Category: Networking and Internet

CouchDB: bases de dades NoSQL

Reading time: 4 – 6 minutes

couchdb logo
couchdb logo

Abans de parlar de CouchDB, si no heu sentit a parlar mai de les bases de dades NoSQL, és important que sapigueu que no són bases de dades ralacionals, ni orientades a objectes. Sinó que es basen en un paradigme diferet, són orientades a documents.

Doncs bé, CouchDB és un projecte de la fundació Apache i és OpenSource, és clar. Algunes de les seves característiques són:

  • RESTful API
  • schema-less document store (document=JSON format w/binary support like attachments)
  • multi-version-concurrency-control model
  • user-defined query structured as map/reduce (javascript, python, C, etc)
  • incremental index update mechanism
  • multi-master replication
  • easily distributable
  • update validation
  • programat amb erlang
  • web based basic admin features
  • binding for python, C, .NET, PHP, Ruby, etc.
  • pros: retrieve information, cons: insert data

Actualment estic estudiant si usar aquest producte en un dels projectes que estic treballant. De fet, encara no tinc clar si aplica al 100% a les necessitats que tinc en el projecte però a priori s’ajusta prou bé. Perquè no penseu que això és una raresa que no coneix ningú informar-vos que Ubuntu One usa couchDB com a backend, pels que no conegueu el servei jo el vaig descobrir gràcies a l’article d’Ars Technica: Code tutorial: make your application sync with Ubuntu One.

Inicialment volia fer un manual de les funcions bàsiques de CouchDB però degut al munt de documentació que he trobat he pensat que era una tonteria re-inventar la roda, així doncs a continuació faré una ressenya de les fonts d’informació que he usat per coneixer aquesta base de dades:

  • CouchDB Implementation: descripció molt detallada i no massa extensa de com funciona per dintre aquest sistema de BBDD especialment dedicada al Pau. Destaco aquest paràgraf:
  • CouchDB is a “document-oriented” database where document is a JSON string (with an optional binary attachment). The underlying structure is composed of a “storage” as well as multiple “view indexes”. The “storage” is used to store the documents and the “view indexes” is used for query processing.

  • Serie d’articles del blog RVZ: una pequeña introducción I, II, III y IV.
  • Llibre: CouchDB: The Definitive Guide, consultable online en format HTML.
  • CouchDB.es, sobre CouchDB y NoSQL.

Enllaços orientats a les consultes:

Abans d’acabar comentar que personalmentel que més m’ha costat d’entendre de tot plegat és el tema map/reduce especialment la part de reduce, ja que no acabava de veure al 100% com funcionava i quina finalitat tenia. Potser l’error més gran que he comès és intentar buscar un paral·lelísme directe entre SQL i NoSQL. Sota el meu punt de vista no són tecnologies substitutories, més aviat complementaries ja que cada una s’ajusta a un tipus de solucions diferents. Per tant, abans que res recomano que confronteu la vostre problemàtica amb cada un dels paradigmes: orientat a objectes, bbdd relacionals i orientat a documents.

Turnkey Linux Virtual Appliances

Reading time: 2 – 3 minutes

Turnkey Linux logo
Turnkey Linux logo

Ahir comentava que el Carles hem va parlar de ClearOS, doncs bé, també em va comentar que hi havia un projecte opensource anomenat Turnkey Linux que bàsicament es dedica a fer software appliances amb els paquets de codi lliure més famosos, per exemple: LAMP, drupal, joombla, phpBB, dokuwiki, mediawiki, rails, tomcat, mysql, wordpress, etc. actualment diria que hi ha 56 paquets.

De fet, a part de per fer proves sobre certs paquets no trobo massa interessant aquestes software appliances. Però el que si que realment m’ha cridat l’atenció i he estat provant fa uns dies és el Turnkey Core, que en escència és la base del sistema que ells usen per montar les software appliances. Escencialment es tracta d’agafar una Ubuntu 8.04.3 LTS i donar-li suport de:

  • Target systems:
    • CD d’instal·lació optimitzat (instal·lació mínima) i ús com a liveCD
    • Màquines virtuals: VMDK HD i OVF (Xen, VMWare, Parallels, VirtualBox)
    • Amazon EC2 AMI
  • Configuration console (feta en python), permet configurar de forma senzilla funcions bàsiques:
    • xarxa
    • apagar
    • reiniciar
  • Ajax Web Shell (shellinabox): client SSH via web, realment va molt bé!
  • Web Management via Webmin
  • Regenera les claus dels certificats durant la instal·lació
    • SSL: webmin, apache2, lighttpd
    • SSH
  • Definir el password de root durant la instal·lació

Com podeu imaginar-vos la meva idea és agafar aquesta base de sistema per montar els meus propis servidors ja sigui a nivell privat o professional. De fet, estalvia prou feina i la instal·lació que fa Turnkey Core d’Ubuntu és prou petita com per fer una instal·lació a mida en cada cas. O sigui, que es poden intal·lar els paquets que volem sense haver de tenir coses innecessaries. Això si, pensant sempre en servidors.

clearOS Enterprise

Reading time: 3 – 4 minutes

clearOS logoAbans de marxar de vacances tot parlant amb el Carles vaig descobrir el clearOS i després d’un parell de dies fent-hi proves esporàdiques no volia deixar l’oportunitat d’escriure quatre ratlles sobre el que m’ha semblat.

Es tracta d’una distribució de linux especialment orientada a petites empreses amb pocs servidors, malgrat per algunes mitjanes empreses també crec que estaria ben indicada. Basada en Redhat/CentOS i totalment focalitzada a ser usada via una interficie web força amigable.

Incorpora diverses eines sempre gestionables desde web que permeten fer funcions de servidor de xarxa i/o de gateway de comunicacions. Per exemple:

  • funcions de directori
    • LDAP amb usuaris i passwords integrats per la resta de serveis
    • gestor de certificats de seguretat
  • funcions de xarxa
    • multi-wan
    • VPN, PPTP, IPSec, OpenVPN
    • DMZ i NAT 1-1
    • funcions de firewall
    • servidor DHCP i DNS
    • UPnP
  • funcions de gateway
    • antimalware: antivirus, antiphing i antispyware
    • antispam
    • gestor d’ampla de banda
    • detector d’intrusions
    • filtres de protocols, fins hi tot P2P
    • filtres de continguts
    • web proxy
    • control d’accés
  • funcions de servidor
    • Windows Networking com a PDC
    • serveis de fitxers i impresores
    • flexshares (diverses formes de compartir fitxers: SMB, FTP, Web, etc)
    • groupware i connector d’outlook
    • servidors de correu: POP, IMAP, SMTP, Webmail i recollida de correu
    • filtres de correu: antispam, antimalware, greylisting i quarantena
    • arxivador automàtic de correu
    • gestor de bbdd MySQL
    • servidor web amb PHP

A més al estar orientat a un entorn professional l’empresa que desenvolupa clearOS disposa d’un servei anomenat clearSDN, a través del qual es pot obtenir:

  • Software Updates Priority security and bug updates to the ClearOS software.
  • Content Updates Required updates to Content Filter, Intrusion Protection, Antispam and Antimalware.
  • Monitoring Alarms and reporting for bandwidth, resource and security management.
  • Remote Services Critical services for VPN, DNS and Remote Server Backup.

Fins hi tot tenen uns dispositius anomenats clearBOX que porten el sistema operatiu integrat i ja disposen d’uns quants ports ethernet, ideals per fer de gateway o fins hi tot de switch.

Com no podia ser d’altre forma tot plegat té un bon manual de suport pels usuaris més novells, ja que només amb una mica d’experiència en l’administració de sistemes tot plegat es fa molt intuitiu.

En general m’ha quedat un bon gust de boca pel que fa a l’eina, potser on més he trobat que coixeja el sistema és en detalls de configuració més avançats, per exemple, del servidor d’OpenVPN i cosetes similars. Però per empreses petites i mitjanes com ja deia abans és més que suficient en la majoria de casos.



Introducció a RestMS

Reading time: 2 – 4 minutes

RestMS schemaXMPP és un protocol de missatgeria no només orientat a mantenir converses entre usuaris sinó també a ser usat com a sistema RPC entre diferents aplicacions. Malgrat això res és perfecte i AMQP més orientat a la segona funció que no pas a la primera es perfila com estàndard  corporatiu molt més potent i eficient que XMPP en diversos aspectes. Però AMQP peca per ser força inaccessible degut a que no és trivial d’entendre i usar.

En tot aquest món de la missatgeria entre aplicacions hi ha un altre protocol no tan conegut però que preten tenir el millor d’XMPP i d’AMQP: RestMS. De fet, RestMS és realment una simplifiació d’AMQP que usa com a sistema de transport REST.

Es tracta d’un estàndard obert, amb una implementació Open Source força sòlida. Aquest estàndard ens aporta:

  • sistema d’enrutat de missatges
  • models de cues
  • fàcil d’extendre la seva semàntica
  • simple, perquè és precís i petit
  • segur, usa els sistemes de seguretat estàndards d’HTTP
  • escalable, perquè usa servidors, caches, proxies, etc. del món HTTP
  • resol la dicotomia ‘polling vs events’ usant long-polling, igual que BOSH
  • en principi no disposa de sistema de presència, tot i que es podria montar fàcilment
  • pot codificar durant el transportar les dades en XML o JSON
  • portable en diferents sistemes operatius
  • ofereix interoperatibilitat entre diferents llenguatges de programació

Per tot plegat RestMS es perfila com una alternativa interessant per alguns entorns, aportant una solució simple i potent en molts aspectes. Tot i que teoria en mà, el trobo força més lent que no pas AMQP. De fet, des de que vaig veure com s’usava un sistema AMQP per fer balanceix de càrrega en aplicacions de video usant GStreamer per fer una prova ‘fast and dirty’ em vaig quedar impresionat.

Cues del postfix i informacions relacionades

Reading time: 60 – 100 minutes

Per defecte les cues que té el postfix són:

  • hold: missatges que no s’intenten entregar mai
  • incoming: cua d’entrada de missatges
  • active: cua en la que es decideix amb quin delivery agent s’itenta entregar un missatge
  • defer/deferred: missatges que no s’han pogut entregar per un error temporal es posen en aquesta cua
  • bounce: on es generen els missatges d’error cap al remitent dels missatges que no s’han pogut entregar
  • corrupt: cua que conté missatges danyats amb els que no es pot fer res

Accions que podem fer amb els missatges d’una cua:

  • Listing messages
  • Deleting messages
  • Holding messages
  • Requeuing messages
  • Displaying messages
  • Flushing messages

Gestió de les cues:

mailq
  • Mostrar els 10 dominis amb més missatges pendents d’enviar, sovint va bé per controlar quan ens han usat per fer un email i hi ha molts correus enganxats per enviar.
qshape -s deferred|head -n 10
  • Borrar un missatge de les cues.
postsuper -d ID_MSG
  • Borrar tots els missatges de les cues.
postsuper -d ALL
  • Script per borrar missatges de les cues segons origen o destí:
#!/usr/bin/perl -w
#
# pfdel - deletes message containing specified address from
# Postfix queue. Matches either sender or recipient address.
#
# Usage: pfdel 
#                                                                                         

use strict;

# Change these paths if necessary.
my $LISTQ = "/usr/sbin/postqueue -p";
my $POSTSUPER = "/usr/sbin/postsuper";

my $email_addr = "";
my $qid = "";
my $euid =
 
gt;; if ( @ARGV != 1 ) { die "Usage: pfdel \n"; } else { $email_addr = $ARGV[0]; } if ( $euid != 0 ) { die "You must be root to delete queue files.\n"; } open(QUEUE, "$LISTQ |") || die "Can't get pipe to $LISTQ: $!\n"; my $entry = ; # skip single header line $/ = ""; # Rest of queue entries print on # multiple lines. while ( $entry = ) { if ( $entry =~ / $email_addr$/m ) { ($qid) = split(/\s+/, $entry, 2); $qid =~ s/[\*\!]//; next unless ($qid); # # Execute postsuper -d with the queue id. # postsuper provides feedback when it deletes # messages. Let its output go through. # if ( system($POSTSUPER, "-d", $qid) != 0 ) { # If postsuper has a problem, bail. die "Error executing $POSTSUPER: error " . "code " . ($?/256) . "\n"; } } } close(QUEUE); if (! $qid ) { die "No messages with the address <$email_addr> " . "found in queue.\n"; } exit 0;
  • Borrar missatges segons email origen o destí.
/root/bin/pfdel email
  • Hold a message / Retenir missatges, no intentar servir-los. Posar-los a una cua congelats.
postsuper -d ID_MSG
  • Hold all messages
postsuper -d ALL
  • Moure un missatge de la cua ‘hold’ a la cua ‘active’.
postsuper -H ID_MSG
  • Moure tots els missatges de la cua ‘hold’ a la cua ‘active’.
postsuper -H ALL
  • Re-encuar missatges, per exemple si el postfix tenia un erro de configuració després de corregir-los podem re-encuar els missatges perquè es corregeixin els possibles errors de classificació que hagin patit. Per exemple, canvi de ‘delivery agent’.
postsuper -r ID_MSG
o
postsuper -r ALL
  • Veure el contingut d’un missatge que esta a la cua:
postcat -q ID_MSG
  • Per forçar el re-enviament de missatges a la cua.
postqueue -s
o
postfix flush
  • Per forçar l’enviament de missatges a la cua per un domini.
postqueue -s domini.com

Nagios external commands

Reading time: 12 – 19 minutes

Tan de temps usant nagios i mai havia tingut la necessita de recorrer als Nagios External Commands. Escencialment es tracta d’una named-pipe que usa Nagios per rebre comandes via shell.

  • Sintaxis per injectar les comandes. Per suportar aquesta funcionalitat previament cal haver-la habilitat al fitxer de configuració de nagios, això també ho trobareu a l’anterior enllaç.
  • Comandes suportades, la llista és força gran i hi podem trobar coses com ara forçar un check per host o fins hi tot deshabilitar els checks sobre un servei o un host.

A continuació adjunto la comanda que podeu llençar desdel prompt per llençar una ordre al nagios al cap de deu segons. En aquest cas forcem que es verifiquin tots els serveis d’un host.

# des del directori on hi ha la 'named-pipe' sovint anomenada 'nagios.cmd'
now=$(date +%s); next=$(expr $now + 10); echo "[$now] SCHEDULE_FORCED_HOST_SVC_CHECKS;nom_host;$next" > nagios.cmd

Per veure el resultat de la comanda i si aquesta ha estat rebuda pel nagios només cal que mirem el fitxer nagios.log. La sortida del log serà algo així:

data host_server nagios: EXTERNAL COMMAND: SCHEDULE_FORCED_HOST_SVC_CHECKS;nom_host;unix_ts

Fitxers kmz/kml i htc footprints

Reading time: 3 – 5 minutes

footprintAquestes últimes vacances a madeira he aprofitat per utitlizar una eina que fins ara incorporaven els mòbils que tenia però que fins ara que m’he passat a Android no m’he decidit a expremer, estic parlant d’htc footprints. És una eina que a partir d’un simple formulari permet registrar llocs emblemàtics, bonics, interessants, curiosos o que simplement volem recordar. Aquest formulari guarda coses com una fotografia del lloc, un títol, la posició del GPS, la direcció, pots afegir-hi comentaris de text i fins hi tot de veu; potser hem deixo algún detallet del que pots afegir-hi per cada entrada a footprints però escencialment això és tot el que fa. Obviament el bo del tema és que gràcies a les tecnologies que incorpora el telèfon omplir el formulari és ben senzill, ja que la foto, posició del GPS o gravació de veu es fan amb simples clics, com sempre el més molest és escriure text.

L’interessant del tema és que després això es pot exportar a un fitxer .kmz (tot el contingut del footprints) o un fitxer .kml (només una entrada del footprints). El .kmz conté en escència un paquet amb un fitxer kml i els arxius externs del footprints, per exemple, les fotografies o l’audio. Pel que fa al format del fitxer .kml es tracta d’un fitxer XML amb el contingut del formulari que he comentat anteriorment. Aquests fitxers són directament importables al Google Earth i a moltes altres eines de la saga de Google. Però el que a mi m’interessa comentar en aquest article és la llibereria libkml, també de google, la que vaig usar per parsejar el fitxer kmz de les vacances a Madeira.

schema fitxer kml

A través d’un simple codi amb python vaig generar el codi en format dokuwiki necessari per montar-me l’esquelet de la web de les vacances a Madeira. De fet, el codi no esta gens polit i esta extret d’snippets d’exemple que he trobat per la web, però pel que jo volia era més que suficient. Al final del post hi teniu un enllaç.

Fa dies que en aquesta línia dono voltes a la idea de montar-me un servei que després de fer una entrada al footprints amb el mòbil enviï automàticament el fitxer .kmz/.kml per email a una direcció reservada que parsegi el correu i que automàticament doni d’alta aquest contingut a alguna de les seccions d’oriolrius.cat, de fet, encara no tinc clar si la millor idea és injectar-ho com a post o com a entrada del wiki, el que si que tinc clar és que això després s’haurà de referenciar al meu lifestream perquè així quedi constància de llocs interessants que coneixo i que sempre que vols recordar ja has oblidat. Si algú té idees de com millorar aquesta idea, ja ho sap, que m’avisi.

Referències:

NOTA: el codi del dokuwiki usa el plugin de google maps.

Nous gadgets que corren per casa

Reading time: 7 – 12 minutes

El que faré en aquesta entrada és un petit recull de comentaris sobre els últims dispositius que hi ha per casa.

Consola Wii + Wii Fit + Wii Motion Plus

Wii

Mai m’havia imaginat que em compraria una consola, de fet, tècnicament tampoc ho he fet ja que va ser un regal que li vaig fer a Estefania pel seu aniversari a finals de maig. Però com ja era la idea és un regal que disfrutem tots dos. Realment és un concepte totalment diferent del que jo havia entès sempre com a consola. Sota el meu punt de vista és una eina d’entreteniment que dona un punt d’interactivitat tan innovador que potser fins hi tot li caldria un nom diferent, enlloc de ser una consola més.

Wii Fit

Si ens fixem en l’ús que jo li dono, fins hi tot podriem anomenar-ho màquina de fer esport. Per sort no només faig esport amb la Wii, però he de dir que entre els 30min de footing que faig dia si dia no, més el control del meu IMC que hem permet portar la Wii Fit i la experiència brutal que em dona el Wii Motion Plus quan jugo al Virtua Tennis 2009 és una màquina de fer esport molt entretinguda i a sobre m’ajuda a mantenir-me en forma.

Wii Motion Plus

A més no cal oblidar la component social, crec que és una consola ideal per disfrutar amb els amics i deixar de banda els sovint aborrits jocs de taula. Segur que hi ha molta gent que no es cansa mai de jugar al parxís o a la oca; però jo de ben petit sempre he tingut repelús a aquest jocs, fins hi tot quan no sabia ni el que era un ordinador.

Archos 5 + DVR Station Generation 6

De fet l’Archos5 ja fa molts dies que corre per casa, fins hi tot hauria de dir pel món. Ja que com a dispositiu portàtil per això va ser pensat per emportarte’l pel món. Com passa sovint amb aquests gadgets Estefania els disfruta sobretot quan anem de viatge, però jo en el meu dia a dia l’uso per ambietar les meves jornades de treball o per animar els viatges que faig a Barcelona.

Els seus 120Gb de disc dur trobo que són ideals, mai els he trobat excessius com a molt algún cop n’hagués volgut més. Ja que sempre es pot usar com a disc dur portàtil. Potser una cosa que no m’agradam massa és que no puc usar la funció de dispositiu mass storage (disc dur extern) mentre reprodueixo música. Trobo que seria ideal tenir-lo connectat al portàtil mentre treballo i escolto musica, de forma que quan tingués alguna cosa que copiar-me per emportar: PDFs, més música, podcasts, etc. ho fes directament. Però no es pot tenir tot.

He de dir que les funcions que més uso quan viatjo són les de veure videos, escoltar música i llegir PDFs. Aquesta última funció és un pel lenta pel meu gust però sovint l’utilitzo ja que sempre porto una bona col·lecció de llibres tècnics que no puc evitar fullejar o fins hi tot llegir. Això si, no ús recomano fer-ho més d’1h seguida ja que és força dur per la vista les 5″ de la pantalla tampoc donen per tan.

Archos5 DVR Station

Pel que fa a la DVR station només fa unes setmanes que la vaig comprar, obviament la tenim al menjador i gràcies al seu comandament a distància més que complert l’usem per veure pel·lícules o per posar música usant la TV del menjador. L’usabilitat del comandament a distància és bona en general, potser el problema més greu és que el ratolí (per dir-li d’alguna forma) que incorpora el comandament és força inusable però això només cal usar-ho si volem navegar per internet.

Archos5 DVR Station Generation 6 - Remote Control

Pel que fa a l’accés del contingut que tinc a la xarxa es fa via UPnP i el servidor UPnP que tinc instal·lat al meu NAS (Openfiler) és el Mediatomb, cosa que de moment m’està donant una serie d’inconvenients que no he resolt. Per un costat, a l’hora de buscar contingut em mostra tot el media en una sola carpeta, cosa força inusable degut a la quantitat. Malgrat això és culpa de que el servidor UPnP exporta el contingut de forma poc òptima per defecte, hauré de mirar de configurar-lo millor. L’altre inconvenient és que si reps un contingut via UPnP no pots usar les funcions de ‘fast-forward’ i ‘rewind’ cosa realment molesta en moltes ocasions.

Archos5 DVR Station Generation 6 - Connections

Comentar també que la radio per internet que té instal·lada l’Archos5 és un programa que es diu vTuner i que malgrat té molt contingut i molt ben ordenat, entre el qual he trobat emisores que m’agraden molt també trobo molt a faltar el no poder usar eines d’internet com Spotify o LastFM. Cosa que a priori semblaria suportada perquè l’Archos5 suporta Flash tan en pàgines web com en aplicaciones standalone però no és capaç de reproduir cap de les coses que he comentat.

HTC Hero

htc hero

Finalment l’últim gadget a comentar és el mòbil que he adquirit: HTC Hero en lloc del HTC Touch Cruise que he tingut fins ara. De fet, no ha estat un canvi per gust sinó obligat ja que en un sopar a la fresca d’aquest estiu el mòbil va desapareixer i per tant vaig haver de buscar-me la vida. Així doncs, després d’una bona oferta per part d’Orange vaig adquirir aquest terminal.

Comentar que per fi sóc lliure! ja no depenc del coi de Windows Mobile que això més que un sistema operatiu era un mal son. Android no és la perfecció però em dona moltes alegries i bones experiències cada dia. Cosa que no es pot dir del anterior sistema.

Sobre el terminal comentar que aquesta petita curva que fa en la part inferior i que tanta por em feia que es convertís en una incomoditat, almenys per mi, s’ha acabat convertint en una comoditat ja que quan porto el terminal a la butxaca aquest s’adapta millor a la forma del cos.

Com a inconvenient comentar que la pantalla tàctil és una mica difícil d’usar quan tens les mans suades o humides de la calor o algún altre motiu. Sort del trackball que sovint ens facilita la vida. Això si, quan tens les mans ben seques la usabilitat tàctil del terminal és genial i el teclat virtual quan girem el terminal és realment còmode d’usar.

Per buscar-li coses negatives comentar que la cobertura GSM a vegades va i ve, sense massa explicacions i malgrat et diu que tens cobertura sembla que a qui et truca li diu que no estas disponible. Encara he d’acabar de validar si aquest problema és degut a la cobertura que hi ha a casa meva o bé, és realment un problema del terminal. Aquesta propera setmana tindré un altre teminal d’Orange per temes de feina i així ho podré contrastar.

Ubuntu Hardy (8.04) i monit 4.10.1

Reading time: 15 – 25 minutes

El paquet .deb de la versió 4.10.1 del monit no esta disponible per Ubuntu Hardy (v.8.04) el paquet més nou disponible és el 4.8 el problema més greu que suposa això és que no podem usar com servidor de notificacions servidors SMTP sense SSL, per exemple, no es pot usar smtp.gmail.com (gmail.com).

Si voleu instal·lar el paquet 8.10.1 el que s’ha de fer és:

cd /var/tmp
wget http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/pool/universe/m/monit/monit_4.10.1-3_i386.deb
sudo dpkg -i monit_4.10.1-3_i386.deb
monit -V

i veurem l’esperat:

This is monit version 4.10.1
Copyright (C) 2000-2007 by the monit project group. All Rights Reserved.

En cas de voler enviar els correus a gmail la configuració seria algo així:

set mailserver smtp.gmail.com port 587
    username [user]@gmail.com password [pass]
    using TLSV1
    with TIMEOUT 20 seconds

pkg-config: controlant les llibreries que tenim instal·lades

Reading time: 9 – 14 minutes

pkg-config és una eina que ens ajuda quan hem de compilar aplicacions i llibreries. Permet descobrir les opcions que s’han d’afegir al compilador.

Alguns exemples ràpids de coses que podem fer:

# descobrir llista de llibreries que tenim instal·lades:
pkg-config --list-all
# cflags per una lliberia concreta
pkg-config nom_llibreria --cflags
# llibreries a incloure al compilador per una llibreria concreta
pkg-config nom_llibreria --libs

Scroll to Top