Vacances a Lanzarote

Reading time: 8 – 13 minutes

Aquest any m’he agafat un parell de setmanetes de vacances durant el mes d’agost i una d’elles l’hem passat a Lanzarote. La veritat és que no ens hem estressat gens visitant coses però diria que hem sabut trobar l’equilibri entre fer el turista, descansar i fins hi tot fer una mica d’esport.

Dia 1: avió Barcelona – Arrecife

El dia 13 d’agost agafarem un avió que sortia aproximadament a les 9h del vespre de Barcelona entre les 3h30m de vol, 30min de retràs en la sortida, el taxi fins a l’hotel a més del canvi d’hora. Sopavem aproximadament a les 12h de la nit a l’hotel Luabay Lanzarote Beach.

Dia 2: relax a l’hotel i coneixent Costa Teguise

Com que el primer dia sencer a l’illa el varem disfrutar a l’hotel i a la zona del voltant de l’hotel, aprofitaré per dir en aquest punt que ús recomanem moltíssim l’hotel Luabay. El primer que cal destacar és que esta situat en una zona plena de serveis, a la porta de l’hotel hi ha un munt de restaurants i botigues, a més de supermercats i bancs. A menys d’1min hi ha una platja molt gran (playa de las cucharas) i a 2min n’hi ha una altra (playa del jablillo). A més si llogueu un cotxe com nosaltres tampoc ús costarà gaire aparcar ben aprop de l’hotel.

Pel que fa als serveis de l’hotel doncs el més important a destacar és el seu personal. Mai ens haviem trobat persones tan atentes i que es cuidessin tan proactivament del nostre benestar. Realment et senties com en un hotel familiar malgrat el complexe és força gran. Com que anavem amb tot inclòs podiem disfrutar de tres bufets al dia, per esmorzar, dinar i sopar. A més d’un bufet al bar de la piscina que cobria les hores entre menjars. També varem disfrutar de dos sopars a la carta, un al restaurant espanyol i l’altre al restaurant mexicà. Obviament no és un 5 estrelles ni estavem al Carib però la diversitat, qualitat i quantitat del menjar eren més que bones. Pel que fa a l’habitació varem estar de sort perquè ens va tocar una habitació molt gran amb vistes a la piscina, tot l’hotel esta recent remodelat i per tant la decoració i estat dels equipament és excel·lent. Jo resumiria l’hotel amb una excel·lent relació qualitat preu i això li dona la quarta posició del TripAdvisor dels 50 i tants hotels de Costa Teguise.

Dia 3: Museu Lag-o-mar (Nazaret), Platja de Famara i Fundació César Manrique (Tahiche)

A mig matí ja teniem un Nissan Micra que haviem llogat a Plus A Car. La oficina és prop de l’hotel tot i que haviem fet la reserva per internet aquesta oficina no sortia a la web. El preu molt raonable poc més de 100€ per 6 dies. El cotxe malgrat era nou es notava que havia estat usat a fons i sense descans. Però la qüestió és que va ser més que suficient pel que ens calia, el servei de lloguer va ser còmode i ràpid tampoc es pot demanar massa més.

La primera parada que varem fer va ser a Nazaret on hi ha el museu Lag-o-mar. Es tracta d’una casa súper xula incrustrada en una montanya i plena de comoditats i de racons fantàstics. Aquesta casa va pertanyer a un actor prou famós en la seva època l’Omar Sharif tot i que encara és viu. Ús recomanem molt la visita a nosaltres ens va encantar. L’entrada costa uns 5€ per cap.

Després seguirem creuant l’illa fins arribar a la platja de Famara. Allà hi ha una urbanització de Bungalows que pel que ens varen explicar va ser construida als anys 70 i just davant hi ha la famosa platja on els surfers posen a prova les seves habilitats. La platja és inmensa i sempre hi fa molt de vent. Només cal veure com les dunes de sorra es mouen a través de la urbanització. A poc més d’un quilómetre hi ha el poble de Caleta de Famara. On és plè de locals dedicats al surf i d’altres serveis complementaris com restaurants i petites botigues.

De tornada cap a Costa Teguise varem parar a Tahiche on hi ha la fundació César Manrique aquesta fundació esta situada dintre de la que va ser una de les seves cases. Tot i que no ús agradi massa l’art si teniu curiositat la casa també és interessant de visitar. Tot i ser xulo si el que voleu és estalviar són 8€ que podrieu guardar-vos.

Dia 4: Timanfaya, passeig amb camell, El Golfo i Playa Blanca

Una de les visites obligades a l’illa és la zona volcànica del Timanfaya. Quan viatges a Lanzarote una de les primeres coses que has de tenir clar que no veuràs és vegetació, l’origen volcànic de l’illa encara és molt present a cada paissatge i dins del parc nacional del Timanfaya es pot veure l’escència més pura del que ús comento. Una cosa molt important és que si hi aneu a l’agost com nosaltres mireu d’arribar al parc abans de les 10 o 11h del matí perquè sinó es formen unes cues molt importants, de fet, a nosaltres ens va anar de poc que no agafem la cua forta.

Quan arribes al parc has de pagar 9€ per persona i aparcar en un parking d’allà et posen en un autobús i et fan una visita explicada per una gravació. Degut a l’extenció de la visita i que és un espai protegit és l’única forma de visitar-ho. De tornada al punt inicial hi ha un restaurant on es cuinen algunes carns fent servir l’escalfor que encara surt de la terra.

De baixada al costat de la carretera hi ha un munt de camells on es pot fer una petita passejada. És tota una experiència i per 6€ no ho trobo gens car. Sota el nostre punt de vista l’experiència val la pena si no has pujat mai en un camell ja que és molt diferent de montar a cavall o altres animals.

Seguidament varem anar a fer unes fotos a El Golfo, un racó molt xulo per les vistes que té i plè de restaurants on poder dinar. Tot i que nosaltres varem preferir allargar-nos fins a Playa Blanca per dinar on dinarem al Brisa Marina un restaurant a primera línia de mar on casualment varem dinar al costat d’un senyor de Sant Sadurní d’Anoia. A la tarda varem quedar-nos a la petita platja que hi havia davant del restaurant.

Dia 5: mercat de Teguise, casa d’Haría del César Manrique,Mirador del Rio, Cuevas de los Verdes i Jameos del Agua

Un dels mercats amb més renom de l’illa és el de Teguise i allà és on varem passar unes hores durant el matí del diumenge. Cal dir que el mercat és força gran i plè fins al cap de munt de turistes fent compres com a bojos. S’hi pot trobar de tot, però sobretot complements i accessoris per regalar, o per regalar-se.

Després del mercat varem arribar-nos fins a Haría en aquesta petita població del nord hi ha la que va ser durant 20 anys la casa del César Manrique. Cal dir que la casa és molt xula i que malgrat la casa es va quedar a mitges d’una reforma l’any 1992 quan va morir l’artista té un toc modernista barrejat amb tocs classics molt xulo. Jo diria que la part de la piscina és la que més va agradar a l’Estefania.

No massa lluny hi ha el Mirador del Rio al que no varem entrar, però que des del costat varem poder apreciar les boniques vistes sobre l’illa de la Graciosa. Així que en poca estona més varem fer cap a las Cuevas de los Verdes. Potser aquesta és la vistia que més ens va sorprendre i agradar a la vegada de totes les que varem fer. Realment són unes coves molt xules i a diferència de moltes altres que havia vist arreu del món aquesta esta feta per rius de lava que van solidificar en les seves escorces i van acabar generant aquestes cavitats de 8km que van des dels volcans fins al dins del mar. Realment espectacular i una molt bona inversió dels 9€ que val la entrada.

A poc més d’1km hi ha els famosos Jameos del Agua, una altra obra del César Manrique omnipresent per tota l’illa. Cal dir que els Jameos estan construits sobre d’una d’aquestes coves formades per la lava. La vista sota el meu punt de vista és obligada, ja que el lloc és preciós.  A més poder disfrutar d’un concert a l’auditori que hi ha situat dins del mateix recinte ha de ser un plaer. Llàstima que quan hi varem anar estaven acabant una restauració a l’auditori perquè queda com una assignatura pendent poder disfrutar d’aquest lloc durant un cocert en una nova ocasió.

Dies 6 i 7: Kite Surfing a platja de Famara

El dilluns i el dimarts els passarem a la platja de Famara on vaig estar fent els meus primers passos amb el Kite Surfing així que poca a cosa a explicar. He de dir que l’experiència em va agradar molt tot i que és complexe i cal molta pràctica abans de posar-te a l’aigua amb la planxa. Així que jo em vaig haver de conformar amb aprendre a fer volar l’estel sense poder passar d’un estel de 5m, pels que no hi entengueu penseu que per la meva mida i pes me’n caldria un de 12m. També cal dir que el segon dia el vent era molt a ratges i això no facilita precisament l’aprenentatge.

Per cert, per si algú vol anar a fer Kite Surfing a la platja de Famara i vol un bon professor he de dir que el Vicente em va agradar molt. Per més informació: info@surfkitelanzarote.com i 669 20 72 13.

Dia 8: relax a l’hotel i avió Arrecife – Barcelona

Fins les 23.40 no sortia el nostre vol cap a Barcelona, així que varem poder relaxar-nos tot el dia a la piscina de l’hotel i ens varem poder acomiadar de totes les persones excel·lents que ens havien atès. Destacar l’Ivan, el Ramon, el Santi, etc.