Assuming we’re running a Windows shell with administrator privileges, using next commands is possible to enable, or disable, Hyper-V. In my case this is needed because when Hyper-V is running Virtualbox only can run 32bit virtual machines. I require Microsoft VM manager Hyper-V because I also run Docker for Windows and it’s a requirement.
It seems a jog but it’s true, after buying my Toshiba Portégé Z30-A-180 PT243 I was so proud about the performance and laptop features. By default it was running a Windows 7 and after some months of using mouse pointer started moving drawing a diagonal in the screen there wasn’t a stela just a diagonal movement and during that automatic movement there were no way to get mouse control. New Toshiba laptops has a touchpad and a trackpoint a none of them was responding while that happened. Because that only happens time to time I didn’t pay attention to the problem.
Last Christmas holidays I updated the laptop to Windows 10, and I was very happy to see how 99.9% of applications and configurations was maintained and running perfectly. But after some weeks mouse pointer movements return to my life, some times very often and some times less usual. But one afternoon I was totally desperate with that issue and I decided to look it up on Google. I found a thread on Toshiba support forum where more people was talking about the same issue. Proposed solutions are not perfect but helpful for me, they talk about a static electricity problem that affects trackpoint and the best option is disable it to forget the problem. Luckly I don’t use trackpoint because for me touchpad is more confortable and disable trackpoint is good enough solution in my case.
So if you have automatic mouse movements in Toshiba Portégé Z30 disable the trackpoint, don’t forget that Toshiba refers to that device as a Accupoint. Below you have a capture of the instructions to do that:
I hope this blog entry has been so helpful as it has been for me.
Firstly let me introduce a Windows service called: “Windows Remote Manager” or “WinRM”. This is the Windows feature that allows remote control of Windows machines and many other remote functionalities. In my case I have a Windows 7 laptop with SP1 and PowerShell v3 installed.
Secondly don’t forget that Ansible is developed using Python then a Python library have to manage the WinRM protocol. I’m talking about “pywinrm“. Using this library it’s easy to create simple scripts like that:
In the end it’s time to talk about how to create an Ansible Playbook to deploy anything in a Windows machine. As always the first thing that we need is a hosts file. In the next example there are several ansible variables needed to run Ansible Windows modules on WinRM, all of them are self-explanatory:
[all]10.2.0.42
[all:vars]
ansible_ssh_user=the_username
ansible_ssh_pass=the_password
ansible_ssh_port=5985 #winrm (non-ssl) port
ansible_connection=winrm
The first basic example could be a simple playbook that runs the ‘ipconfig’ command and registers the output in an Ansible variable to be showed later like a debug information:
- name: test raw module hosts: all tasks: - name: run ipconfig raw: ipconfig register: ipconfig - debug: var=ipconfig
As always Ansible have several modules, not only the ‘raw’ module. I committed two examples in my Github account using a module to download URLs and another one that runs Powershell scripts.
My examples are done using Ansible 1.8.2 installed in a Fedora 20. But main problems I’ve found are configuring Windows 7 to accept WinRM connections. Next I attach some references that helped me a lot:
I just want to share with you a small and powerful Windows tool I found in my last trip to US. The best feature IMHO is that permits to change the MAC address of your NIC interface without rebooting, safely and fast. It could be useful when you have a limit time to connect to internet in a free Wi-Fi network; after changing your MAC address you should be like a new device. If you have to do something like this, remember to remove the browser cookies.
Other interesting features of this tool is network presets. You can change your NIC settings very fast just changing a preset profile. As you can see in next screenshot it has a simple chart of your real time network traffic. And finally I want to stand out you can see all your network devices configuration very fast.
Potser a alguns els semblarà rara la recomanació d’una aplicació per Windows i encara més si aquesta esta fet amb Silverlight. Però he de reconeixer que a mi m’esta resultat una eina força còmode.
Perquè l’utilitzo:
Des d’una sola eina i amb una sola línia de temps veig:
twitter
facebook
linked.in
google buzz
Obviament puc, fer tot tipus d’accions sobre cada una de les entrades vingui d’on vingui el contingut. O sigui, comentaris, retweets, preview d’imatges, informació dels usuarios, etc.
També puc escoltar last.fm des de la mateixa aplicació i compartir la informació de les cançons que escolto quan m’interessa.
S’actualitzen en temps real les línies de temps de les diferents eines, via streams.
També puc postejar sobre quasevol de les xarxes socials o fins hi tot sobre totes a la vegada.
Per acabar un parell d’screenshots perquè ús feu una idea del seu aspecte, el primer és la finestra de l’aplicació tal qual la faig correr jo:
el segon és l’aplicació a ‘full-screen’:
Pàgina web de l’aplicació: Seesmic, l’eina esta disponible també com a plug-in d’un munt de navegadors i de quasi tots els sistemes operatius mòbils moderns.
Quan ens roben el portàtil l’únic que ens queda fer és resar perquè siguem realistes, és molt poc provable que la policia el trobi. Així doncs, el que preten fer prey és enviar-nos tota la informació possible del portàtil després de que ens l’hagin robat.
El seu funcionament és força simple, però al mateix temps s’ha de dir que la idea sembla força eficient. En la versió per linux es tracta d’un script fet amb perl que es col·loca al crontab, de forma que cada x’s minuts es connecta a una URL del servidor de prey o del nostre propi servidor. Aquest URL sovint respon dient que tot va bé, és a dir, que el portàtil no ha estat marcat com a robat. En cas contrari, el servidor respon via HTTP dient que el dispositiu ha estat robat. En aquest moment és quan l’script es posa a treballar i es posa a recollir tot tipus d’informació per reportar-la a la pàgina web:
geolocalització per GPS o Wifi, si no disposem de GPS. He provat la localització per wifi i va força bé.
fa fotos amb la webcam del portàtil i captures de pantalla
reporta tota la informació que pot sobre processos que hi ha corrent al sistema, rutes, informació de les wifis veïnes, etc.
també podem fer sonar alarmes, borrar informació remotament, que ens enviï alguns arxius abans de ser borrats,etc.
a més els reports que es van reben queden arxivats en una interficie força amigable i molt senzilla d’usar
a més el software d’auto-actualitza
La compte gratuïta que ofereix la pàgina web permet tracejar fins a 3 dispositius, obviament si usem el nostre propi servidor HTTP podrem tracejar tots els dispositius que volem. Si volem usar més dispositius haurem d’adquirir una compte professional que tampoc sembla massa cara: per exemple, la més econòmica és la de 12€/mes que permet controlar fins a 10 dispositius amb un màxim de 25 informes per cada dispositiu.
Jo he provat la versió de Windows i la de Linux i ambdues m’han funcionat força bé a la primera, però pel que posa a la web també tenen la versió de Mac i la d’Android. Aquest última diria que és molt nova. Malgrat això en els meus dos Androids no uso prey sinó que uso WaveSecure. Pensat especialment per a dispostius mòbils, ja que tenen versions per: Blackberry, Symbian, Windows phone, Java i Android, és clar.
Sobretot quan tinc la HTC Touch Cruise (Polaris) a la dock station i connectada via Wi-Fi amb algún dels ordinadors de casa és realment un problema que s’apagui per timeout del standy o el suspend i per molt gran que posem aquests números sempre s’apaga quan menys t’ho esperes.
Després de donar un tomb pels forums d’XDA-Developers he trobat un thread que m’ha donat la solució. Tan senzilla com modificar el registre amb aquests valors:
Aquesta tarda he patit un expedient X’s, de fet, tots estem acostumats a ser víctimes d’aquests fenòmens quan treballem amb ordinadors i si és amb Win encara més. La qüestió ha estat amb una placa IB830H. Aquesta placa porta embeded una Intel PRO/100 VE una targeta més que típica i tòpica en sistemes professionals. A més podria afegir que és una de les targetes que més m’agradan. Per si fos poc el seu suport en sistemes de Microsoft estan soportadíssimes, com no podia ser d’altre forma.
Doncs la qüestió és que després d’instal·lar els drivers que havia descarregat des de la web d’intel la targeta es detectava perfectament i si esnifava el canal fins hi tot veia a passar paquets però en cap cas la targeta rebia cap paquet.
Després de fer mil proves i canviar els drivers un munt de vegades, la cosa no ha canviat gens i quan ja estava apunt de llençar la toballola he provat una cosa tan estúpida i simple com:
Entrar a la BIOS
Desactivar la targeta de xarxa
Arrancar el Windows
Després apaguem
Tornem a entrar a la BIOS
Activar la targeta de xarxa
Tornem a entrar al Windows
… i ja va tot sense tocar res!!!
Increible, eh!? doncs això és el bonic que té el Windows. He de dir que com sempre passa durant tot aquest procés incert he arrencat amb una CD de Gentoo i la targeta de xarxa sense fer totes aquestes tonteries funcionava perfectament. O sigui, que rebia i enviava paquets sense problemes. Realment això és una altre prova de com el Windows és contraproduent en molts i molts sentits!
El sistema operatiu de treball o sistema operatiu de l’equip host que uso habitualment com ja sabeu és un Linux, concretament una Gentoo. Doncs bé, al instal·lar un WinXP com a sistema guest en una màquina virtual d’VMWare malgrat molts dels dispositius USB del meu portàtil es reconeixen directament. Per exemple, la webcam, lector d’empremta digital o modem 3G intern. Això no passa al connectar algún dels dos smartphones que tinc el HTC Kaiser o l’Artemis el VMWare em donava l’error: VMWare Workstation was unable to claim the device (No such file or directory).
Després de molt buscar per forums i d’altres similars vaig trobar un simple hack que em soluciona el problema (perdoneu però no recordo l’enllaç perquè era un comentari d’un forum). El motiu exacte de perquè això passa no l’acabo de tenir clar però l’enginy funciona. De forma que l’activesync o el pocket controller pro reconeixen perfectament el telèfon i em permeten controlar-lo i sincronitzar-lo des del WinXP virtual. Que per altre banda, tal com vaig comentar en l’article sobre com arrancar el WinXP de l’altre partició mentre estem en Linux em permet no haver de mantenir dos instal·lacions de WinXP en parl·lel sinó que la versió virtual i la que corre sobre el host son la mateixa.
Bé doncs, anem al gra el que heu de fer és localitzar on teniu connectat el vostre dispositiu. Fent un lsusb podeu veure algo semblant a:
# lsusb...Bus 005 Device 004: ID 0bb4:0b0b High Tech Computer Corp....
Ara ja sabem que es troba en el Bus 5 però encara no sabem en quin port ni a quina PCI esta connectat aquest bus. Desocbrim ID de la PCI on és el Busc 5:
Ja sabem la PCI i bus USB on és connectat el dispositiu, ara només cal saber en quin port usa. Per fer això el que farem és buscar el idProduct i l’idVendor del HTC Kaiser, això ho obtenim del lsusb són els números en hexadecimal separats per uns dos punts. Així doncs, el meu idProduct: 0b0b i el idVendor: 0bb4. Amb aquestes dades el que faig és posar-nos en el directori del bus que hem localitzat i llenço una búsqueda sobre els fitxers que contenen aquestes dades per localitzar en quin port del bus tenim connectat el dispositiu:
Com podem veure en els dos casos els fitxers que contenen aquesta informació són al directori 5-1, o sigui, que tenim connectat el nostre telèfon a /sys/devices/pci0000:00/0000:00:1d.0/usb5/5-1/. Directori on hi trobarem el fitxer bConfigurationValue que és completament buit. Doncs bé, l’únic que hem de fer és posar-hi un 1, per exemple així:
Després ens assegurem que tenim associat el dispositiu a la màquina virtual i veurem que el missatge d’error desapareix i el WinXP detecta el nou hardware connectat.
Potser a alguns els semblarà rara la recomanació d’una aplicació per Windows i encara més si aquesta esta fet amb Silverlight. Però he de reconeixer que a mi m’esta resultat una eina força còmode.
Quan ens roben el portàtil l’únic que ens queda fer és resar perquè siguem realistes, és molt poc provable que la policia el trobi. Així doncs, el que preten fer 
