Reading time: < 1 minute
He montat un generador de codis QR al servidor de casa i que és usable des d'internet. Si a algú li fa falta és tan senzill d'usar com:
Ahir em va donar per actualitzar el meu CV, potser feia més de 2 anys que no ho feia, per no dir més. Però mira ahir em va picar fer-ho. Així doncs, si algú té curiositat el podeu consultar on sempre: CV. En gran part ho vaig fer perquè hi ha la resposta a la pregunta que hem fa molta gent de: “i tu ara què estàs fent?” cosa gens simple de contestar i vaig pensar, el millor lloc per contestar això potser és al CV i així ho vaig fer.
La mala notícia és que tot fent això es va morir el portàtil, el que sense quasi ni adornar-me’n portava quasi 3 anys fent-me costat (des de l’1 d’agost del 2007). Ja feia unes setmanes que tot d’una la pantalla es posava a parpadejar com una boja i segons com això anava acompanyat d’una penjada de tot el sistema. Doncs ahir al reiniciar varen començar a sortir unes ralles verticals de color blanc i malgrat el disc dur sembla que té activitat a la pantalla externa que hi connecto no arriba a sortir res i no sembla que acabi d’arrencar el sistema operatiu. Per tant, avui toca començar la odisea dels SAT, a veure què diu la gent de Dell. Tenint en compte l’edat del portàtil no descarto la compra d’un nou portàtil això si intentaré arreglar el que tinc ni que sigui via eBay, si la gent de Dell no em dona cap bona solució.
Per cert, ara mateix el que he fet per seguir treballant és treure el disc dur de 500GB i 2’5″ i montar-lo en una placa intel 945GCLF2 que tinc per aquí. De fet, el més important funciona sense problemes, però la diferència de la potència de la gràfica, la CPU i la RAM es noten molt. Però tampoc ens posem exigents ja que per treballar almenys ho puc fer en condicions cosa que hem feia pànic no poder fer.
Abans de parlar de CouchDB, si no heu sentit a parlar mai de les bases de dades NoSQL, és important que sapigueu que no són bases de dades ralacionals, ni orientades a objectes. Sinó que es basen en un paradigme diferet, són orientades a documents.
Doncs bé, CouchDB és un projecte de la fundació Apache i és OpenSource, és clar. Algunes de les seves característiques són:
RESTful API
schema-less document store (document=JSON format w/binary support like attachments)
multi-version-concurrency-control model
user-defined query structured as map/reduce (javascript, python, C, etc)
incremental index update mechanism
multi-master replication
easily distributable
update validation
programat amb erlang
web based basic admin features
binding for python, C, .NET, PHP, Ruby, etc.
pros: retrieve information, cons: insert data
Actualment estic estudiant si usar aquest producte en un dels projectes que estic treballant. De fet, encara no tinc clar si aplica al 100% a les necessitats que tinc en el projecte però a priori s’ajusta prou bé. Perquè no penseu que això és una raresa que no coneix ningú informar-vos que Ubuntu One usa couchDB com a backend, pels que no conegueu el servei jo el vaig descobrir gràcies a l’article d’Ars Technica: Code tutorial: make your application sync with Ubuntu One.
Inicialment volia fer un manual de les funcions bàsiques de CouchDB però degut al munt de documentació que he trobat he pensat que era una tonteria re-inventar la roda, així doncs a continuació faré una ressenya de les fonts d’informació que he usat per coneixer aquesta base de dades:
CouchDB Implementation: descripció molt detallada i no massa extensa de com funciona per dintre aquest sistema de BBDD especialment dedicada al Pau. Destaco aquest paràgraf:
CouchDB is a “document-oriented” database where document is a JSON string (with an optional binary attachment). The underlying structure is composed of a “storage” as well as multiple “view indexes”. The “storage” is used to store the documents and the “view indexes” is used for query processing.
Abans d’acabar comentar que personalmentel que més m’ha costat d’entendre de tot plegat és el tema map/reduce especialment la part de reduce, ja que no acabava de veure al 100% com funcionava i quina finalitat tenia. Potser l’error més gran que he comès és intentar buscar un paral·lelísme directe entre SQL i NoSQL. Sota el meu punt de vista no són tecnologies substitutories, més aviat complementaries ja que cada una s’ajusta a un tipus de solucions diferents. Per tant, abans que res recomano que confronteu la vostre problemàtica amb cada un dels paradigmes: orientat a objectes, bbdd relacionals i orientat a documents.
Ahir comentava que el Carles hem va parlar de ClearOS, doncs bé, també em va comentar que hi havia un projecte opensource anomenat Turnkey Linux que bàsicament es dedica a fer software appliances amb els paquets de codi lliure més famosos, per exemple: LAMP, drupal, joombla, phpBB, dokuwiki, mediawiki, rails, tomcat, mysql, wordpress, etc. actualment diria que hi ha 56 paquets.
De fet, a part de per fer proves sobre certs paquets no trobo massa interessant aquestes software appliances. Però el que si que realment m’ha cridat l’atenció i he estat provant fa uns dies és el Turnkey Core, que en escència és la base del sistema que ells usen per montar les software appliances. Escencialment es tracta d’agafar una Ubuntu 8.04.3 LTS i donar-li suport de:
Target systems:
CD d’instal·lació optimitzat (instal·lació mínima) i ús com a liveCD
Màquines virtuals: VMDK HD i OVF (Xen, VMWare, Parallels, VirtualBox)
Amazon EC2 AMI
Configuration console (feta en python), permet configurar de forma senzilla funcions bàsiques:
xarxa
apagar
reiniciar
Ajax Web Shell (shellinabox): client SSH via web, realment va molt bé!
Regenera les claus dels certificats durant la instal·lació
SSL: webmin, apache2, lighttpd
SSH
Definir el password de root durant la instal·lació
Com podeu imaginar-vos la meva idea és agafar aquesta base de sistema per montar els meus propis servidors ja sigui a nivell privat o professional. De fet, estalvia prou feina i la instal·lació que fa Turnkey Core d’Ubuntu és prou petita com per fer una instal·lació a mida en cada cas. O sigui, que es poden intal·lar els paquets que volem sense haver de tenir coses innecessaries. Això si, pensant sempre en servidors.
Abans de marxar de vacances tot parlant amb el Carles vaig descobrir el clearOS i després d’un parell de dies fent-hi proves esporàdiques no volia deixar l’oportunitat d’escriure quatre ratlles sobre el que m’ha semblat.
Es tracta d’una distribució de linux especialment orientada a petites empreses amb pocs servidors, malgrat per algunes mitjanes empreses també crec que estaria ben indicada. Basada en Redhat/CentOS i totalment focalitzada a ser usada via una interficie web força amigable.
Incorpora diverses eines sempre gestionables desde web que permeten fer funcions de servidor de xarxa i/o de gateway de comunicacions. Per exemple:
funcions de directori
LDAP amb usuaris i passwords integrats per la resta de serveis
gestor de certificats de seguretat
funcions de xarxa
multi-wan
VPN, PPTP, IPSec, OpenVPN
DMZ i NAT 1-1
funcions de firewall
servidor DHCP i DNS
UPnP
funcions de gateway
antimalware: antivirus, antiphing i antispyware
antispam
gestor d’ampla de banda
detector d’intrusions
filtres de protocols, fins hi tot P2P
filtres de continguts
web proxy
control d’accés
funcions de servidor
Windows Networking com a PDC
serveis de fitxers i impresores
flexshares (diverses formes de compartir fitxers: SMB, FTP, Web, etc)
groupware i connector d’outlook
servidors de correu: POP, IMAP, SMTP, Webmail i recollida de correu
filtres de correu: antispam, antimalware, greylisting i quarantena
arxivador automàtic de correu
gestor de bbdd MySQL
servidor web amb PHP
A més al estar orientat a un entorn professional l’empresa que desenvolupa clearOS disposa d’un servei anomenat clearSDN, a través del qual es pot obtenir:
Software Updates Priority security and bug updates to the ClearOS software.
Content Updates Required updates to Content Filter, Intrusion Protection, Antispam and Antimalware.
Monitoring Alarms and reporting for bandwidth, resource and security management.
Remote Services Critical services for VPN, DNS and Remote Server Backup.
Fins hi tot tenen uns dispositius anomenats clearBOX que porten el sistema operatiu integrat i ja disposen d’uns quants ports ethernet, ideals per fer de gateway o fins hi tot de switch.
Com no podia ser d’altre forma tot plegat té un bon manual de suport pels usuaris més novells, ja que només amb una mica d’experiència en l’administració de sistemes tot plegat es fa molt intuitiu.
En general m’ha quedat un bon gust de boca pel que fa a l’eina, potser on més he trobat que coixeja el sistema és en detalls de configuració més avançats, per exemple, del servidor d’OpenVPN i cosetes similars. Però per empreses petites i mitjanes com ja deia abans és més que suficient en la majoria de casos.
A través de twitter i més concretament gràices a un enllaç que va publicar l’Oriol he descobert una aplicació que té molt bona pinta, es tracta de SimpleInvoices. La seva finalitat poder fer i gestionar les factures, l’aplicació esta molt lluny d’un ERP o quelcom semblant simplement fa factures. Aquesta és la gràcia, hi ha molts autònoms que no volem grans eines complicades sinó simplement una forma senzilla i ajustable a les nostres necessitats.
Poder fer factures, pressupostos, guardar-los, imprimir-los, exportar-los a PDF i enviar-los als clients i ben poca cosa més. Tot plegat accessible via web, basat en LAMP i Open Source com no podia ser de cap altre manera. Per si tot això no fos poc també suporta diversos idiomes a l’interficie i ens podem personalitzar les plantilles de les factures.
De fet, encara no he començat a usar l’eina ni he decidit del tot si ho faré o no, però ús puc assegurar que té força números que ho acabi fent amb aquesta eina.
L’any passat l’Estefania i jo varem canviar l’any a la Riviera Maya i aquest any després de comprovar que fer el canvi d’any amb banyador és tot un plaer ho hem fet a Punta Cana (Republica Dominicana). Així doncs, del dia 29 de desembre fins el 5 de gener hem estat a l’hotel Catalonia Royal Bavaro on ens han tractat com uns senyors. Com sempre el principal atractiu de la zona ha estat la calor, el sol, la platja, la piscina i perquè no dir-ho el tot inclòs que hem disfrutat d’allò més. A continuació ús adjunto algunes fotografies que descriuen una mica el que ha estat aquest viatge.
Primer de tot unes vistes de pel·lícula per descriure la platja de l’hotel:
Una gran sort, els bons amics que varem fer al viatge: (per cert, l’hotel estava ple de catalans)
L’única escapada que varem fer de l’hotel va ser per anar al centre comercial Iberia (un tipus Carrefur) per fer les compres típiques i el sopar que varem fer a Higüey, concretament al bulevar. Per cert, erem els únics no domincans de la zona i es podia respirar l’ambient dominicà al 100%:
Una de les piscines de l’hotel a tocar de la platja:
I per tancar el recull una fotografia romantica amb un paissatge de somni:
Finalment he pujat a youtube un parell de videos, un de l’habitació de l’hotel tal com ja vaig fer l’any passat:
i un altre video, aquest de la discoteca Imagine de Punta Cana, on varem anar a celebrar la festa de cap d’any. Per cert, la discoteca esta dintre d’una cova i té tres sales de diferents estils de música malgrat per cap d’any només hi havia dues sales obertes:
Reading time: < 1 minute
Demà marxem uns quants dies a Punta Cana (Republica Dominicana), de fet, anem a desconnectar de tot i a disfrutar de la calor, la platja, la piscina i bon menjar. En poques paraules a fer una mica de vegetals. Que l'any que ve ens espera un altre viatge també a la zona caribenya però amb una dosis d'aventura més gran. Esta bé això de fer un viatge sabent quin serà el següent no ho havia fet mai 🙂
Bé doncs, espero que acabeu de passar unes bones festes i si algú ens busca que no ho faci fins el 8 de gener, com a mínim.
XMPP és un protocol de missatgeria no només orientat a mantenir converses entre usuaris sinó també a ser usat com a sistema RPC entre diferents aplicacions. Malgrat això res és perfecte i AMQP més orientat a la segona funció que no pas a la primera es perfila com estàndard corporatiu molt més potent i eficient que XMPP en diversos aspectes. Però AMQP peca per ser força inaccessible degut a que no és trivial d’entendre i usar.
En tot aquest món de la missatgeria entre aplicacions hi ha un altre protocol no tan conegut però que preten tenir el millor d’XMPP i d’AMQP: RestMS. De fet, RestMS és realment una simplifiació d’AMQP que usa com a sistema de transport REST.
Es tracta d’un estàndard obert, amb una implementació Open Source força sòlida. Aquest estàndard ens aporta:
sistema d’enrutat de missatges
models de cues
fàcil d’extendre la seva semàntica
simple, perquè és precís i petit
segur, usa els sistemes de seguretat estàndards d’HTTP
escalable, perquè usa servidors, caches, proxies, etc. del món HTTP
resol la dicotomia ‘polling vs events’ usant long-polling, igual que BOSH
en principi no disposa de sistema de presència, tot i que es podria montar fàcilment
pot codificar durant el transportar les dades en XML o JSON
portable en diferents sistemes operatius
ofereix interoperatibilitat entre diferents llenguatges de programació
Per tot plegat RestMS es perfila com una alternativa interessant per alguns entorns, aportant una solució simple i potent en molts aspectes. Tot i que teoria en mà, el trobo força més lent que no pas AMQP. De fet, des de que vaig veure com s’usava un sistema AMQP per fer balanceix de càrrega en aplicacions de video usant GStreamer per fer una prova ‘fast and dirty’ em vaig quedar impresionat.
Després de treballar força anys en el món dels kioskos i del digital signage, mai se m’havia passat pel cap mirar-me quines eren les diferències reals entre els diferents tipus de pantalles tàctils que hi ha al mercat. Així doncs, finalment he decidit fer-ho i descriure-ho en aquest article.
Resistive Touch Screen
La tecnologia amb la millor relació qualitat preu de totes les tecnologies tàctils
Disponible per pantalles desde 5.7″ fins a 22″
Compost per diferents capes:
les més importants són dues capes fines: una metàlica i l’altre formada per capes conductores de l’ectricitat, aquestes capes són molt fines i estan separades entre elles molt poc espai
quan un objecte, per exemple un dit, prem la pantalla llavors les capes metàliques es toquen i passen l’electricitat
quan hi ha la connexió en aquest punt, el pantell actua com un divisor de voltatges en les sortides que tenen la connexió i registren l’event comunicant a la controladora que algú ha tocat la pantalla
la tecnologia és força confiable, durable i acostuma a tenir un temps de vida llarg
és la tecnologia més resisten en entorns ostils
és económica
és molt estable, és a dir no cal recalibrarla mai o quasi mai
compatible en diferents tipus de tocs: dit, stylus, llapís, etc.
ideal per aplicacions amb alta intensitat d’ús
pot arribar a suportar els estàndars NEMA 4/4x/12 i IP 65
si ens fixem bé en el tàctil a contrallum podem arribar a veure els minifilaments que el formen
susceptible a rallades o esquerdes a la superficie de toc
Surface Acoustic Wave (SAW)
la principal virtud és la seva transparència
mides de 6.4″ a 42″
usa ones ultra-sòniques que passen per sobre de la pantalla táctil
quan es toca el tàctil una part de les ones és absorvida
llavors es registre on han estat absorvides les ones i es comunica a la controladora el punt del toc
la superfie de toc pot estar danyada i continua funcionant (ralles o vidre trencat)
la brutícia sobre la superficie de toc pot interferir en el seu funcionament
els tàctils d’aquest tipus que estan fets en vidre funcionen millor que els altres
a més això fa que siguin més transparents
no cal calibrar-los més d’una vegada
poden ser usades de qualsevol manera: dit, guants, stylus, etc.
Capacitive
llarga duració
bona relació qualitat preu
inpermeable a la pluja i a la brutícia
mides de 5.7″ a 32″
sovint fabricats en vidre
funcionen a través d’uns sensors que actuen com a capacitors
les parets dels capacitors dels eixos horitzontals i els verticals es solapen
aprofitant que el cos humà és conductor de l’electricitat, al tocar amb el dit la superficie del sensor el camp elèctric canvia i es produeix un canvi en la capacitància
funcionen per proximitat, no cal arribar a tocar el tàctil
tecnologia amb força durabilitat i que s’usa a força sistemes POS, industrials, kioskos públics, etc.
és força més transparent que la tecnologia resistiva
només funciona amb el contacte amb el dit, o amb stylus que siguin conductors
suporten sistemes multi-touch
una capa dura en el vidre proporciona resistència al desgast
força resistent a la brutícia
funciona força bé quan hem d’arrossegar elements en la interficie
es considera que té un coeficient de transparència a la llum del ~91.5%
Infrared
Ideal per entorns ostils i aplicacions a l’exterior
Mides de 8.4″ a 17″
usa una xarxa d’emisors d’infra-rojos basats en LEDs que estan repartits pels eixos horitzontals i verticals de la pantalla, a més d’uns fotosensors col·locats en els costats inversos dels emisors
la idea és crear una xarxa de rajos infra-rojos i quan aquests es tallen ja tenim el toc
no s’usa per elements portables només per instal·lacions fixes
es pot usar amb el dit, guants, stylus, etc.
és estable, no cal calibrar-la
no té perquè treballar amb superficies fines, poden ser rugoses
poden combinar-se fàcilment amb sistemes antivandàlics
usades en estàndards Ingress Protection (IP) i NEMA
durant molt
3M MicroTouchTM DST Touch System
Superficies tàctils molt grans
mides de 32″, 40″, 42″ i 46″
vides tractats químicament
no cal stylus per usar-la, funciona amb qualsevol objecte o element que toqui la pantalla
resposta ràpida
no són massa susceptibles a la brutícia
3M Dispersive Signal Technology (DST): bàsicament permet calcular les ondes de reflexió que es produeixen en el vidre tractat al haver-hi un toc
Ràpid, precís i molt confiable
Suporta esquerdes, rallades o fins hi tot objectes recolzats sobre la pantalla i continua funcionant amb precisió sobre les interaccions