el Kite Surfing així que poca a cosa a explicar. He de dir que l’experiència em va agradar molt tot i que és complexe i cal molta pràctica abans de posar-te a l’aigua amb la planxa. Així que jo em vaig haver de conformar amb aprendre a fer volar l’estel sense poder passar d’un estel de 5m, pels que no hi entengueu penseu que per la meva mida i pes me’n caldria un de 12m. També cal dir que el segon dia el vent era molt a ratges i això no facilita precisament l’aprenentatge.

Per cert, per si algú vol anar a fer Kite Surfing a la platja de Famara i vol un bon professor he de dir que el Vicente em va agradar molt. Per més informació: info@surfkitelanzarote.com i 669 20 72 13.

Dia 8: relax a l’hotel i avió Arrecife – Barcelona

Fins les 23.40 no sortia el nostre vol cap a Barcelona, així que varem poder relaxar-nos tot el dia a la piscina de l’hotel i ens varem poder acomiadar de totes les persones excel·lents que ens havien atès. Destacar l’Ivan, el Ramon, el Santi, etc.

Reflexions de cap d’any des de Shanghai

Reading time: 4 – 7 minutes

Vull aprofitar aquestes últimes hores d’any que encara queden per escriure al blog. Una activitat que certament fa temps de la que no he disfrutat. He escrit diversos articles des de força llocs del món però he de dir que aquest és el primer cop que disposo d’unes vistes tan excepcionals, la veritat és que mai m’hagués imaginat tenir una paret de vidre just davant meu des d’una planta 27 i sense cap obstacle que m’impedeixi la vista des del peu de la perla d’orient fins a la punta de l’antena de la TV de Shanghai. Tot un luxe disfrutar d’aquesta tarda assolellada després d’haver aterrat a la ciutat més moderna de la Xina entre pluja i neu fa només dos dies.

Si en alguna cosa m’està recordant aquesta ciutat és al que poc a poc es va convertint la meva vida. Es podria definir en algo així com deixar que el desordre de les coses flueixi entre uns grans i clars objectius. Sota meu hi ha un carrer amb quatre carrils per banda i periòdicament vas veient com hi ha un cotxe que al mig de la recta decideix fer un canvi de sentit, al fer la maniobra ocupa uns tres carrils, automàticament veus com els cotxes que venien de cara redueixen, altres es devien i alguns simplement piten mentre mantenen la marxa forçant a que la maniobra de canvi de sentit es faci amb la màxima cel·leritat. Possiblement tot plegat ús fa pensar en que hi ha molts accidents però la veritat és que no n’he vist ni un.

Aquest any la meva vida ha canviat molt en alguns aspectes, m’he casat, tot un gran pas per mi. Però la veritat això no ha canviat massa la meva relació de parella. He aprofitat per viatjar aprofitant el viatge de noces (Japó i Maldives), les vacances d’estiu (Menorca) i ara les vacances de cap d’any (Shanghai). Aquestes activitats m’han permès coneixer moltíssimes coses noves, persones, formes de fer i de viure. Però el 2012 també ha estat excepcional en els temes professionals, no només perquè he pogut participar en projectes realment excepcionals, conferències, trobades, reunions, etc. Tot això m’ha permès creixer i compartir els meus dies amb equips de persones fantàstics. A més aquests tres últims mesos he re-obert una nova etapa de la meva vida deixant el projecte de Vision Robotics. De nou torno a pilotar els meus projectes personals, feia temps que no disfrutava d’això.

Sovint els canvis ens fan por, però fa un temps vaig aprendre que la por mai és al desconegut sinó a perdre el conegut. Ens aferrem a les persones i les coses que tenim i quan aquestes ens deixen això ens fa por. Llavors és quan sota el meu punt de vista hem d’obrir el nostre cor i la nostre ment a la fè, per ser més concrets, a la fè en nosaltres mateixos i les nostres capacitats, sobretot en la capacitat de ser flexibles i oberts a les noves possibilitats de les que estem envoltats i que sovint ens neguem a veure.  Estic convensut de que és vital i estratègic saber quina és la passió que ens fa moure a cada un de nosaltres, sovint saber això facilita saber què volem i ajuda a assolir nous objectius. És evident que no podem controlar tot el que ens afecte però si que podem controlar com vivim tot el que ens afecta.

Fa uns quants anys l’Ernest em parlava que fixar totes les forces en un objectiu pot ser contraproduent perquè durant el camí no sóm capaços d’obrir els ulls i la ment al que ens envolta. Això ens pot portar a ignorar noves i millors possibilitats per nosaltres mateixos. Interioritzar aquesta idea no és senzill i menys quan ets una persona a la que li agrada tan el que fa com jo, perquè això fa que tinguis tendència a ignorar tot el que no forma part del que t’agrada. O el que és pitjor, a fugir de certes etiquetes simplement perquè ens disgusten les seves connotacions. Tots sabem que les etiquetes són injustes i incertes però en canvi sovint necessitem etiquetar les coses tan per dir que ens agraden com que no ens agraden. No seré jo qui digui que estic per sobre d’aquesta costum però adonar-se de que tinc aquest comportament m’ajuda a obviar-lo i obrir-me a noves propostes que fins ara hagués refusat.

Afegir també que hem sento afortunat per tantes i tantes raons que no hi hauria prou temps per enumerar-les totes, per tant vull dir GRÀCIES. Gràices a tot i a tothom, als que m’estimen i als que m’odien, o fins hi tot gràcies als que m’ignoren. Perquè tots ells són grans mestres que em donen lliçons cada dia, lliçons per identificar el que vull tenir aprop i del que vull tenir lluny. La vida és una experiència fantàstica que si sabem mantenir una actitut oberta el fluir del dia a dia ens pot portar per rius d’experiències cada cop més caudalosos per això jo només intento aportar-hi tota la bondat i amor que tinc. A cada interacció que tinc amb la vida, ja sigui dins o fora de mi. Només sembro el millor que puc oferir en cada instant, no cal esperar res a canvi. Tot i que a aquestes altures de la meva vida ús puc dir que ja he descobert un SECRET, tot acaba tornant.

Així doncs vull acomiadar l’any des de l’orient llunyà dient a tot el món GRÀCIES, ús ESTIMO AMB TOT EL MEU COR I TOTES LES MEVES FORCES.

Viatge de noces: Japó i Maldives

Reading time: 4 – 7 minutes

Com que encara no he m’he pogut refer al 100% dels problemes tècnics que han afectat a un servidor que va fallar just abans de marxar al viatge de noces encomptes de fer la ressenya del viatge al Wiki la faré al blog directament.

Així doncs, faig un petit resum del que hem estat fent en la lluna de mel i ús poso quatre fotos per fer boca.

Dia 1 (10-11/5/2012) – Torrelavit > Barcelona > Doha > Osaka > Kyoto

L’objectiu d’aquest dia pràcticament només era anar des de casa fins a l’hotel de Kyoto (Karasuma Kyoto Hotel). Així doncs, viatjant amb Qatar Airways i fent escala a Doha varem arribar fins a Osaka on gràcies alJapan Rail Pass poguerem desplaçar-nos fins l’estació central de Kyoto. Allà després d’un munt d’hores de viatge i carregats de maletes agafarem un taxi fins l’hotel. Podriem haver-ho fet en metro però per ser el primer dia varem decidir anar a lo senzill.

Dia 2 (12/5/2012) – Kyoto

El primer dia a Kyoto ens ho varem prendre molt en serio i visitarem el següent:

Dia 3 (13/5/2012) – Kyoto

El segon dia a Kyoto:

Dia 4 (14/5/2012) – Kyoto > Tokyo

Al migdia sortirem amb el Shinkansen des de l’estació de tren de Kyoto fins a la de Tokyo. Allà agafarem el metro en hora punta fins a Shinjuku. Tota una experiència anar en un metro com a sardines i carregats amb les maletes. Al arribar a Tokyo pràcticament ja era de nit i arribarem a l’hotel Keio Plaza on ens van regalar una habitació superior per estar en viatge de noces.

Dia 5 (15/5/2012) – Tokyo

Primer dia de visites per Tokyo:

Dia 6 (16/5/2012) – Tokyo

Segon dia:

Dia 7 (17/5/2012) – Tokyo

Tercer dia per la capital:

Dia 8 (18/5/2012) – Tokyo Narita > Kuala Lumpur > Malé

Amb tren sortirem directament de l’estació de Shinjuku, molt aprop de l’hotel fins al aeroport de Narita. Allà avió amb Malaysia Airlines fins a Kuala Lumpur on ferem escala fins arribar a Malé, capítal de Maldives prop de la mitja nit. Com que era massa tard per agafar un hidroavió fins a l’hotel Kuramathi ferem nit a un hotel al costat de l’aeroport: Hotel Hulhule.

Dia 9 (19/5/2012) – Malé > Hotel Kuramathi

A primera hora del matí i després d’un bon esmorzar agafarem l’hidroavió fins a l’hotel Kuramathi, on començarem l’etapa de relax del viatge de noces. Què podem explicar de passar 4 nits i 4 dies i mig en una habitació de 90 metres quadrats sobre l’aigua, amb banyera d’hidromassatge a la terrassa i totes les comoditats que es poden imaginar. Tot això dins d’una illa on només hi ha l’hotel i on tens tots els serveis i comoditats que es poden imaginar només pensades per passar uns dies de somni.

Dia 14 i 15 (23/5/2012) – Hotel Kuramathi > Malé > Doha > Barcelona > Torrelavit

Sortirem de l’hotel a les 15h aproximadament, així doncs, com no podia ser d’altre forma aprofitarem fins a l’últim minut el privilegi de poder disfrutar la illa i els serveis de l’hotel. Després de nou amb l’hidroavió fins a Malé, allà amb Qatar Airways fins a Barcelona fent escala a Doha.

Resum en fotos

[nggallery id=”1″]

De vacances pel Canadà

Reading time: 2 – 4 minutes

Amb molt poc temps per recuperar-me del viatge de feina a Mèxic aquest estiu l’Estefania i jo ens hem escapat una setmaneta a Canadà un viatge curt però molt intens. Em estat en 5 hotels diferents i hem fet uns 3.500km. Si voleu donar un cop d’ull a les fotos com sempre són a l’album de fotos, el password me’l podeu demanar o si em coneixeu bé el podeu intuí. Sense ànims d’aburrir us faig un petit resum visual de la ruta que hem fet.

Dia 1: Tornoto, CN Tower, visita a la ciutat i la Universitat:


Dia 2: Niagara:



Dia 3: Mil Islas y Ottawa



Dia 4: Mont Tremblant, passeig en hidroavió i Quebec



Dia 5: Taudossac, balenes i catarata Montmorency



Dia 6: Quebec, reserva dels indis i Montreal



Cap de setmana al Pirineu

Reading time: 2 – 2 minutes

Aquest passat cap de setmana hem estat a Mas Vinyals un hotelet situat no massa lluny de la Pobla de Segur just al peu de la Vall Fosca. Doncs bé, la meva idea era convidar-vos a descobrir aquesta zona del Pirineu que és molt bonica i interessant.

Per altre banda, sé que alguns de vosaltres us agraden els hotels de luxe com a Estefania i a mi, si a això li sumem un tracte familiar i un preu raonable no em queda més remei que recomanar-vos aquest racó de pau que és l’hotel Mas Vinyals.

El lloc ha estat tancat els últims anys però l’han tornat a obrir; cal reconeixer la seva originalitat en un entorn tan rural i tradicional com és el Pirineu. Podeu trobar un lloc que sense perdre aquest toc característic del Pirineu convina amb unes habitacions temàtiques molt ben aconseguides. Tot això en un entorn tranquil i relaxat, amb unes vistes inmillorables.

No us perdeu les vistes de la nostre habitació:

El fet de tenir el seu propi heliport ja deixa clar a quin tipus de públic va orientat l’hotel, però la crisis suposo que ha ajudat a que es pugui passar un cap de setmana romantic amb habitació doble, sopar, esmorzar, reserva privada del jacuzzi i algún altre detallet que ara no recordo per uns 160€. Sota el meu punt de vista un preu molt econòmic per quedar com un senyor amb la parella.

Abans d’acabar una foto de l’hotel:

Album de fotos de Costa Rica

Reading time: 3 – 5 minutes

Dijous passat aterrarem a Barcelona després del viatge que hem fet per Costa Rica, així doncs, malgrat ja fa uns dies que treballo he pogut pujar les fotografies del viatge a l’àlbum de fotografies. Com sempre el teniu a:

Les fotografies estan protegies amb password que com sempre els que em coneixeu el sabreu en un moment i els que no, envieu-me un email i ús l’enviaré. Aprofito per recordar que el tinc protegit perquè hi ha algunes fotos que a vegades no és bo que estiguin a l’abast de tothom.

Pel que fa a la web del viatge malgrat ja l’he començat a fer encara li queda força feina per estar acabada, tan aviat com ho tingui ja avisaré. Pels que no voleu entrar a l’àlbum de fotografies i mentre la web no esta acabada podeu anar fent boca amb aquestes quatre notes i imatges que ús deixo a continuació.

Platja privada del parc natural de Manuel Antonio:

Costa Rica > P.N. Manuel Antonio

“Conopy Extrem” a Monteverde:

Costa Rica > Monteverde > Conopy Extrem

Volcà Arenal, foto feta des de l’hotel “Linda Vista del Norte”:

Costa Rica > Arenal > Volcà

Termes “Baldi” a La Fortuna (Arenal) on ens trobarem amb el Joan i la Patri: (esq-drt: Glòria, Torsten, Patri, Joan, Estefania i Oriol)

Costa Rica > Arenal > Termes Baldi

Posta de sol des del jardí de l’hotel Miss Junie a Tortuguero:

Costa Rica > Tortuguero

Caimà dels canals de Tortuguero:

Costa Rica > Tortuguero

Tour en canoa pels canals de Tortuguero amb el senyor Billy, un caçador de jaguars de Nicaragua que amb 84 anys tenia més força per remar que tots quatre junts:

Costa Rica > Tortuguero

Piscines naturals a les platges de Puerto Viejo, on visitarem al Josep Maria i la Carme:

Costa Rica > Puerto Viejo de Talamanca

Esmorzant a la ‘terrassa’ de l’apartament del Josep Maria i la Carme a Puerto Viejo:

Costa Rica > Puerto Viejo de Talamanca

Cocodril d’uns 2’5m que teniem a tocar al dinar del tour del cacao que ens va fer el Sr.Felipe prop de Hone Creek (zona sur Carib de Costa Rica):

Costa Rica > Hone Creek

Dinar al tour del cacao amb la Glòria i el Torsten els nostres companys de viatge:

Costa Rica > Hone Creek

Si en voleu més, ja ho sabeu: album de fotos > viatges > Costa Rica

Ja tornem a ser al peu del canó, adéu Punta Cana!

Reading time: 4 – 6 minutes

L’any passat l’Estefania i jo varem canviar l’any a la Riviera Maya i aquest any després de comprovar que fer el canvi d’any amb banyador és tot un plaer ho hem fet a Punta Cana (Republica Dominicana). Així doncs, del dia 29 de desembre fins el 5 de gener hem estat a l’hotel Catalonia Royal Bavaro on ens han tractat com uns senyors. Com sempre el principal atractiu de la zona ha estat la calor, el sol, la platja, la piscina i perquè no dir-ho el tot inclòs que hem disfrutat d’allò més. A continuació ús adjunto algunes fotografies que descriuen una mica el que ha estat aquest viatge.

Primer de tot unes vistes de pel·lícula per descriure la platja de l’hotel:

Punta Cana (Republica Dominicana 2010)

Una gran sort, els bons amics que varem fer al viatge: (per cert, l’hotel estava ple de catalans)

Punta Cana (Republica Dominicana 2010)

L’única escapada que varem fer de l’hotel va ser per anar al centre comercial Iberia (un tipus Carrefur) per fer les compres típiques i el sopar que varem fer a Higüey, concretament al bulevar. Per cert, erem els únics no domincans de la zona i es podia respirar l’ambient dominicà al 100%:

Punta Cana (Republica Dominicana 2010)

Una de les piscines de l’hotel a tocar de la platja:

Punta Cana (Republica Dominicana 2010)

I per tancar el recull una fotografia romantica amb un paissatge de somni:

Punta Cana (Republica Dominicana 2010)

Pels que tingueu curiositat a l’album de fotografies com sempre podeu trobar totes les fotografies del viatge.

Finalment he pujat a youtube un parell de videos, un de l’habitació de l’hotel tal com ja vaig fer l’any passat:

i un altre video, aquest de la discoteca Imagine de Punta Cana, on varem anar a celebrar la festa de cap d’any. Per cert, la discoteca esta dintre d’una cova i té tres sales de diferents estils de música malgrat per cap d’any només hi havia dues sales obertes:

Per fi agafo vacances, a Punta Cana falta gent

Reading time: < 1 minute Demà marxem uns quants dies a Punta Cana (Republica Dominicana), de fet, anem a desconnectar de tot i a disfrutar de la calor, la platja, la piscina i bon menjar. En poques paraules a fer una mica de vegetals. Que l'any que ve ens espera un altre viatge també a la zona caribenya però amb una dosis d'aventura més gran. Esta bé això de fer un viatge sabent quin serà el següent no ho havia fet mai 🙂 Hotel Catalonia Royal Bavaro

Bé doncs, espero que acabeu de passar unes bones festes i si algú ens busca que no ho faci fins el 8 de gener, com a mínim.

Viatge a Madeira d’aquest agost

Reading time: 1 – 2 minutes

Aquest agost Estefania i jo ens hem escapat 7 dies a l’illa de Madeira per descansar i fer una mica el turista. Fa dies que estem remanant per mostar-vos un petit resum del que varem estar fent per l’illa en format web i finalment tenim una versió presentable del que hem escrit.

Per cert, pels més geeks comentar que les fotografies i la informació del GPS les he tret del programa footprints que vaig estrenar durant el viatge amb el nou mòbil: htc hero. Mòbil del qual encara ús dec una review, de fet, per casa hi tot un seguit de nous aparells que hem anat comprant els últims 2 o 3 mesos i que encara no he comentat al blog. Així doncs, segurament aquesta setmana en faré una review conjunta.